L’eterna oblidada

0
1383

No sabria ben bé dir, benvolguts lectors, si per bé o per malament, però sembla com si Figueres fos una ciutat escollida per la providència política com a gresol de polítics. No d’altra manera es pot entendre que, de tant en tant, ens enviï un carro de foc en forma de decret governatiu per rescatar, o raptar?, els nostres locals Elies deixant-nos, pel cap baix, absorts, sorpresos, bocabadats, incrèduls i, per què no dir-ho, també una mica preocupats encara que només sigui per la peresa d’haver d’enfrontar un nou repte d’organització i substitució municipal.

En la primera ocasiĂł, la resoluciĂł del problema fou senzilla: CiU disposava de majoria absoluta i, per tant, Vila traspassĂ  la vara d’alcalde a Marta Felip sense cap tipus d’enrenou, ja que aquesta era la seva hereva natural. Però ara no, ara, si Felip dimiteix, el procediment de substituciĂł previst a la llei prescriu que el nou alcalde, si no hi ha ningĂş que obtingui onze vots en un ple extraordinari convocat a l’efecte, serĂ  el regidor cap de llista de la formaciĂł mĂ©s votada en el procĂ©s electoral de les municipals del 2014. És a dir, si Marta Felip, per pròpia voluntat o bĂ© obligada per les necessitats del seu nou cĂ rrec, presenta la seva renĂşncia a l’alcaldia figuerenca, com es pot considerar que resultarĂ  impossible, d’acord amb els resultats negatius dels intents i elucubracions que s’han fet (3 PSC+3ERC+ 3CUP+ 1 CxF+…?), aconseguir aquesta coaliciĂł d’onze, l’alcalde accidental seria Cruanyes i Ă©s aquĂ­ on rau l’atzucac en el qual se’ns ha introduĂŻt.

Per què?, potser es deuran preguntar alguns. Doncs perquè no només no existeix la percepció pública, vull dir de la ciutadania de base, que aquest regidor hagi acumulat, durant aquests anys de govern, mèrits suficients per rebre d’herència l’alcaldia, sinó també perquè aquesta opinió sembla ser majoritària en el mateix consistori i, a més, i potser és aquesta la guinda que corona la tarta dels despropòsits, per dir-ho d’una manera elegant, ha portat la seva condició d’independent amb la qual va accedir a les llistes de CiU fins als extrems d’haver prestat oïda als cants de sirena de l’oposició quan el proposaven per conformar una nova majoria al marge de CiU i substituir Marta Felip.

Ens trobem amb els dubtes de si Felip renunciarà a l’alcaldia o no. Jo crec que no, sinó que aposto perquè es mantindrà al capdavant fins a les eleccions vinents municipals amb el fi d’assegurar una transició còmoda cap a qui, ara sí, i cadascú farà la valoració que estimi oportuna de si bé, regular o malament, ha treballat de valent, en Jordi Masquef, a menys que les perspectives auguressin una pèrdua ineludible després del maig del 2018 i se li reclamés la dimissió municipal des de Barcelona. Crec que Figueres té el suficient pes específic en el context català perquè el partit governant a la Generalitat no faci res que incrementi el perill de la seva pèrdua.

Però com que dubto molt que sigui aquesta una hipòtesi amb la qual es treballi a ca l’antiga Convergència, m’arriscaré i em llençaré a la piscina: repeteixo que, en la meva opinió, Felip es mantindrà en el càrrec.

És en aquesta tessitura a partir de la qual jo recomanaria a tothom que, passat l’estiu, que sol ser un període de certa continència política, s’abandonés furgar en la ferida i en la crítica de la decisió d’acceptar la responsabilitat de desenvolupar la tasca de Secretaria General d’una conselleria (quan he preguntat que haurien fet ells, cap dels meus interlocutors m’han respost que l’haurien rebutjat) com factor de deteriorament polític i que, en canvi, s’optés per adoptar postures constructives i començar a dissenyar no només les línies mestres dels que seran els seus programes, pel cas que els toqués governar, perquè ja estem cansats de promeses grandiloqüents però inconcretes), sinó baixar al detall i explicar-nos què canviarà, què és el que ens tenen preparat d’encisador en el nostre diari esdevenir en el cas que ells manessin.

Jo estic cansat dels temes que es van repetint com una neverending story i mai no s’enfronten, del POUM, del pas a nivell, del castell de Sant Ferran… sempre tractats amb paraules vĂ cues; estic cansat de sentir que la ciutat estĂ  estancada però no sento proposar accions concretes i fiables per a la seva nova projecciĂł. Vull, per tant, que s’escometin propostes realistes, a la nostra mida, de manera que el seu èxit sigui degut al nostre esforç, i el seu fracĂ s a la nostra desĂ­dia.

Un exemple entre varis? La Sala Edison. Què ens proposen que sigui raonable, factible i favorable per a la ciutat, per al seu desenvolupament, els partits polítics que es volen repartir el nostre vot com a solució per sortir de la situació de paràlisi urbanística, comercial i financera a la qual es troba sotmesa la Sala Edison? És bo frenar la iniciativa privada d’acord amb rars romanticismes d’alguns que hem d’acabar pagant els altres? Tan difícil és trobar una solució?

És aquest un repte que jo llanço perquè Figueres, la surrealista Figueres, a més de tenir en el seu terme municipal «la bella inútil», la més gran fortalesa europea, no acabi sent també seu de «l’eterna oblidada», la Sala Edison.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li