L’Escala recupera Joan Sebastià Pons

0
616

Un espectacle poètic musical porta als escenaris la ‘Faula d’Orfeu’, una peça clau del poeta rossellonès


El filòleg figuerenc Eusebi Ayensa explica una anècdota que defineix la figura del poeta rossellonès Josep Sebastià Pons. Maria Àngels Anglada compartia una vetllada amb Josep Pla en la qual l’escriptor empordanès es va dedicar a criticar tots els poetes catalans, fins que Anglada el va advertir que li diria un nom que no podria censurar. L’autora figuerenca va esmentar Pons i va començar a recitar-lo i la cara de Pla va canviar de cop, expressant immediatament la seva admiració per aquell autor del qual en sabia ben poca cosa.

Ayensa porta un parell d’anys recuperant la figura de Pons, tant en el moment actual com per a les noves generacions. Si l’any passat presentava un acurat i dens volum —més d’un miler de pàgines— que recollia tota la poesia escrita en català per l’autor francès, aquest estiu ens sorprèn amb un espectacle que combina poesia i música i que porta per títol Faula d’Orfeu. S’estrenarà el proper 29 de juliol (21.30 h), a la Mar d’en Manassa de l’Escala, en el marc del Festival Portalblau, però amb l’objectiu d’oferir-lo durant la propera tardor a altres escenaris del país.

L’espectacle, segons explica el promotor de la iniciativa, es desenvolupa a partir «d’una estructura que recorda la d’un oratori musical i amb un contingut que la converteix en un autèntic testament literari. Faula d’Orfeu és possiblement la composició més coneguda del poeta rossellonès i un dels cims de la poesia catalana contemporània. Poema fortament existencial, en els seus més de 300 versos, Pons evoca Elena, la muller morta trenta anys abans, en un darrer intent de desafiar l’oblit i prenent com a model el mite grec de la davallada d’Orfeu al món dels morts per recuperar Eurídice, un tema amb una àmplia tradició literària i musical».

Després d’una presentació inicial, els actors i els músics oferiran al públic una lectura dramatitzada expressament creada per a Portalblau d’aquest clàssic de les lletres catalanes i universals. El narrador de l’espectacle serà el mateix Eusebi Ayensa. Com a actors intervendran Carme Callol, Jaume Comas i Mercè Managuerra. La música anirà a càrrec de Jesús López i Nora Bosch. Finalment, el vestuari el porta Rosa Ros i la direcció artística, Rosa Vergès.

EL POETA. Descendent d’una antiga família rossellonesa originària de Corbera, Josep Sebastià Pons (Illa, 1886-1962) estudià a Perpinyà i a la seva vila —on ja escriví una comèdia en català— i el 1905 passà un any a Madrid, on es relacionà amb Unamuno, Machado i Quintero. Expliquen els seus biògrafs que de passada per Barcelona conegué el Canigó de Verdaguer, que l’impressionà fortament, però els corrents noucentistes no s’avenien amb la seva sensibilitat rural i des de llavors prengué un cert distanciament dels corrents barcelonins, com també dels de París.

Explica Ayensa que Pons «és unànimement reconegut per la crítica com el més gran poeta rossellonès en llengua catalana del segle XX. I justament aquesta seva grandesa poètica ha sepultat una altra vessant creativa en la qual va destacar també, i molt, al llarg de la seva vida: la de dibuixant i pintor. Són com les dues cares d’una mateixa moneda. En les aquarel·les que pintà, hi veiem desfilar els mateixos monuments i paisatges que trobarem en els seus versos».

Si repassem de nou la seva biografia, assenyala que «des del punt de vista lingüístic tendí, integrant-se en els corrents anteriors, a elaborar una llengua que assumís les particularitats rosselloneses tot acostant-se al màxim al català normatiu. En aquest sentit és un dels grans forjadors de la llengua literària al Rosselló. Els seus temes són la vida humil i quotidiana, que transfigura, els animals, els pagesos, els llocs elaborats per l’activitat simple dels homes. Quan, després de la mort de la seva dona, el dolor impregna la seva poesia, és un dolor dominat, sense estridències, que no desdiu del to anterior de la seva poesia, de manera que hom pot parlar en conjunt d’un neoclassicisme. Seguit per tota una generació de poetes rossellonesos, tingué també un primeríssim paper en el naixement de la poesia moderna occitana». També fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans.

El curador de l’obra de Pons, Eusebi Ayensa (Figueres, 1967), estudià filologia clàssica a la Universitat de Barcelona i el 1996 obtingué el títol de doctor amb una tesi sobre les balades gregues. Professor de filologia grega durant uns anys a la Universitat de Girona, des de 2015 dirigeix el Camp d’Aprenentatge Empúries, del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. És membre corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de l’Acadèmia d’Atenes i de l’Associació d’Escriptors Grecs. Ha publicat més de 30 llibres i més de 70 articles en diverses llengües sobre temes d’història i filologia bizantina i neogrega, amb especial atenció a la poesia popular grega i al domini català a Grècia en el segle XIV. Del 2007 al 2012 dirigí l’Institut Cervantes d’Atenes i el 2016 fou escollit president de l’Associació Cultural Hispanohel·lènica.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li