Les petjades d’ETA per l’Empordà

0
1320

El procés de pau s’inicià el 2004 a Cadaqués amb una negociació amb mediadors internacionals


El 20 d’octubre del 2011, l’organització ETA va anunciar que deixava les armes. Aquests dies, després de tota una dècada sense lluita armada al País Basc i a la resta de l’Estat, els mitjans de comunicació rememoren l’efemèride i el fenomen terrorista. Al llarg de la seva llarga i tràgica existència, ETA ha deixat algunes petjades a l’Empordà. Precisament, els orígens d’aquest procés d’acabament del conflicte cal cercar-los a casa nostra, concretament, el juliol de 2004 a Cadaqués.

La història arrencava, però, a finals del 2003, quan una delegació de Batasuna, l’organització independentista basca del moment, va viatjar a Sud-Àfrica per reunir-se amb advocats i experts en drets humans vinculats al Congrés Nacional Africà (CNA) i preparar una reunió per a l’any següent a la Península. Qui havia de dir als cadaquesencs que aquells dos bascos que es van trobar sovint, durant uns quants dies del mes de juliol del 2004, amb un home de raça negra per les terrasses dels bars del poble, eren interlocutors d’ETA preparant l’alto el foc?

Segons es va saber posteriorment, la trobada de Cadaqués va ser especialment clau per endegar el procés de pau. Es dona la circumstància que es va produir quan ETA ja havia anunciat, la primavera anterior, la seva treva a Catalunya. Hi van assistir Joseba Alvarez, responsable de les relacions internacionals dels radicals bascos, i l’advocat Urko Airtanza, que sovint havia fet de mitjancer entre Batasuna i el Sinn Fein. Àlvarez reconeixia amb posterioritat que a Cadaqués «va ser on vàrem començar a treballar junts, formalment. La fi de l’apartheid era una fórmula a seguir en el cas del País Basc. El nostre interlocutor ens donaria instruccions i organitzaria trobades amb persones que havien participat en el procés seguit a Sud-Àfrica».

No és aquest el primer cop que ETA escollia l’Alt Empordà com a lloc de pas o de trobada. La presència dels terroristes d’ETA a la comarca és una història mai explicada i que, amb tota seguretat, tampoc se sabrà en conjunt. Algunes pistes policials havien posat en evidència que, des de l’existència de la banda armada, els passos fronterers de la Jonquera i de Portbou havien estat utilitzats molts cops pels activistes, especialment abans i després d’algun atemptat, pel fet de ser menys controlats que els del País Basc. També en algun moment es va sospitar que el coll de Manrella havia servit per circular-hi encara d’una forma més camuflada, així com el coll de Banyuls i fins i tot la carretera de Costoja.

El fet més tràgic protagonitzat per ETA a la comarca, però, va ser el 17 de març de 2001, quan va fer esclatar un bomba instal·lada a l’interior d’un cotxe aparcat a la urbanització Santa Margarida de Roses. En aquell atemptat hi va morir el mosso d’esquadra Santos Santamaria. Un monòlit recorda aquell succés.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li