Les guineus al galliner

0
1376

Temps era temps que escoltàvem faules o contes a l’escola bressol o als col·legis; aquelles narracions protagonitzades molt sovint per animalots perquè es podia, ja que els animalistes no hi eren com ara per defensar els seus drets inalienables, i que adquirien característiques humanes amb tot un seguici d’anècdotes, un entramat i una lliçó de la vida tot plegat, perquè reflexionéssim sobre les solucions o conseqüències dels nostres actes o dels problemes que ens presenta el dia a dia.

El que mai m’hagués pensat és que aquelles petites històries, en vers o en prosa, tinguessin tanta vigència amb els descerebrats que, més a prop o més lluny, ens desgovernen amb les seves malifetes i amb les ocurrències surrealistes pròpies dels seus exèrcits d’assessors mig intel·ligents i molt ben pagats amb els nostres impostos.

No cal entrar en detalls del que narra la faula de la guineu al galliner: el resultat és evident, confiar en algú que te la pot fer i ben grossa, tard o d’hora i, en el nostre cas, amb la connivència de les minories separatistes i bolxevics que donen suport per mantenir la maquinària engreixada i la cadira calenta, i com no podria ser d’un altre manera, amb el suport impagable dels vots de persones alienades pels discursos xenòfobs, excloents i feixistes que fan de l’odi i la mentida repetida la principal senya d’identitat.

Res de nou, tenint en compte que aquestes premisses de buscar culpables imaginaris, de victimisme, d’assenyalar el veí, de l’ostracisme al diferent o dissident, etc., etc., formaven part dels manaments que Goebbels o Heinrich promulgaven als seus cadells a mitjans del segle passat a Centreeuropa, cal dir per una banda que la majoria de la població no hem après res d’aquells esgarrifosos episodis i que alguna minoria n’ha après massa i molt dolent.

Permetre des de la presidència del Congreso de los Diputados que amb uns subterfugis legals els partits que volen trencar la unitat de l’Estado, malgrat el seu jurament o promesa a la Constitución Española i cobrar un substanciós sou (crec que no estaven obligats a acceptar el càrrec, oi ?) , dinamitin el sistema establert i, de retruc, l’estat del benestar al nostre país i tinguin accés a segons quina informació classificada i delicada, penso molt que s’allunya de l’esperit garantidor que ha de mantenir la seguretat jurídica i ciutadana com hauria de fer el CNI.

S’ha de ser una mica babau per pretendre que el CNI et demani permís per espiar les teves malifetes, siguin del caràcter que siguin, i més jugant amb l’estabilitat política i econòmica d’un país; potser haurem de recordar les mes de 7.000 empreses que han fugit de Catalunya a la resta d’España, no pas a Waterloo com l’ex MHValent, buscant seguretat jurídica i no haver de patir perquè es decreti un «corralet» financer o més pressió fiscal als que hores d’ara treballem per mantenir aquesta piara d’assessors i mantinguts de tota mena.

El funcionament del CNI està regulat per una llei orgànica que regula, entre d’altres, la comissió delegada que desenvolupa i supervisa el seu funcionament, les investigacions i secrets de comunicacions, la inviolabilitat del domicili i a qui i com es pot demanar ser investigat, els mitjans tècnics i personals, sempre sota l’autorització judicial justificant el motiu amb dades objectives.

El problema al nostre país radica que tenim moltes persones honrades i honorables desenvolupant la seva feina, ja sigui a les administracions públiques com a funcionari o a les empreses privades, molt sovint sota les ordres de personatges de baix perfil psicològic, formatiu, cultural i acadèmic, sense cap mena d’honra ni d’honorabilitat i sense cap més afany que el personalisme i el lucre abusiu.

Però no cal anar a Madrizzz per caçar guineus… Ben a la vora, segur que tots en coneixem casos i coses que emplenarĂ­em diaris i programes de RTV…, defensors de l’okupaciĂł com a alcaldes, alcaldesses o regidors d’habitatge o benestar social, regidors i fins i tot membres de les forces de seguretat que per les seves creences o orĂ­gens donaran el vistiplau a segons quines activitats dels seus compatriotes, encara que siguin contrĂ ries a les nostres normes de convivència, col·lectius adoctrinadors d’infants amb la tergiversaciĂł de l’educaciĂł sexual que els caracteritza i, com no, ministeris, conselleries o regidories d’igualtat que nomĂ©s aconsegueixen tot el contrari d’allò que promulguen, això sĂ­, amb bones subvencions i ajuts de tota mena, i de guinda al pastis, l’incompliment de sentències per no acatar el 25% de castellĂ .

Dins de les darreres ocurrències hi ha la possibilitat que una nena de 16 anys no demani consentiment als pares per avortar, però sĂ­ per fer-se un tatuatge; res d’estranyar si des dels mateixos serveis d’educaciĂł social municipal veuen amb bons ulls que una nena de 16 anys torni sola a casa a les 6 de la matinada desprĂ©s d’una nit discotequera… S’han de divertir… Es coneix que no tĂ© fills ni filles!!!

Un altre dret reclamat per les hordes vermelles és que una dona amb els dolors menstruals pugui cursar la baixa laboral; amb temes de salut i amb el dolor aliè mai diré res, però tinguem en compte que potser això serà una trava a l’hora de ser contractada, com per desgràcia passa si tenen fills petits o estan embarassades o manifesten aquesta intenció; per sort o per desgràcia, les dones, com a sexe fort, han suportat durant tota la vida aquestes molèsties, amb remeis més o menys casolans o medicines i han aguantat l’embaràs treballant fins a l’últim moment sense necessitat que hi hagi cap defensora dels seus drets, que va necessitar el machoalfa geperut de torn per arribar al seu lloc de treball.

Bon temps, força gent i menys covid; anem pel bon camĂ­… Però no baixeu la guĂ rdia, la guineu pot estar entre nosaltres tot espiant amb Pegasus.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li