L’economia, estúpid!

Trenta anys han passat des que es va pronunciar la cèlebre frase encunyada per James Carville, assessor de Bill Clinton en la campanya de 1992, i que dona títol a aquesta carta. Un crit d’atenció per dir que el govern s’oblidava dels problemes reals dels ciutadans. Sembla que el nostre govern local no ha après res durant tot aquest temps. Mirant-se constantment el melic, perdent el temps a col·locar assessors i amics, sortir macos a les fotos i fer tota la publicitat possible per blanquejar la seva nefasta gestió, s’han oblidat de l’essencial: els problemes quotidians i les necessitats més peremptòries dels ciutadans.

Estem vivint un moment crític amb una crisi galopant que està posant moltes famílies al límit. Les dificultats per arribar a final de mes augmenten i ens obliguen a fer malabarismes per poder pagar la llum, el gas, l’aigua, l’assegurança del cotxe o simplement realitzar la compra. I què dir sobre afrontar despeses imprevistes…, es converteix en un malson. Necessitem governs locals sensibles als problemes quotidians dels ciutadans. Governs liderats per persones la prioritat de les quals sigui donar resposta a les necessitats més immediates i urgents. El meu compromís, i el de Ciutadans, és ocupar-me dels problemes reals: de l’angoixa dels qui no arriben a final de mes, de la pre­ocupació dels qui lluiten sense descans per aixecar la persiana tots els dies, del desassossec de les famílies que han vist implacablement reduïts els seus petits estalvis per la inflació, de la impotència dels qui veuen okupat i usurpat el seu habitatge per indesitjables, del temor d’aquells que reclamen més seguretat enfront de la delinqüència i no són escoltats, de la tristesa dels qui veuen Figueres cada vegada més bruta.

Què ha fet el govern d’ERC i PSC per escoltar-te? T’han escoltat? O aquest govern només escolta quan li agrada el que els diuen? Ha escoltat l’alcaldessa i el vicealcalde els que, malgrat tenir feina, no poden arribar a final de mes? Els que demanen reduir impostos, com l’IBI, perquè ja no poden permetre’s tenir més despeses? Els que han vist okupat el seu habitatge i no poden fer fora els okupes? Els que tenen por per l’augment de la inseguretat? Els que tenen un negoci i veuen com cada dia és més difícil, malgrat la lluita titànica, mantenir la porta oberta? Els que per culpa de la crisi ho han perdut tot i no tenen accés a cap ajuda? Aquests no els escolta, els entra per una orella i els surt per l’altra.

La meva prioritat són els problemes quotidians del nostre municipi. Els que com a ciutadans ens afecten en el dia a dia. Continuen existint moltíssimes mancances que el govern local no atén. Els teus temors, pors, preocupacions i anhels són també els meus.

La reactivació econòmica, la seguretat, la lluita contra la delinqüència i l’ocupació, la recuperació dels barris oblidats, la cohesió social i tots els problemes no poden esperar més. Hi ha una altra manera de fer política diferent de la d’ERC i PSC. Una forma responsable, una política que quan arriba a les institucions es preocupa de resoldre els problemes dels ciutadans pensant en ells. Una política que coneix les teves inquietuds, preocupacions i problemes perquè no es fa des de les quatre parets d’un despatx sinó des del carrer.