L’aposta per l’oleoturisme

El Patronat de Turisme Costa Brava – Girona està fent una aposta seriosa per l’oleoturisme a la nostra destinació. Una aposta molt encertada, sobretot, des de l’Empordà.

El mantra que no para de repetir-se i que, com ja he comentat diverses vegades, té sentit sobretot en entorns urbans, l’aposta per la desestacionalització, té sentit sobretot en comarques com la nostra.

L’Alt Empordà és la comarca de la demarcació en què el sector agrari representa el pes més alt dins el seu PIB. Som una comarca amb un pes molt important de l’agricultura. El vi, l’oli, la poma i el blat, entre altres. Però sobretot, els dos elements més identificatius de la gastronomia mediterrània, el vi i l’oli. No és casual que tinguem les dues denominacions d’origen de la província d’aquests productes i ambdues es diguin Empordà. Totes dues amb seu a Figueres, a l’igual que el mercat de la fruita i la verdura, vertader aparador dels productors de l’Empordà.

Si bé l’enoturisme és ja una realitat evident a la nostra destinació, amb unes xifres i una oferta més que considerable, l’oleoturisme es troba tot just a les beceroles. Però, per sort, té un exemple d’èxit on emmirallar-se: l’enoturisme a l’Empordà.

Al llarg dels anys els cellers i l’estructura enoturística de la comarca han sabut créixer i consolidar una oferta molt competitiva que ha esdevingut un complement de primer nivell a l’important oferta paisatgística, natural i cultural de casa nostra. Ara és l’hora que l’oli faci el salt que el vi va fer fa més d’una dècada.

Estem en una zona privilegiada. Més enllà de l’oferta de sol i platja, tenim una oferta cultural, patrimonial i natural de primer nivell. A més, hem tingut la sort que la gastronomia té un impacte de primer ordre a la zona. Tot això per si sol ja fa que la combinació doni com a resultat una oferta que pot competir amb qualsevol destinació, però si a més hi sumem aquells dos elements que defineixen la cultura, la gastronomia, la dieta, la manera de viure mediterrània, el resultat pot ser la bomba.

Costa molt trobar grans destinacions enoturĂ­stiques que estiguin tan a prop del mar i d’una infraestructura turĂ­stica de primer ordre. Però Ă©s que encara costa mĂ©s trobar una denominaciĂł d’origen de l’oli en un entorn tan mediterrani i tan madur turĂ­sticament parlant. I això ho hem d’aprofitar.

És urgent construir turísticament la carretera del vi i l’oli que va de Palau a Capmany. I és urgent que tot l’ecosistema gastronòmic es posi les piles per impulsar l’oleoturisme a la nostra destinació. Els trulls però no només. També els restaurants, botigues i ajuntaments. Desestacionalitzar el turisme és també apostar per l’oleoturisme. Un tipus de turisme que ens reforça i ens pot convertir en una de les destinacions més potents i diverses quant a oferta turística de qualitat. Les institucions es comencen a posar les piles. A veure si ens ho creiem tots.