La toponímia històrica de Figueres en un llibre

0
918

Antoni Egea escriu un volum que aplega unes 2.500 entrades amb denominacions antigues de la ciutat


Antoni Egea és un historiador figuerenc, tot i que nascut a Girona el 1957, que malgrat no haver-s’hi dedicat professionalment, ja porta escrits una colla de llibres que han contribuït a conèixer el passat de la ciutat i de la comarca des de diversos àmbits. També és l’autor d’una monografia sobre Llers i de diversos estudis a l’entorn de la història del poble, entre molts altres treballs, molts dels quals centrats en l’Edat Mitjana. Ara acaba de publicar «Toponímia històrica del terme de Figueres», un volum de quasi 400 pàgines que ha estat possible gràcies a l’edició de la Societat d’Onomàstica i de l’Ajuntament de Figueres.

En el seu conjunt el volum aplega unes 2.500 entrades de topònims relacionats amb la ciutat i amb el seu nucli agregat de Vilatenim. Una recopilació exhaustiva i molt documentada, ja que a la majoria de noms s’hi acompanyen referències sobre arxius, premsa o bibliografia que avalen la seva inclusió en el llibre. Hi ha noms que encara són plenament actuals i, a banda de la documentació consultada, les fonts orals també han estat un puntal imprescindible per a completar i confirmar la informació d’uns noms, la majoria dels quals han format part de la memòria col·lectiva i de la història de Figueres.

Així, en aquest volum hi trobem, per exemple, que l’espai on actualment hi ha els jardins d’Enric Morera era conegut —i encara avui ho és, per als figuerencs de més edat— com l’era d’en Deseia, que el carrer del Joc de la Pilota era una antiga denominació de l’actual carrer Ample, que al carrer de la Muralla hi havia la fonda d’Orient i era el punt de sortida de les diligències que anaven a Girona, i que el carrer del Rentador porta aquest nom perquè al 1909 s’hi va construir un rentador que substituïa el que es va enderrocar a la plaça de la Palmera. I així fins a gairebé 2.500 entrades.

Egea, a banda de ser l’autor de diversos articles sobre la història de l’Alt Empordà, ha escrit llibres com Aspectes històrics de Siurana d’Empordà i Figueres en els segles XVI i XVII i és coautor de Vilamalla, mil anys d’història (amb Marisa Roig i Joan Serra), Mil anys de domini episcopal a Bàscara, L’antic municipi d’Orriols, L’antic municipi de Calabuig (amb Carles Bosch) i 700 anys de l’Hospital de Figueres (amb Joel Colomer, Miquel Àngel Fumanal i Inés Padrosa).

L’any 2019 va escriure la monografia sobre Llers dins de la col·lecció Quaderns de la Revista de Girona, editada per la Diputació. També és coautor dels volums sobre Capmany (amb Marisa Roig), Vilanant (amb Pere Borrat), Siurana d’Empordà (amb David Pujol) i El Far d’Empordà (amb Erika Serna).També disposa d’un bloc per Internet on publica regularment articles sobre temes històrics i que reflecteixen la seva passió per la història.

DE L’EDAT MITJANA AL SEGLE XX. El mateix Egea adverteix: «El llibre no és l’obra d’un especialista en temes lingüístics. De fet, mai no m’havia plantejat emprendre un estudi dins d’aquest àmbit. En molts dels treballs d’història que havia fet prèviament acostumava a incloure un petit i incipient recull de topònims de les poblacions estudiades. Preparava uns fitxers que contenien les referències d’arxiu dels diferents indrets del territori concret, unes recopilacions que estaven fetes més amb criteris històrics que no pas filològics».

Afegeix que «d’entrada, he descartat fer un treball d’onomàstica complet que recollís tant els noms de lloc com els de persona. El fet que Figueres sigui una ciutat d’una certa importància, que ha comptat des de fa segles amb un considerable percentatge de població poc sedentària i, per tant, amb molts passavolants, donaria com a resultat unes llistes interminables de figuerencs, en molts casos ocasionals, amb un seguit de cognoms que no han arribat a arrelar».

Explica que «el repertori de noms de lloc que es publiquen al llibre comprèn tots els topònims que he pogut recollir des dels primers documents escrits del segle IX fins a l’actualitat. S’hi inclouen també els noms de comerços, pel fet que molts representen llocs de referència comuna per als vilatans. Pel que fa a la nomenclatura oficial, ens hem fixat com a data límit l’any 1900. Si hagués intentat recollir els noms de carrers i de botigues documentats en els últims 120 anys, segurament no hauria obtingut gaires noms significatius i característiques de la ciutat. Més aviat, en la majoria dels casos, seria una repetició estereotipada dels que podem trobar en moltes altres poblacions».

Reconeix Egea que «la part més important de les notícies d’aquest recull provenen de fonts escrites: arxius, premsa històrica i bibliografia. Els intents d’obtenir informació oral han estat poc reeixits, i han servit per confirmar i situar topònims encara presents en la memòria col·lectiva. En general, he procurat donar el màxim de detalls sobre l’origen de les dades recollides». Evidenciant la seva modèstia personal, assenyala que «si bé el volum de documentació consultada per fer aquesta obra és important, també és cert que encara en resta molt més per estudiar. Per tant, aquest treball no és ni de bon tros exhaustiu. Tan de bo que més endavant pugui fer-se’n una versió més complerta».

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li