La rebel·lió dels barris

0
1287

Durant quant temps més hem d’aguantar el declivi i decadència dels barris? No seria moment de donar un cop sobre la taula i dir prou? Alcaldessa, vicealcalde i govern en ple viuen d’esquenes a la realitat i els problemes que sofreixen els barris de la ciutat. Els han vist vostès trepitjant els carrers i les places? Ara que arriben les eleccions ho faran, es presentaran amb la boca plena de promeses i dient tot el que han fet, però seran exactament les mateixes que ja van fer per arribar a la poltrona el 2019 i després oblidar-se de tot. I un es pregunta: de debò? Es creuen el que ens diuen? La realitat és que els veïns dels barris estan cansats i farts de veure com les inversions no arriben, com a poc a poc desapareix el comerç de proximitat, com la inseguretat i l’incivisme es multipliquen en moltes cantonades, com el valor del seu habitatge disminueix, com l’Ajuntament presta uns serveis més deficients i més cars, com cada any li apugen els impostos: més IBI, més car el rebut de l’aigua i les escombraries.

Els barris de Figueres sempre van ser espais de relació on es feia vida al carrer. Parlaves amb el teu veí, baixaves a comprar, els teus fills jugaven al carrer i tu estaves tranquil perquè sabies que estaven segurs. Quan arribaves de treballar hi havia tranquil·litat i bon ambient. Barris de gent treballadora i humil que el que volia era esforçar-se, tirar la família endavant i poder tenir un projecte de vida. Ciutadans que volien un barri millor, que se sacrificaven perquè el seu carrer, la seva plaça i la seva comunitat fos un lloc on poder viure i conviure, on els problemes (que n’hi havia) es poguessin resoldre parlant. Es resolien.

Aquests barris que tant va costar construir amb l’obstinació de tanta gent compromesa. Aquests barris són els grans oblidats des de fa més d’una dècada: la Marca de l’Ham, el Culubret, Horta Capellera, Horta de l’Hospital, Parc Bosc, l’Olivar Gran, els Habitatges Sant Josep, l’Eixample… Sí, els barris, tots. Els grans oblidats.

El govern municipal, que realment podria canviar la vida de les persones que viuen en aquests barris, els oblida. Parlar amb els residents en els barris constata l’enuig general perquè veuen que els problemes al seu voltant creixen i els polítics que ens governen no fan res. Els habitants dels barris són els grans oblidats. L’Ajuntament no ha plantejat inversions per dotar els veïns d’equipaments que necessiten; no ha millorat la seguretat i les trucades a la policia per actes delictius se succeeixen; l’okupació d’habitatges creix i la por dels veïns davant el tràfic de drogues; la brutícia i degradació de l’espai públic augmenta sense que les queixes siguin ateses; els pocs comerços que queden van abaixant les seves persianes sense que arribin ajudes ni un pla de reactivació econòmica; el nombre de persones grans augmenta i no es destinen suficients recursos perquè rebin una atenció adequada; solars i edificis abandonats que acumulen brutícia, pols i vidres trencats. La deixadesa de l’Ajuntament és contaminant.

Els barris de Figueres necessiten vitalitat, dinamisme i inversions. És moment de recuperar l’orgull i l’èxit perdut per culpa d’un govern que ens ha oblidat. Des de Ciutadans Figueres treballem dia a dia, a peu de carrer, barri a barri, porta a porta, amb els nostres veïns, escoltant, aportant solucions i alternatives, fent que la vostra veu s’escolti a la Casa de la Vila. Sense els barris no hi ha Figueres, nosaltres no tirarem la tovallola, parlarem clar. Figueres ha de ser una ciutat de ciutadans lliures i iguals, sense barris de primera ni barris de segona, perquè els veïns no paguen impostos de primera ni de segona i l’Ajuntament ha de treballar per a tots, sense distinció.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li