La LluĂŻsa va fer 90 anys

0
1211

I permeteu-me que la feliciti. A ella i a totes les dones de la seva generació. Aquelles de què en diem «d’abans de la guerra», perquè van néixer no només en un altre segle, sinó en un altre món. Un món que ha canviat tant que quan en parlen als seus nets i besnets els sembla que els expliquin una llegenda. Que els demanem que ho expliquin a les generacions que pugen i ho facin en primera persona, des dels seus records. Perquè tot allò va passar. La Lluïsa recorda i explica els bombardejos a Figueres durant els darrers dies de la Guerra Civil, el terror i els morts. La retirada, l’exili, la por, la repressió, la misèria. Les dones de la seva generació són les que van patir en pell pròpia o al seu entorn, en coneguts i familiars, els morts a la guerra, els exiliats, els afusellats i els presos. La vergonya, l’assenyalament amb el dit per la seva fidelitat a la República o senzillament al seu govern legítim. Les que van patir en silenci i vergonya una repressió social mai explicitada, sempre present. Les que van ajudar mares i germanes a educar els infants enmig de la misèria material i moral, les que van haver de deixar l’escola perquè les dones no calia que estudiessin, les que quan es casaven havien de renunciar a la feina perquè les lleis laborals així ho establien, i les que tiraven endavant amb la seva professió o negoci eren suspectes de ser males mares i males esposes. Les que van treballar incansablement, cobrant o no, cuinant, sargint, estalviant, per poder enviar els fills –i també algunes filles– a les universitats, els primers universitaris fills de les classes treballadores que hi entraven. Les que van rentar sense rentadora, les que van teixir jerseis i cosir vestits, les que van dormir molt menys del que calia. Les dones que van veure com tornava la democràcia, les que ens van servar la llengua, la memòria, la dignitat. Les dones a les quals hauríem de reconèixer tot això, i tant més, amb una vellesa digna, amb unes pensions de justícia, amb unes cures i amb companyia de l’excel·lència que elles i tothom es mereix. Amb una plaça a cada poble. A totes i cada una d’elles, tot el nostre reconeixement i amor. I a la Lluïsa, que en va fer 90 l’altre dia, la meva personal felicitació i agraïment.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li