La Gernika catalana: 400 morts

Enric Pujol publica un llibre sobre els bombardegis que va patir Figueres durant la Guerra Civil espanyola

Figueres va ser la ciutat catalana, després de Barcelona, que va tenir més víctimes mortals durant els bombardejos de la Guerra Civil, entre els anys 1936 i 1939. Aquest fet s’explica, bàsicament, per haver estat la darrera capital republicana _al castell de Sant Ferran s’hi van reunir per última vegada les Corts- i per acollir desenes de milers de persones que fugien de l’avenç de les troques franquistes i emprenien el dur camí de l’exili.

Aquesta circumstància fa que de Figueres se n’hagi dit, en diverses ocasions, la Gernika catalana. Dijous vinent (19 h), a la biblioteca Fages de Climent de Figueres es presenta el darrer llibre que ha escrit l’historiador Enric Pujol i que precisament porta per títol Figueres, la Gernika catalana. El presentaran els també historiadors figuerencs Francesc Canet i Alfons Martínez.

A partir de noves dades recollides en els darrers anys, l’autor xifra a entorn de 400 les persones mortes a la ciutat a conseqüència dels bombardejos. En aquest sentit, assenyala que «les xifres reals només poden ser aproximades, ja que la documentació conservada, en especial la dels darrers dies, té moltes buidors i és poc fiable. Les estimacions més baixes la situaven fins ara a prop de les 300 persones». Pujol reconeix que «l’obra de referència sobre el desenvolupament del conjunt del conflicte bèl·lic a la ciutat, encara avui és el llibre de Josep Maria Bernils Mach, La Guerra Civil a Figueres, 1936-1939. Sobre la base de la documentació consultada, Bernils xifrava en 274 els morts. L’historiador Joan Villarroya, especialista en la temàtica dels bombardeigs, elevà la xifra a 284, però investigacions més recents, centrades en algunes de les poblacions més afectades, han fet augmentar sensiblement la xifra de víctimes. I aquest també és el cas de Figueres».

En aquest sentit, cal recordar que segons el mapa elaborat per Villarroya a Les víctimes mortals dels bombardeigs franquistes a Catalunya 1936-1939 Barcelona se situa al capdavant, amb 2.428 morts, seguida de Figueres (284), Lleida (256), Granollers (239) i Tarragona (230). Remarca Pujol que «estem parlant de xifres absolutes. La Figueres de l’època, amb uns 14.000 habitants, no es podia comparar amb ciutats demogràficament molt més importants».

Per fixar la xifra de 400 morts a Figueres, Pujol assenyala que «més enllà de la possibilitat, més que probable, que la documentació conservada no registrés amb precisió la xifra real de defuncions, allò que considerem que hauria de fer augmentar notablement la xifra de morts donada fins ara és l’existència de tants i tants ferits». Només dels bombardejos anteriors a 1939 a la ciutat n’hi ha 137 de registrats oficialment.

Tot plegat fa concloure l’historiador figuerenc que «per petita que fos la proporció de morts posteriors a conseqüència dels danys patits, faria augmentar molt significativament la quantitat de defuncions. Cal tenir present la precarietat de l’assistència i dels recursos sanitaris que va existir en una situació desesperada com aquella, cosa que segurament contribuí a fer augmentar la proporció de mortalitat. D’aquí que, segons el nostre criteri, una xifra que s’acosti (o arribi a superar) els 400 morts seria més afinada que no pas una que parli de prop de 300».

UN LLIBRE SINGULAR. Aquest llibre, que pretén deixar constància de la gravetat dels bombardejos produïts a Figueres durant la Guerra Civil, va néixer arran de la commemoració del 75è aniversari quan l’Ajuntament va encarregar al mateix Enric Pujol un estudi sobre aquells successos. «En l’encàrrec es feia un esment explícit que calia fer una especial incidència en la repercussió damunt la població civil i aquest va ser el centre d’atenció preferent del meu treball», assenyala. Aleshores, es va recollir el testimoni de desenes de ciutadans que van ser testimonis de la caiguda de les bombes sobre la ciutat. El treball va incloure fotografies i gravacions i es va realitzar amb el suport del fotògraf Jordi Puig i el realitzador Gerard Bagué, entre altres col·laboradors. El recull es va complementar, el 2014, amb una exposició al Museu de l’Empordà on es podia veure tot el material recollit i es va plasmar en un llibre. Val a dir que hi hagueren noves trobades de testimonis, per tal d’anar ampliant el recull .

L’historiador explica que «al costat de la dimensió historiogràfica i estètica, cal remarcar també una dimensió ètica, cívica i pedagògica: de la recuperació d’una memòria desconeguda per la immensa majoria de gent; de reivindicació d’unes víctimes de les quals encara no sabem tots els noms; de formació de la mateixa ciutadania a partir d’uns fets dramàtics que s’han de conèixer bé per tal de no tornar-los a repetir; de conscienciació pública a favor d’una cultura de la pau, de la democràcia i de la justícia».

Enric Pujol (Figueres, 1960) és historiador, professor a la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de l’IEC. És considerat un especialista en l’obra de Ferran Soldevila i en historiografia catalana, on destaca els diversos llibres en què divulga i analitza els arxius personals del president Tarradellas. Ha estat, també, director d’obres col·lectives sobre la república i l’exili. Va ser regidor al primer Ajuntament democràtic de Figueres.