“La feina del traductor és tan important com la de l’escriptor. Cal fer visible la seva tasca”

0
1257

Aquest any el Fòrum del Patrimoni Literari tindrà com a eix fonamental la traducció. Per què aquest tema?
El fòrum va néixer com un espai de reflexió i de posada en comú de tot allò que als estudiosos ens preocupava. El primer fòrum el vam fer sobre la patrimonialització literària del territori. El segon, sobre els Jocs Florals de Girona. El tercer sobre el mecenatge i la literatura i al quart, a Castelló d’Empúries, vam tractar la lectura. Gairebé cada any acabem amb unes conclusions que ens porten al tema del fòrum de l’any següent. Doncs bé, l’any passat, arrel de convidar Narcís Comadira a les Lliçons de la Càtedra, vam arribar a la conclusió que traduir era la millor manera de llegir, i vam decidir que aquest any faríem el fòrum sobre la traducció.

I a Figueres.
Sí, vam decidir celebrar-lo a la biblioteca, perquè es diu Fages de Climent i té molts documents mecanoscrits i a mà d’Anglada, de Fages de Climent, de la traductora Carme Montoriol… Ens va semblar que era el lloc ideal per parlar de traducció.
Quin serà el tema de l’any vinent?
Segurament arribarem a l’escriure. Però ja ho veurem, al llarg del dia 2, si no hi posem encara un altre esglaó.

Creu que està prou valorada la feina del traductor?
Jo crec que cada vegada es valora més, tot i que hi ha una invisibilitat del traductor molt manifesta en moltes obres, perquè el seu nom no hi apareix a la portada. Treballem a favor que el nom del traductor sigui ben present en qualsevol obra literària perquè en definitiva és el que fa de mitjancer entre la llengua de partida de l’obra i la llengua d’arribada. La feina del traductor és tan important com la de l’escriptor. Cal fer visible la importància de la seva tasca.

Quan es fa una traducció, creu que cal ser literal o s’ha de interpretar i fugir de la literalitat per situar el lector i ajudar-lo a entendre l’obra?
S’han de combinar les dues coses, trobar l’equilibri. Si ens fixem en les traduccions del llatí, per exemple, se cerca la literalitat perquè s’entengui la construcció sintàctica de la frase llatina, però després aquesta literalitat ha de passar a ser una mica més literària perquè s’adeqüi a la llengua catalana. La traducció ha de permetre que el lector que no coneix la llengua llatina però que en canvi sí és un expert lector en llengua catalana, entengui l’obra. Això ens porta a una altra reflexió: les obres literàries necessiten sovint més d’una traducció. No és trivial ni innecessari que la Divina Comèdia, per exemple, l’hagués traduït Andreu Febrer per primera vegada al segle XV , que Segarra la tornés a traduir i que ara, Joan F. Mira, un dels convidats al fòrum, l’hagi tornat a traduir.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li