“La de Peralada és una de les col·leccions cervantines més importants en mans privades”

0
852

Per què una exposició dedicada a Cervantes?
El que pretenem amb aquesta exposició és donar difusió de la col·lecció cervantina peraladenca, que és una de les col·leccions més importants que està en mans privades. Des de la biblioteca, el que procurem sempre és donar a conèixer els nostres fons, però en aquest cas, d’una manera especial, perquè es tracta d’una col·lecció de 5.000 volums, d’una gran importància, iniciada per Miquel Mateu i que hem continuat ampliant amb publicacions actuals, les noves aportacions d’estudiosos tant de l’obra de Miguel de Cervantes com de la seva figura. Des del 2005, en què es va commemorar la primera edició d’El Quixot, passant pel 2015, en què es va celebrar l’aniversari de la segona part, o aquest any, amb el quart centenari de la mort de l’autor, s’han fet moltes exposicions, s’han editat moltes publicacions i els estudiosos han produït molta bibliografia, i nosaltres tenim les referències més importants.

L’obra de Cervantes ja s’havia exposat a la biblioteca fa uns anys…
Sí, l’any 2005 es va fer una exposició dedicada a El Quixot, i abans, una mostra que ens va encarregar l’Associació de Bibliòfils de Barcelona, per un congrés de bibliòfils europeus, que volien veure la col·lecció cervantina de Peralada. D’aquesta exposició se’n va elaborar un catàleg.

La col·lecció cervantina de Peralada és visitada, per tant, per gent d’arreu del món.
I tant! Aquí vénen especialistes i estudiosos d’arreu. Fa pocs dies per exemple va venir un jove de Lisboa que està estudiant totes les obres cervantines editades a Lisboa, i nosaltres en tenim unes quantes.

Com explicava, la col·lecció cervantina de Peralada va ser iniciada per Miquel Mateu.
Sí, Miquel Mateu va ser un dels grans cervantòfils, que es disputava les obres de Cervantes amb altres col·leccionistes i bibliòfils especialitzats en aquest tema, com ara el barceloní Artur Sedó. Algunes d’aquestes col·leccions cervantines es van cedir o es van donar a institucions com la Bibilioteca de Catalunya o la Biblioteca Nacional de Madrid. I per tant, la de Mateu, és una de les poques col·leccions cervantines que encara continua en mans privades.

Quines peces destacaria de la col·lecció que podrem veure a partir de dissabte?
Com a peça important, cal destacar l’edició més antiga que tenim d’El Quixot, del 1605. No es tracta d’una primera edició, però va ser publicada el mateix any de la primera edició. El Quixot va tenir una difusió impressionant ja al mateix any de publicar-se, i aquest 1605 se’n van imprimir diferents edicions. La primera va ser a Madrid, i aquesta que tenim a Peralada és de València. Una altra peça important que podrem veure és un manuscrit d’El Quixot traduït a l’armeni. També es podran veure edicions de La Galatea, la primera novel·la de Cervantes; de les Novelas ejemplares, d’El cerco de Numancia, o de Los trabajos de Persiles y Segismunda, que l’autor va acabar quatre dies abans de morir, i on aquest s’acomiada de la vida. Va ser la seva dona, la vídua, la que es va encarregar d’editar el llibre. Per tant, es tracta d’una edició pòstuma. També s’hi podran veure les primeres edicions de les traduccions en italià, en francès… Totes aquestes peces són molt interessants per a estudiosos i públic molt especialitzat.

I per al públic en general?
Tenint en compte que per la Biblioteca de Peralada hi poden arribar a passar, al cap de l’any, entre 30.000 i 40.000 visitants, l’exposició tindrà també peces per al públic en general, com un apartat dedicat a la difusió de la iconografia cervantina, on es podrà veure com es van plasmar els personatges de Cervantes en altres obres, i com pintors i artistes de l’època els van tractar. Un exemple d’això és la dedicatòria que Salvador Dalí va fer a Miquel Mateu, propietari del castell, al qual anomena “Quixot de Portlligat”. A l’exposició també s’hi podran veure còmics basats en l’obra cervantina, jocs de cartes, El Quixot imprès en suro, quixots en miniatura, etc.

Serà una exposició oberta a tots els públics.
Sí, intentem abraçar com més públic millor, però sense desatendre mai l’especialista. No podem oblidar que el senyor Mateu era un gran bibliòfil, fundador de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona.

Aquest 2016 fa just 30 anys que custodia la biblioteca del castell de Peralada. Quina valoració fa d’aquesta etapa?
Han estat 30 anys d’aprofundir en el coneixement, d’aquesta biblioteca i en general; 30 anys que m’han portat a coses molt diverses que no m’hauria imaginat mai. Si quan vaig començar a treballar aquí m’haguessin dit que publicaria tan sols un llibre, no m’ho hauria cregut. I ara, si no pogués investigar, ho trobaria a faltar. Quan em pregunten què sóc, podria citar els títols universitaris, però a mi m’agrada dir que sóc investigadora.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li