La ‘champions league’ de la jardineria

0
692

De la mateixa manera que per a un futbolista la seva màxima aspiració es jugar en un dels grans equips intercontinentals (diguin-li Barça, diguin-li Manchester, etcètera), ja què gaudirà de totes les atencions i dels millors mitjans, per a un jardiner, treballar als jardins del castell de Peralada és un repte professional totalment equiparable. Significa un luxe, ja que li permet estar en contacte amb un material de base fastuós (pocs parcs de titularitat privada a tot l’Estat tenen les mides i la categoria del peraladenc) i gaudir dels millors mitjans, ja que els propietaris estan disposats a assumir la despesa que això suposa. Però a la vegada també esdevé un repte, ja que el nivell d’exigència d’un espai d’aquestes característiques els obliga ha donar el millor de si mateixos.
Per tenir cura d’aquestes set hectàrees i mitja de jardins, en què tots i cadascun del arbres estan catalogats, on s’hi poden trobar varietats vingudes de tot el món, on s’està recuperant la fauna original del parc i on totes les tasques es fan de forma artesanal (per podar la coneguda façana del castell tres persones triguen tres dies a cops de tisora) hi ha un equip de sis jardiners que treballen a les ordres de Jaume Bosch (Malgrat de Mar, 1964), el consevador del Parc.

1999. La història de la darrera dècada d’existència del parc i l’evident revifada viscuda corre en paral·lel a la d’en Jaume.
A les darreries del segle XX una catalogació de patrimoni adverteix que el parc del castell s’està perdent, què aquest té un valor històric i vegetal evident i que cal que algú agafi les regnes per redreçar la situació.
Jaume Bosch arriba a Peralada responent a una oferta de feina en què la propietat busca un tècnic capaç de rehabilitar el parc. Presenta un projecte de restauració, ordenació i manteniment que gaudeix del vistiplau dels propietaris i se l’escull per ser la persona que dirigeixi el projecte. “L’any 99 estava molt deixat”, explica en Jaume, “ningú s’en feia càrrec directament, hi havia tres jardiners però s’els assessorava a distància”.
 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li