La 25a edició del Correllengua tindrà a Isabel Clara-Simó com a protagonista

0
682

Va ser directora del setmanari Canigó, des del 1973 fins al seu tancament el 1983. Va ser guardonada entre d’altres amb la creu de Sant Jordi (1999), el Premi de la Crítica Serra d’Or i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. El seu llegat deixa més de setanta títols en català, principalment de novel·la i narrativa breu, juvenil i infantil, però també de poesia, teatre i assaig


La periodista i activista política Isabel-Clara Simó serà l’eix central de la 25a edició del Correllengua. Una celebració que es realitza a diferents punts del territori i que té com a objectiu mostrar la vitalitat de la nostra llengua i cultura a totes les persones, nouvingudes o no, que encara no la coneixen. Per a fer-ho, cada any es tria una persona que «sigui una referència i que tingui alguna mena de compromís amb la defensa de la llengua catalana», explica la responsable del Correllengua (CAL), Eva Sabater.

Així doncs, els actes de celebració arrencaran aquest divendres 9 de juliol a les 19 h al Claustre de l’Institut Ramon Muntaner amb la posada en escena d’El compromís d’Isabel-Clara Simó a càrrec de Taller de Teatre. Tot seguit es durà a terme una tertúlia sobre Isabel-Clara Simó amb Josep Tero, Joan Gasull, Xixon Heras i Cristina Dalfó, moderada per Lourdes Godoy.

Els actes es reprendran l’endemà, dissabte 10 de juliol, a partir de les 18 h amb una ruta per Figueres fent parada als indrets relacionats amb l’autora, a càrrec de Joan Ferrerós i en acabar començarà l’Acte d’Inici del Correllengua a la Plaça Josep Pla. Aquest comptarà amb l’actuació de la Coral Estem d’Acords, l’encesa de la Flama del Correllengua amb la Tramuntakada, la Lectura del Manifest a càrrec de l’escriptora empordanesa Mercè Cuartiella i, per cloure l’acte, Cris Juanico farà un concert en homenatge al 25è aniversari del Correllengua.

QUE NO S’ATURI. Tot i que els actes arrenquen a Figueres, les activitats continuen arreu de Catalunya. El mateix diumenge ja hi ha un altre acte programat a Esplugues del Llobregat, i està previst que segueixin fins als inicis de novembre. Tots ells tindran com a nexe comú «la figura d’Isabel-Clara Simó», puntualitza Sabater.

LA FLAMA. Sens dubte un dels elements icònics del Correllengua és l’encesa de la flama. Un element simbòlic i cohesionador, ja que representa el «nexe d’unió de totes les variants del dialecte català, ja sigui menorquí, valencià, el català del rossellonès, el lleidatà… Digues-li el nom que vulguis, però al final la base és el català. Qualsevol variant queda unida amb el foc de la flama del Correllengua», detalla Sabater.

ISABEL CLARA-SIMÓ. Nascuda a Alcoi el 4 d’abril de 1943, va iniciar els seus estudis a la Facultat de Lletres de la Universitat de València el 1960. Cinc anys després se’n va graduar. El setembre de 1967 va arribar a la ciutat de Figueres, una arribada que ellava descriure al seu llibre Els racons de la memòria com a «Sobtat, xocant, enlluernador. Jo venia de la València rendida, cansada, reumàtica i aclaparada, i anava a parar a un país rialler que es burlava del mort i de qui el vetlla». Des de la seva arribada va exercir impartint filosofia a l’Institut Ramon Muntaner, fins al 1973, any en què es traslladà a Barcelona, ciutat on va morir el 13 de gener de 2020.

Va ser directora del setmanari Canigó, des del 1973 fins al seu tancament el 1983. Va ser guardonada entre d’altres amb la creu de Sant Jordi (1999), el Premi de la Crítica Serra d’Or i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. El seu llegat deixa més de setanta títols en català, principalment de novel·la i narrativa breu, juvenil i infantil, però també de poesia, teatre i assaig.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li