Josep Pla podia haver mort a Figueres

0
620

L’escriptor va demanar ser traslladat de nou al Motel, uns dies abans de la defunció


El passat dia de Sant Jordi va fer 40 anys de la mort de l’escriptor Josep Pla. Tot i que l’òbit es va produir a la casa pairal, al Mas Pla de Llofriu, un nucli situat a tocar de Palafrugell, va anar de poc que el fatal desenllaç no es produĂ­s a Figueres, una ciutat que admirava de ben jove i que va deixar ben clar al «Quadern gris», el seu dietari de joventut, on entre altres referències confessa: «De vegades penso en la ciutat de Figueres. És un lloc on m’agradaria viure o almenys on em sembla que viuria fĂ cilment. (…) El primer descobriment del mĂłn, l’entrada en la seva correntia, se’m produĂ­ per Figueres. (…) La ciutat fou el primer nucli urbĂ  que haguĂ©s vist en ma vida.»

Tot i que fa un any que va ser editat, la setmana passada es va presentar a Figueres el llibre Històries de Josep Pla. El seu autor, l’escriptor Josep Valls, com ja és prou conegut, va tenir el privilegi de compartir els darrers anys de la vida de Pla pel fet de treballar d’administrador del Motel Empordà i haver-li encomanat el seu propietari, Jaume Mercader, la tasca d’acompanyar-lo i atendre’l durant les seves estades a Figueres, encàrrec que va mantenir el seu gendre, Jaume Subirós.

Valls ha escrit diversos llibres en els quals descriu aquesta etapa, iniciada el 1973, quan l’escriptor va començar residir de forma sovintejada al Motel.

Valls assegura que «Pla es definia com un figuerenc convençut, d’adopció, és clar. No hi havia nascut, però ell coneixia tota la història de la ciutat, hi tenia amics íntims, l’estimava, li agradava de viure-hi. Aquesta dèria per Figueres la va mantenir sempre, i en els darrers moments crítics de la seva vida li semblava lògic venir a recloure’s en una clínica de la ciutat». La ciutat ja el va impressionar de ben jove, quan hi venia per examinar-se del batxillerat a l’Institut Ramon Muntaner, moment que descriu en la cita abans esmentada, datada el 1918.

EL DESENLLAÇ. A les 5 de la tarda del 31 de gener de 1981, Josep Pla era ingressat a la clínica Santa Creu de Figueres. El seu estat de salut, amb problemes pulmonars, entre molts altres, havien fet aconsellable la seva entrada en un centre sanitari, malgrat les reticències constants de l’escriptor. Amb entrades i sortides diverses —cap a Llofriu i cap a l’hotel—, va marxar definitivament pocs dies abans del seu traspàs, quan va demanar tornar al seu mas. Davant la insistència dels seus amics que li deien que allò que més li convenia era ser atès a la clínica, l’escriptor va dir-los que allò que volia era morir al Mas Pla. Però per poc aquest desenllaç no es va produir a Figueres, per un canvi sobtat d’opinió.

El mateix Valls ho descobreix en el llibre. En concret, el 14 d’abril de 1981 —nou dies abans de morir— una de les persones de confiança de Pla a Palafrugell, Josep Martinell, va trucar-lo al matí per comunicar-li que l’escriptor volia venir a passar uns dies a l’hotel. A quarts de quatre de la tarda, Valls arriba al mas, però les persones que el vetllen ja l’adverteixen que Pla no estar per desplaçar-se enlloc. Tot i això, parla amb l’escriptor i aquest li diu: «No vindré pas a Figueres, avui. Estic fatal, pèssim. Ja vindrem demà o demà passat». Quan surt de la cambra, el seu biògraf reconeix que «l’efecte que m’ha fet Pla és el d’un moribund autèntic».

«A Figueres s’hi estĂ  bĂ©. S’hi estĂ  molt bĂ©. Aquesta nit he dormit tota la nit, de cap a cap, sense ni un sol problema», li confessava Pla el dia 1 de febrer anterior, desprĂ©s d’haver passat el primer dia a la clĂ­nica. I afegia, en paraules de l’escriptor: «AquĂ­ s’hi estĂ  molt bĂ©, però totes aquestes infermeres nomĂ©s fan que emprenyar-me contĂ­nuament. Que si el “baròmetro”… al cap d’un moment la pressiĂł, desprĂ©s el pipĂ­… Eh!, quina merda! Les he engegades a totes a fer punyetes. Perquè jo em trobo de primera. Feia molt de temps que no em trobava tan bĂ© com avui… Hem de mirar de marxar d’aquĂ­ i anar cap a l’hotel… Sap si tenen whisky aquĂ­? No ho sap? Doncs ho pregunti, home!».

Durant tots aquests mesos, Pla va tenir un monjo de Poblet, el figuerenc fra Marc Vallès i Rovira, al seu costat, cuidant-lo. «Aquest senyor sí que és un sant», va afirmar Pla. El monjo, que va morir fa poc, atesa la seva preparació assistencial i sanitària, va ser l’encarregat d’atendre’l en aquells darrers dies de la vida de l’escriptor, que havia fet nombroses estades al monestir i del qual, uns anys abans, n’havia escrit una completa guia. Les estades a la clínica van ser intermitents. L’escriptor seguia passant dies tant a Llofriu com al Motel Empordà i el monjo anava i venia del monestir.

Josep Valls recorda en els seus llibres, i molt especialment en aquest darrer, un munt d’anècdotes d’aquelles darreres setmanes de Josep Pla a Figueres. L’escriptor ha reconegut sempre que «tenir el gran privilegi de tractar Josep Pla amicalment era rebre una lliçó o impregnació quasi física de saviesa, força, lucidesa. Jo vivia aquest privilegi amb la sensació d’estar parlant amb una personalitat única, important, sensible, sincera, culta, refinada, radiant. El tarannà de Josep Pla, viu i precís, li permetia verbalitzar amb una perfecta naturalitat exactament el que volia dir, sense divagacions aproximatives i amb un odi feroç cap a la retòrica, perquè el molestava tot el que tingués un aire d’afectació i presumpció. El seu pensament destil·lava sempre una bona dosi d’escepticisme irònic, basat en el contacte amb la realitat». Fa 40 anys que va morir i encara avui es parla i s’escriu sobre de la seva personalitat i la seva obra es llegeix amb devoció. En definitiva, un geni de la literatura.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li