Josep Masdevall, l’epidemiòleg figuerenc

0
1770

Aquest metge del segle XVIII va ser un avançat en la lluita contra la pesta i el còlera


 

Des de fa unes setmanes els noms dels doctors Oriol Mitjà, Antoni Trilla o Fernando Simón són habituals en la nostra vida diària, encara que només els coneguem a través dels mitjans de comunicació. Es tracta d’alguns dels referents en l’àmbit català i espanyol contra la pandèmia de la Covid-19. Si reculéssim dos segles i mig enrere la persona de referència seria un metge empordanès, Josep Masdevall i Terrades, el nom del qual es va donar l’any 2018 al segon Centre d’Assistència Primària (CAP) de Figueres, el que està ubicat a la zona del Rally Sud.

Masdevall era, fins aleshores, un figuerenc gairebé desconegut, tot i que també té un carrer al barri del Poblenou. Repassant la seva biografia resulta que va destacar com una figura important de la medicina espanyola de la segona meitat del segle XVIII, tot i que també va ser un emprenedor en altres àmbits i un inventor. Va néixer a Figueres l’any 1730, tot i que altres fonts indiquen que va ser el 1740. Va morir a Trujillo, l’any 1801, mentre acompanyava el rei Carles IV i la seva esposa en un viatge per Extremadura.
El seu pare era proveïdor de subministraments dels militars del castell de Sant Ferran, previsiblement oriünd de Maçanet de Cabrenys, i la seva mare provenia d’una acomodada família de Vilabertran. Es va llicenciar i doctorar en Medicina a les universitats de Cervera i Montpeller. Va exercir durant un temps a Figueres però el 1783 ja va accedir al càrrec d’Inspector General d’Epidèmies del Principat de Catalunya i el 1784 fou nomenat metge de cambra dels reis Carles III i després de Carles IV. El 1797 fou nomenat Protometge de l’Exèrcit, càrrec amb el qual va dirigir una temporada la política sanitària espanyola.

«L’HIPÒCRATES MODERN». Els doctors Josep-Eladi Baños i Elena Guardiola, de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, són uns estudiosos de la vida i l’obra de Masdevall des de fa anys i han donat conèixer, a través de diversos treballs i conferències, aquest singular personatge que el prestigiós doctor August Pi i Sunyer va arribar a qualificar-lo com «l’Hipòcrates modern», per la transcendència que van tenir les seves aportacions a la medicina contemporània i pel trencament que representaven amb les cures convencionals del moment. Fa dos anys van pronunciar una conferència a la seu dels Amics dels Castell de Sant Ferran.

Si ens centrem en el vessant que avui ens crida més l’atenció del metge figuerenc, el de les epidèmies, cal remuntar-nos al 1783, quan li encarreguen la visita d’una sèrie de poblacions catalanes afectades per les febres tercianes. Amb l’experiència obtinguda, és nomenat Inspector General d’Epidèmies del Principat de Catalunya. En funció d’aquest càrrec, també ha de combatre una epidèmia de febres pútrides al Pla d’Urgell que s’atribueix a la retirada de les tropes franceses quan tornaven del camp de batalla de Portugal. Aquests brots s’havien estat produint al llarg de tot el camí des d’aquell país fins a Catalunya. Per combatre’ls, Masdevall utilitza amb èxit un preparat de la seva invenció, que va rebre el nom de l’Opiata Masdevall i que conté opi, tàrtar emètic, sals d’amoni, donzell i quina.

Els doctors Guardiola i Baños, a la seu dels Amics del Castell de Sant Ferran.

Segons els seus biògrafs, el gener de l’any següent es declara una altra epidèmia de febres a la vila aragonesa de Barbastre que és combatuda amb èxit gràcies al seu preparat. Aquests fets tenen ressò a Itàlia on el seu opuscle, que ha escrit per ordre del rei, «Relación de las epidemias de calenturas pútridas y malignas, que en estos últimos años se han padecido en el principado de Cataluña con el método feliz, pronto y seguro de curar semejantes enfermedades (1786)», el tradueix a l’italià el jesuïta P. Montaner. Més tard, es tradueix a l’alemany i al francès. Per tot plegat, l’Opiata Masdevall es continuà utilitzant amb èxit en diferents epidèmies durant dècades.

Amb el prestigi adquirit, dins i fora d’Espanya, Josep Masdevall se’n va a Madrid, i és nomenat metge de cambra del rei Carles III. L’any 1784, presenta un programa de reforma de la formació en Medicina, tot i que no va prosperar. Per encàrrec del rei Carles IV, fa de consultor del sultà del Marroc, Muley Soliman, preocupat per una epidèmia de pesta que està afectant el seu país l’any 1799. Remarquen els seus biògrafs que «Masdevall és en molts aspectes un home plenament modern. Té un laboratori químic a casa seva i els remeis que idea són el resultat d’una pacient investigació. Les seves teories terapèutiques són bastant originals i diferents a les tradicionals d’aquella època».

Masdevall, també complint amb el seu càrrec d’inspector d’epidèmies a petició del comte de Floridablanca, el 1784, publica un «Dictamen […] sobre si las fábricas de algodón y lana son perniciosas[…]», encarregat arran d’un edicte de l’Ajuntament de Barcelona que prohibeix obrir més fàbriques d’aquest tipus pel temor a la contaminació de l’aire de la ciutat. El seu estudi conclou que no representen cap perill per a la salut. Era tal la seva fama i prestigi que a finals del segle XVIII es va fer famós un refrany que deia: «Santo Dios, Dios immortal, líbranos de la opiata de Masdevall». Amb això queda clar que si una comunitat havia de prendre la medicina del metge empordanès, era perquè patia una epidèmia maligna. 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li