Josep Maria Cervera: ‘Una de les nostres obsessions √©s consolidar el sentit de poble’

0
457

√Čs l’alcalde del Port de la Selva des de 2011, senador a Madrid amb el grup de Junts i president de l’AMI (Associaci√≥ de Municipis per la Independ√®ncia). En aquesta entrevista desgrana la situaci√≥ actual del municipi i l’economia tur√≠stica, les mancances i projectes al tinter d’aquest i el que suposa la multiplicaci√≥ de la poblaci√≥ els mesos d’estiu, entre altres


Com s’est√† vivint la pand√®mia de la covid-19 al municipi?
La situaci√≥ que ens ha generat la covid √©s la m√©s complexa de gestionar que ens ha tocat, sense cap dubte. El 2018, que arrosseg√†vem la sequera prolongada i se’ns va salinitzar l’aigua del nostre aq√ľ√≠fer, vam patir molt i vam pensar que aquest seria el problema m√©s complicat de gestionar, per√≤ la covid-19 ho ha superat tot, entre altres coses, per les incerteses. Avui sabem alguna cosa del virus, per√≤ un any enrere no sab√≠em qu√® encar√†vem.

L’afectaci√≥ econ√≤mica ha sigut arreu, per√≤ els municipis tur√≠stics encara ho han patit m√©s. En quina situaci√≥ es troba el poble?
Som un poble de molt de contrast, a l’hivern ens sobra de tot i a l’estiu ens falta de tot. Cal pensar que multipliquem la poblaci√≥ per deu, que en percentatge, hi ha molt pocs pobles que passi d’aquesta manera. √Čs un contrast molt gran passar dels mil habitants de l’hivern, als deu mil que poden dormir aqu√≠ quan estem en plena ocupaci√≥.

Aix√≤ implica multiplicar serveis, per√≤ s’aconsegueix?
Clar, per√≤ √©s impossible multiplicar els serveis per deu. Intentem proporcionar-los i acabem donant servei quan hi ha deu mil persones i quan n’hi ha nom√©s mil. El problema √©s que necessites una estructura que quan n’hi ha mil sobra de tot arreu i quan n’hi ha deu mil, vas just. Malgrat tot, ho hem aconseguit i tenim clar que el que ens acaba generant moviment √©s el turisme, no hi ha massa alternatives. La situaci√≥ geogr√†fica fa complicat que aqu√≠ vingui ind√ļstria i tampoc ens ha passat com a altres pobles, que han crescut perqu√® estan a tocar de Roses o Figueres. √Čs per aix√≤ que una de les nostres grans obsessions √©s consolidar el sentit de poble. El futur com a ciutat de vacances, per dir-ho aix√≠, el tenim garantit pel nostre entorn i els atractius, per√≤ consolidar les estructures de poble i que hi hagi una poblaci√≥ m√≠nima que et permeti que les entitats i els equipaments com ara l’escola funcionin, √©s un repte i √©s complex. I √©s cert que el fet de ser un municipi aix√≠ ens permet oferir serveis que si f√≥ssim un municipi de mil habitats tot l’any no podr√≠em oferir. Amb la pand√®mia, per√≤, hem notat un canvi de tend√®ncia, perqu√® els √ļltims vint anys el poble ha anat perdent poblaci√≥, i ara s’ha trencat la davallada perqu√® s’ha empadronat gent per quedar-se a viure aqu√≠ tot l’any. Abans de la pand√®mia √©rem 952 empadronats i ara passem dels 1030. Amb aix√≤ vull dir que hi ha gent que ha cregut que la qualitat de vida d’aqu√≠ val l’esfor√ß de viure aqu√≠. Ens trobem amb situacions de gent que aqu√≠ tenia la segona resid√®ncia i l’ha convertit en la primera resid√®ncia, i d’altra gent que s’ha instal¬∑lat sense tenir segona resid√®ncia, i la veritat √©s que aix√≤ ens ajuda perqu√® el nostre gran problema √©s que amb la mainada que tenim costa molt consolidar segons quines activitats, com ara clubs o entitats esportives.

Un dels sectors que també pateix és la pesca i a El Port de la Selva queden poques barques, és així?
El relleu a la pesca hi ha sigut i √©s per aix√≤ que sempre he sigut cr√≠tic amb les pol√≠tiques que s’han fet. El Port de la Selva √©s molt dif√≠cil que pugui competir amb altres municipi. Sempre poso l’exemple de Llan√ß√†, a vegades s’enfaden, per√≤ Llan√ß√† ha crescut perqu√® geogr√†ficament t√© una situaci√≥ diferent de la nostra gr√†cies al pas del tren o al pas de la N-II, 60 i ha crescut perqu√® li ha tocat tenir l’institut, el CAP de refer√®ncia, els Bombers… Entenem que nosaltres amb aix√≤ no som competitius, per la nostra situaci√≥ geogr√†fica, i √©s l√≤gic que tenen la centralitat de la Mar d’Amunt. Considero, per√≤, que amb altres aspectes podr√≠em ser m√©s competitius, i un √©s la pesca. En comptes de potenciar un port pesquer a la Mar d’Amunt, el que hem fet ha sigut inventar-ne dos. Tot aix√≤ tamb√© hauria de servir per garantir l’equilibri territorial, ja que no podem tenir activitats econ√≤miques m√©s enll√† de les que ja tenim ara. √Čs per aix√≤ que sovint q√ľestiono que no hem sigut capa√ßos de tenir una visi√≥ de pa√≠s i no ho hem definit. Tenim clar que un port esportiu el necessites a tot arreu, per√≤ definir quin ha de ser el port pesquer o el port comercial de refer√®ncia, a vegades es troba a faltar. I entenc que la pesca el que viu √©s una regressi√≥ que afecta a tot el litoral.

Tot i aix√≤, els fills de molts patrons i pescadors del poble van ser capa√ßos d’agafar les embarcacions dels pares i tirar-les endavant, amb la mala sort que una d’aquestes es va cremar. Pel que fa a la pesca artesanal, tenim gent que eren fills de pescadors i ara han recuperat l’activitat. √Čs cert, per√≤, que no podem pensar en la pesca de fa 20 o 30 anys. Des de l’Ajuntament farem tots els esfor√ßos per mantenir-la, ja que la pesca ens marca d’on venim.

Fa deu anys que √©s l’alcalde, qu√® en destaca dels seus mandats?
Vam tenir una obsessi√≥ per intentar posar el poble al segle XXI sense que perd√©s la seva ess√®ncia. I entenem que hem estat capa√ßos de fer-ho i tot aix√≤, amb la finalitat de consolidar-nos com un dest√≠ de vacances amb unes connotacions pr√≤pies. Per aix√≤ hem intentat fer una aposta que fos d’un turisme de qualitat que no pas de quantitat. Hem primat el turisme de segona resid√®ncia, √©s veritat que tenim dos c√†mpings, per√≤ del global de la gent que ens visita, la que s’allotja al c√†mping representa una part petita. De les deu mil persones que tenim en plena ocupaci√≥, 2.000 s√≥n quan els c√†mpings estan plens i de llits hotelers nom√©s en tenim uns 500, la resta √©s segona resid√®ncia i apartament tur√≠stic. Aquest √©s un model que a vegades ha estat q√ľestionat, per√≤ hem intentat cuidar molt.

Una tend√®ncia que ha anat a l’al√ßa √©s el turisme de furgoneta. Aqu√≠ s’ha regulat per evitar massificacions i hi ha hagut queixes.
Es va comen√ßar a regular fa molt temps amb els p√≠cnics, aqu√≠ el que passava els caps de setmana d’estiu √©s que venien els anomenats ¬ędomingueros¬Ľ a les platges i pinedes i va arribar un moment que hi havia gent que venia els dijous a deixar la taula i la cadira per tenir lloc pel cap de setmana. A partir d’aqu√≠ es va comen√ßar a regular. Pel que fa a les furgonetes i les autocaravanes, √©s cert que ha anat molt a l’al√ßa i intentem tenir-ho el m√†xim de controlat. Els deixem pernoctar 24 h als espais habilitats, a vegades tenim queixes, perqu√® tothom vol dormir davant de mar, per√≤ no podem deixar ocupar totes les primeres l√≠nies de mar. Hi ha hagut els intents de fer aparcaments, per√≤ urban√≠sticament est√† molt acotat pel parc natural i les normatives costaneres. La veritat √©s que ens ha costat molt trobar una ubicaci√≥ on la iniciativa privada pugui fer un espai per autocaravanes, malgrat tot, s’hi est√† treballant. I tamb√© cal tenir present que tenim alguna mancan√ßa, per exemple, perqu√® no tenim un punt on es puguin buidar les aig√ľes fecals, aix√≤ s’ha de resoldre.

Què més falta per resoldre al municipi?
Faltar, sempre falten coses, hem estat capa√ßos de fer una rentada de cara al casc hist√≤ric i al front de mar. El nostre projecte sempre ha sigut pacificar la primera l√≠nia i ten√≠em previst fer un aparcament dissuasiu gran per eliminar els cotxes d’aquesta la primera l√≠nia amb tots els problemes que aix√≤ comporta, per√≤ no ha pogut ser.

Comen√ßava l’entrevista parlant de la sequera greu que van patir el 2018. Avui √©s un problema ja resolt?
El tema de l’aigua el tenim ben encarrilat. El 2018 vam superar l’estiu llogant una dessaladora i va ser un esfor√ß molt gran. El que vam fer d’urg√®ncia i de manera prec√†ria va ser una connexi√≥ amb Llan√ß√†, per√≤ el poble de Llan√ß√† no ens pot garantir el subministrament perqu√® l’aigua que arriba la necessiten tota i els mesos de plena ocupaci√≥ si tenen el seu aq√ľ√≠fer estressat, necessiten tota l’aigua. El que es fa durant altres per√≠odes de l’any, com que ells no necessiten tota l’aigua que els arriba de Boadella, ens permet jugar-hi i aix√≠ deixar reposar el nostre aq√ľ√≠fer. No √©s una soluci√≥ definitiva, √©s una soluci√≥ a precari. Paral¬∑lelament, tamb√© treballem l’aigua regenerada i ja aconseguim filtratges que la deixen pr√†cticament per ser utilitzada, no pels usos de boca, per√≤ s√≠ molts altres, com industrials, neteja… Tenim encarrilat el projecte definitiu que √©s la connexi√≥ amb la mateixa xarxa d’aigua, per√≤ la que va a Cadaqu√©s. La intenci√≥ √©s que sigui el Consorci de la Costa Brava qui faci la gesti√≥, no nom√©s aquesta, sin√≥ tamb√© els pous que tenim aqu√≠. Entenc que al llarg d’aquesta legislatura ser√† un problema ja solucionat i estic conven√ßut que el pr√≤xim alcalde no haur√† de patir per la situaci√≥ de l’aigua del poble.

Altres projectes a tirar endavant?
Tenim algun projecte que arrosseguem des de la primera legislatura, com l’aparcament dissuasiu al costat de la carretera de la Selva de Mar, per√≤ una sent√®ncia desfavorable ens ho ha fet replantejar tot. Arran d’aix√≤ ens ha obligat a fer altres zones d’aparcament, per√≤ no ens ha resolt el gran problema que tenim els tres mesos d’estiu d’aparcament . Poder-ho resoldre ens donaria la possibilitat de gestionar diferent el tr√†nsit dins el casc urb√†. Tamb√© ens ha costat desencallar l’ampliaci√≥ de la zona industrial perqu√® el planejament preveia una √ļnica pastilla gran que s’havia de gestionar junta i el que vam fer va ser una modificaci√≥ amb dos sectors. Malgrat tot, en aquests moments estem a punt d’executar aquesta zona industrial, per√≤ √©s cert que no ha sigut un tema que hagi anat r√†pid. D’altra banda, fa temps que treballem no per un centre de dia com a tal, per√≤ s√≠ un edifici que sigui una plataforma de serveis per la gent gran. Un centre de dia √©s dif√≠cil per la poblaci√≥ i el pressupost que tenim, per√≤ a la Casa del Mar, on hi ha la seu de l’associaci√≥ cultural Puig Gros, que √©s una entitat de gent gran, el que intentem √©s fer-hi un sol espai per oferir dinar i diferents serveis a la gent gran. I com dic que el problema de l’aigua el deixar√© solucionat quan plegui d’alcalde, aquest projecte tinc els meus dubtes que es resolgui i √©s necessari pel poble.

Aix√≤ vol dir que aquest ser√† el seu √ļltim mandat?
La meva intenci√≥ √©s que quan s’acabi aquesta legislatura no em tornar√© a presentar com a alcalde del Port de la Selva. No dic ¬ęprometo que no em tornar√© a presentar¬Ľ perqu√® ,al final, hi ha situacions que poden canviar molt. El que s√≠ √©s cert √©s que sempre he pensat que no cal que ens eternitzem als llocs i estaria molt b√© que per l’ajuntament hi pass√©s molta gent. Aix√≠ la gent i la poblaci√≥, en general, tindria consci√®ncia del que costa treballar amb les din√†miques de l’administraci√≥. I tamb√© crec que sovint, calen altres punts de vista.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li