Josep Maria Cervera: ‘Una de les nostres obsessions és consolidar el sentit de poble’

0
706

És l’alcalde del Port de la Selva des de 2011, senador a Madrid amb el grup de Junts i president de l’AMI (Associació de Municipis per la Independència). En aquesta entrevista desgrana la situació actual del municipi i l’economia turística, les mancances i projectes al tinter d’aquest i el que suposa la multiplicació de la població els mesos d’estiu, entre altres


Com s’està vivint la pandèmia de la covid-19 al municipi?
La situació que ens ha generat la covid és la més complexa de gestionar que ens ha tocat, sense cap dubte. El 2018, que arrossegàvem la sequera prolongada i se’ns va salinitzar l’aigua del nostre aqüífer, vam patir molt i vam pensar que aquest seria el problema més complicat de gestionar, però la covid-19 ho ha superat tot, entre altres coses, per les incerteses. Avui sabem alguna cosa del virus, però un any enrere no sabíem què encaràvem.

L’afectació econòmica ha sigut arreu, però els municipis turístics encara ho han patit més. En quina situació es troba el poble?
Som un poble de molt de contrast, a l’hivern ens sobra de tot i a l’estiu ens falta de tot. Cal pensar que multipliquem la població per deu, que en percentatge, hi ha molt pocs pobles que passi d’aquesta manera. És un contrast molt gran passar dels mil habitants de l’hivern, als deu mil que poden dormir aquí quan estem en plena ocupació.

Això implica multiplicar serveis, però s’aconsegueix?
Clar, però és impossible multiplicar els serveis per deu. Intentem proporcionar-los i acabem donant servei quan hi ha deu mil persones i quan n’hi ha només mil. El problema és que necessites una estructura que quan n’hi ha mil sobra de tot arreu i quan n’hi ha deu mil, vas just. Malgrat tot, ho hem aconseguit i tenim clar que el que ens acaba generant moviment és el turisme, no hi ha massa alternatives. La situació geogràfica fa complicat que aquí vingui indústria i tampoc ens ha passat com a altres pobles, que han crescut perquè estan a tocar de Roses o Figueres. És per això que una de les nostres grans obsessions és consolidar el sentit de poble. El futur com a ciutat de vacances, per dir-ho així, el tenim garantit pel nostre entorn i els atractius, però consolidar les estructures de poble i que hi hagi una població mínima que et permeti que les entitats i els equipaments com ara l’escola funcionin, és un repte i és complex. I és cert que el fet de ser un municipi així ens permet oferir serveis que si fóssim un municipi de mil habitats tot l’any no podríem oferir. Amb la pandèmia, però, hem notat un canvi de tendència, perquè els últims vint anys el poble ha anat perdent població, i ara s’ha trencat la davallada perquè s’ha empadronat gent per quedar-se a viure aquí tot l’any. Abans de la pandèmia érem 952 empadronats i ara passem dels 1030. Amb això vull dir que hi ha gent que ha cregut que la qualitat de vida d’aquí val l’esforç de viure aquí. Ens trobem amb situacions de gent que aquí tenia la segona residència i l’ha convertit en la primera residència, i d’altra gent que s’ha instal·lat sense tenir segona residència, i la veritat és que això ens ajuda perquè el nostre gran problema és que amb la mainada que tenim costa molt consolidar segons quines activitats, com ara clubs o entitats esportives.

Un dels sectors que també pateix és la pesca i a El Port de la Selva queden poques barques, és així?
El relleu a la pesca hi ha sigut i és per això que sempre he sigut crític amb les polítiques que s’han fet. El Port de la Selva és molt difícil que pugui competir amb altres municipi. Sempre poso l’exemple de Llançà, a vegades s’enfaden, però Llançà ha crescut perquè geogràficament té una situació diferent de la nostra gràcies al pas del tren o al pas de la N-II, 60 i ha crescut perquè li ha tocat tenir l’institut, el CAP de referència, els Bombers… Entenem que nosaltres amb això no som competitius, per la nostra situació geogràfica, i és lògic que tenen la centralitat de la Mar d’Amunt. Considero, però, que amb altres aspectes podríem ser més competitius, i un és la pesca. En comptes de potenciar un port pesquer a la Mar d’Amunt, el que hem fet ha sigut inventar-ne dos. Tot això també hauria de servir per garantir l’equilibri territorial, ja que no podem tenir activitats econòmiques més enllà de les que ja tenim ara. És per això que sovint qüestiono que no hem sigut capaços de tenir una visió de país i no ho hem definit. Tenim clar que un port esportiu el necessites a tot arreu, però definir quin ha de ser el port pesquer o el port comercial de referència, a vegades es troba a faltar. I entenc que la pesca el que viu és una regressió que afecta a tot el litoral.

Tot i això, els fills de molts patrons i pescadors del poble van ser capaços d’agafar les embarcacions dels pares i tirar-les endavant, amb la mala sort que una d’aquestes es va cremar. Pel que fa a la pesca artesanal, tenim gent que eren fills de pescadors i ara han recuperat l’activitat. És cert, però, que no podem pensar en la pesca de fa 20 o 30 anys. Des de l’Ajuntament farem tots els esforços per mantenir-la, ja que la pesca ens marca d’on venim.

Fa deu anys que és l’alcalde, què en destaca dels seus mandats?
Vam tenir una obsessió per intentar posar el poble al segle XXI sense que perdés la seva essència. I entenem que hem estat capaços de fer-ho i tot això, amb la finalitat de consolidar-nos com un destí de vacances amb unes connotacions pròpies. Per això hem intentat fer una aposta que fos d’un turisme de qualitat que no pas de quantitat. Hem primat el turisme de segona residència, és veritat que tenim dos càmpings, però del global de la gent que ens visita, la que s’allotja al càmping representa una part petita. De les deu mil persones que tenim en plena ocupació, 2.000 són quan els càmpings estan plens i de llits hotelers només en tenim uns 500, la resta és segona residència i apartament turístic. Aquest és un model que a vegades ha estat qüestionat, però hem intentat cuidar molt.

Una tendència que ha anat a l’alça és el turisme de furgoneta. Aquí s’ha regulat per evitar massificacions i hi ha hagut queixes.
Es va començar a regular fa molt temps amb els pícnics, aquí el que passava els caps de setmana d’estiu és que venien els anomenats «domingueros» a les platges i pinedes i va arribar un moment que hi havia gent que venia els dijous a deixar la taula i la cadira per tenir lloc pel cap de setmana. A partir d’aquí es va començar a regular. Pel que fa a les furgonetes i les autocaravanes, és cert que ha anat molt a l’alça i intentem tenir-ho el màxim de controlat. Els deixem pernoctar 24 h als espais habilitats, a vegades tenim queixes, perquè tothom vol dormir davant de mar, però no podem deixar ocupar totes les primeres línies de mar. Hi ha hagut els intents de fer aparcaments, però urbanísticament està molt acotat pel parc natural i les normatives costaneres. La veritat és que ens ha costat molt trobar una ubicació on la iniciativa privada pugui fer un espai per autocaravanes, malgrat tot, s’hi està treballant. I també cal tenir present que tenim alguna mancança, per exemple, perquè no tenim un punt on es puguin buidar les aigües fecals, això s’ha de resoldre.

Què més falta per resoldre al municipi?
Faltar, sempre falten coses, hem estat capaços de fer una rentada de cara al casc històric i al front de mar. El nostre projecte sempre ha sigut pacificar la primera línia i teníem previst fer un aparcament dissuasiu gran per eliminar els cotxes d’aquesta la primera línia amb tots els problemes que això comporta, però no ha pogut ser.

Començava l’entrevista parlant de la sequera greu que van patir el 2018. Avui és un problema ja resolt?
El tema de l’aigua el tenim ben encarrilat. El 2018 vam superar l’estiu llogant una dessaladora i va ser un esforç molt gran. El que vam fer d’urgència i de manera precària va ser una connexió amb Llançà, però el poble de Llançà no ens pot garantir el subministrament perquè l’aigua que arriba la necessiten tota i els mesos de plena ocupació si tenen el seu aqüífer estressat, necessiten tota l’aigua. El que es fa durant altres períodes de l’any, com que ells no necessiten tota l’aigua que els arriba de Boadella, ens permet jugar-hi i així deixar reposar el nostre aqüífer. No és una solució definitiva, és una solució a precari. Paral·lelament, també treballem l’aigua regenerada i ja aconseguim filtratges que la deixen pràcticament per ser utilitzada, no pels usos de boca, però sí molts altres, com industrials, neteja… Tenim encarrilat el projecte definitiu que és la connexió amb la mateixa xarxa d’aigua, però la que va a Cadaqués. La intenció és que sigui el Consorci de la Costa Brava qui faci la gestió, no només aquesta, sinó també els pous que tenim aquí. Entenc que al llarg d’aquesta legislatura serà un problema ja solucionat i estic convençut que el pròxim alcalde no haurà de patir per la situació de l’aigua del poble.

Altres projectes a tirar endavant?
Tenim algun projecte que arrosseguem des de la primera legislatura, com l’aparcament dissuasiu al costat de la carretera de la Selva de Mar, però una sentència desfavorable ens ho ha fet replantejar tot. Arran d’això ens ha obligat a fer altres zones d’aparcament, però no ens ha resolt el gran problema que tenim els tres mesos d’estiu d’aparcament . Poder-ho resoldre ens donaria la possibilitat de gestionar diferent el trànsit dins el casc urbà. També ens ha costat desencallar l’ampliació de la zona industrial perquè el planejament preveia una única pastilla gran que s’havia de gestionar junta i el que vam fer va ser una modificació amb dos sectors. Malgrat tot, en aquests moments estem a punt d’executar aquesta zona industrial, però és cert que no ha sigut un tema que hagi anat ràpid. D’altra banda, fa temps que treballem no per un centre de dia com a tal, però sí un edifici que sigui una plataforma de serveis per la gent gran. Un centre de dia és difícil per la població i el pressupost que tenim, però a la Casa del Mar, on hi ha la seu de l’associació cultural Puig Gros, que és una entitat de gent gran, el que intentem és fer-hi un sol espai per oferir dinar i diferents serveis a la gent gran. I com dic que el problema de l’aigua el deixaré solucionat quan plegui d’alcalde, aquest projecte tinc els meus dubtes que es resolgui i és necessari pel poble.

Això vol dir que aquest serà el seu últim mandat?
La meva intenció és que quan s’acabi aquesta legislatura no em tornaré a presentar com a alcalde del Port de la Selva. No dic «prometo que no em tornaré a presentar» perquè ,al final, hi ha situacions que poden canviar molt. El que sí és cert és que sempre he pensat que no cal que ens eternitzem als llocs i estaria molt bé que per l’ajuntament hi passés molta gent. Així la gent i la població, en general, tindria consciència del que costa treballar amb les dinàmiques de l’administració. I també crec que sovint, calen altres punts de vista.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li