Josep Jovell: ‘Cal mirar d’on venim i què tenim, i cuidar-ho sense grans pretensions’

0
2484

És l’alcalde d’Agullana des dels comicis del maig d’aquest any 2019, sota el paraigua de Junts per Agullana i l’Estrada. Al llarg d’aquesta entrevista fa una valoració dels primers dies de govern, de les actuacions fetes al municipi i del futur que ha de mirar el poble. Com a prioritats hi ha un magatzem, millores a l’escola, una consulta popular i la creació del POUM, entre moltes altres


Quina és la valoració dels seus primers 100 dies al capdavant del govern d’Agullana?
La valoració és molt positiva, estic content i crec que tots els companys de govern ho estem. Al llarg d’aquests tres mesos hem fet diverses coses pel municipi, vam entrar a l’Ajuntament quan tot just s’iniciaven les obres del carrer Albera i ara ja està acabat. El vam acabar per la festa major i es van millorar aspectes com ara la vorera, que de bon principi havia de ser de color vermell i nosaltres vam proposar de fer-la granítica; la voluntat és unificar el nucli antic del municipi. També es van fer els pluvials, que això tampoc no estava inclòs en el projecte anterior, només hi havia clavegueram i era molt vell. A banda, hi havia engegat el projecte del carrer del Ral però per raons urbanístiques no s’ha pogut tirar endavant. Vam arreglar la part més malmesa, justament on hi havia la font, vam asfaltar i el carrer està en condicions, però el projecte no es pot tirar endavant perquè hi ha una zona verda pel mig. Vam fer una reunió en què hi érem presents el govern actual i l’antic, a més dels arquitectes i els tècnics, i vam decidir no tirar-ho endavant.

Quines altres actuacions han fet?
Pel que fa a la zona de La Pinyareda, que està construïda des de fa quaranta i cinquanta anys i no s’ha asfaltat mai, està molt malmesa. Tan bon punt vam entrar vam marcar els quatre punts que estaven pitjor i vam aprofitar el benentès amb l’empresa que arranjava l’obra del carrer Albera, per arreglar les quatre zones i el carrer del ral. Aquestes van ser les cinc actuacions abans de la festa major i ja són definitives, s’ha actuat bé i està acabat.

Aquests són els projectes fets, quins hi ha actualment sobre la taula?
Hem demanat diferents subvencions. Una és de dinamització pel turisme, el projecte es basava a asfaltar tota la urbanització de La Pinyareda perquè calia arreglar els accessos, tant al restaurant La Pinyareda com els dels apartaments el Suro o el Turisme Rural de Can Palau. Aquesta setmana passada ens van donar la notícia que tenim una subvenció de 39.900 euros, així que perfecte.

A banda, també vam presentar un projecte per l’arxiu municipal, ja que des del 1995, segons ens van dir, no s’ha tocat res. Volem remenar-ho i posar-ho tot en ordre, tenim una subvenció de 2.300 euros sobre 5.000, gairebé la meitat. També vam presentar una sol·licitud de subvenció per millores del cementiri, és un tema pel qual volem apostar molt, ja que estava una mica deixat… Fins avui, hem fet el que hem pogut i hem arreglat la jardineria, el rec… totes aquestes millores bàsiques estan fetes.

També vam presentar un projecte de millora de la minideixalleria municipal, ja que no té ni un lavabo o una pica per al personal que hi treballa. Volem condicionar l’espai i també hem de fer el tancament nou, ja que està malmès i la gent entra per on vol i tira la porqueria a qualsevol lloc… Tenim la voluntat de deixar-ho en bones condicions. I la setmana passada ens van comunicar que tenim una subvenció de 37.000 euros sobre 51.000 per instal·lar un macrocompostador. La nostra idea és, a poc a poc, girar la feina de la deixalleria cap on va el món, que és el vessant eclògic, sostenible, de reciclatge… Ens hi posarem l’any vinent.

Quin diria que ha de ser el projecte més important pel municipi, ara?
Ara mateix i fins al dia 15 podem entrar els projectes del PUOSC per la convocatòria 2020-2024. El primer que intentarem serà el magatzem, creiem que al poble és necessari perquè està tot repartit en diferents locals. La idea és netejar-los i fer-los servir per al que toca. Ens agradaria tenir un magatzem amb les eines i amb tot el material de l’Ajuntament ordenat.

Per tant, l’equipament que manca al municipi és un magatzem?
Sí, el problema és que l’Ajuntament d’Agullana no té terrenys per fer-lo i estem buscant, dins de les nostres possibilitats econòmiques, què podem comprar per ubicar-hi el magatzem. Però de moment no tenim el terreny.

Abans de començar l’entrevista, el regidor de Cultura ens ha comentat que hi ha una esquerda a l’ermita de Santa Eugènia, un equipament de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya… Ja ho han notificat?
És cert que hi ha una esquerda, però val a dir que encara que l’equipament ens l’estimem com si fos nostre, no ho és. Ja vam parlar amb el bisbat i ara estem amb reunions, han de venir els arquitectes a mirar-ho per veure si ho arreglen i sobretot com s’arregla. Són coses que estimes però, com que no depenen de nosaltres, no podem anar-hi i arreglar-ho.

Un altre dels temes actuals és l’Asil, què ha de ser aquesta nova nau?
Aquest és també un altre tema important. Es va fer un projecte per consolidar la nau lateral que, com diu el seu nom, és simplement per consolidar la nau, que en total són 90 m2. Nosaltres al seu dia, quan estàvem a l’oposició, no hi estàvem d’acord però això es va tirar endavant i aquesta obra ara estava adjudicada per un import. Nosaltres hem aturat el projecte en el punt que tot el que ve ara són extres i no aporten res a l’espai.

Extres com ara què? A què es refereix?
Doncs com ara fer el mur d’escullera o remenar terres, temes que no tenen res a veure amb consolidar un edifici. Per això ho hem parat d’acord amb l’arquitecte i el tècnic. Ara aviat han de posar-hi una porta nova d’accés i falta fer una millora per aïllar totes les parets, serà properament. Llavors en aquest sobrant, aquesta obra en licitació era de 130.000 euros, es va adjudicar per uns 115.000 euros i ara estem a 85.000. I enlloc de fer-ho, farem una moratòria tècnica valorada que inclourà tot el que no es va incloure a l’antic projecte. Per ara tenim una nau però quan hi entres veus que no la pots fer servir, ja que falta aigua, llum, desaigua, clima i si es pot uns lavabos… Quan tinguem això llavors podrem fer-la servir.

Quin ús hauria de tenir? Vostè mateix deia que la població seria qui ho decidiria…
Des del govern voldríem, de manera provisional, aprofitar aquest espai un cop estigui adequat per fer-hi l’arxiu. Dic provisionalment, eh?, per tal de poder alliberar tots els despatxos que tenim tan plens de papers que no hi cabem. Hi ha un handicap que és l’accés, són escales i no és fàcil. Em preguntes què hi podem fer? La veritat és que no ho sé…

La consulta popular té data?
No, serà de cara a l’any vinent. Queda poc d’any i tenim molta feina a presentar els projectes al PUOSC, les taxes i pressupostos…

Agullana està a poc més de 5 km de la Jonquera, on la delinqüència ha anat a l’alça. El poble ho ha notat?
No, ara com ara no. És cert que vam tenir, ara fa un mes i mig, una persecució d’uns vehicles francesos que venien de la carretera de Darnius i van venir aquí com podien haver anat a un altre poble. El que hem de procurar és que no arribi la delinqüència, però ja dic que avui dia estem molt tranquils. Hi ha un vaivé de gent continuat però de la relació de delictes al municipi de l’any 2018, el 80% de temes que van registrar-se van ser als prostíbuls i a l’àrea de servei. Gairebé tot passa allà.

FOTOGRAFIA: ÀNGEL REYNAL

L’entrada del nou govern tenia com a objectiu canviar el tarannà del consistori, ho han aconseguit? Cap on ha de mirar l’Agullana del futur?
El tarannà que volem és treballar, escoltar la gent i governar. No hi ha gaire secrets, cal tenir el poble net i els espais en condicions. I a banda, gestionar bé la part econòmica. Cal també millorar el problema de les escombraries, volem reubicar contenidors perquè si arribes a Agullana per la carretera de Darnius tens els contenidors al costat de la carretera, si continues també al costat de la carretera a la zona de l’escorxador hi ha més contenidors i la gent s’hi para i hi deixa de tot. Ahir mateix hi havia matalassos, televisions… i això és un problema, perquè al final és la imatge d’un poble i crec que no ens ho mereixem. Un altre dels temes importants és arranjar els lavabos de l’escola, és un assumpte molt reivindicat i per ara encara no hi ha ni tan sols un projecte.

Econòmicament, però, és un Ajuntament viable?
Sí, encara estem acabant de mirar-ho tot, am b tres mesos hem fet molta feina però ens queda molt per fer. El traspàs va ser correcte i la idea és gestionar-ho de manera de diferent. Ni millor ni pitjor, diferent. Ara el 9 de novembre farà 100 anys que van posar la primera pedra a l’Asil i intentarem fer alguna cosa, és una data important pel poble. És cap aquí on hem d’anar: cal mirar d’on venim i què tenim, i cuidar-ho sense grans pretensions. La gent vol tenir un poble arreglat.

Un tema que també volem engegar l’any vinent, que és bàsic, és el POUM. Necessitem actualitzar les lleis dels anys noranta, ja que en qualsevol projecte que vulguis fer et trobes en un cul-de-sac i hi ha problemes que venen de fa 20 anys. No és un tema fàcil però algú de l’ha de començar i també tenim aquesta idea, de cara a l’any vinent ens agradaria tirar-ho endavant.

Hi ha un altre tema molt important: l’aigua. El divendres tenim una reunió amb el director de l’ACA, ja que la legislació passada es va fer una inversió de 150.000 euros per canviar tota la canonada que ve de la cascada d’en Rabassa fins al poble, que són uns 3.940 metres lineals de fibrociment i està molt bé però hem d’acabar de fer-hi millores perquè no ens baixa pràcticament una gota d’aigua d’allà. I tenim una subvenció de 27.000 euros sobre 31.000 per recuperar el pou de l’estrada, que es va tancar fa més de 25 anys.

Molts pobles petits i de muntanya estan treballant per millorar la connexió a internet. Com és aquí?
Nosaltres tenim una subvenció europea que és el Wifi4EU, de 15.000 euros, i ha de servir per oferir connexió gratuïta a llocs públics. Estem en contacte amb diverses empreses i veurem qui ho executa. Potser aquí la plaça, a les escoles, al camp de futbol… A banda, hem parlat de manera informal amb gent que té empreses que treballen amb la fibra òptica, hi ha diferents maneres de fer-ho i aquesta és una petició de molta gent. Aquí estem una mica tirats amb les grans empreses però sabem que hi ha poblets com el nostre que han fet passos i els va bé, la idea és fer-ho també.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li