Jordi Sargatal: «Tard o d’hora, ens haurem d’estar més quiets»

0
1269

En aquesta entrevista d’aquest nou suplement dedicat a la nova mobilitat, convidem al naturalista i ornitòleg perquè ens parli d’aquesta transformació des del punt de vista d’un naturalista


Estem assistint a la fi de l’ús per a la mobilitat dels combustibles fòssils. Europa és capdavantera en fer el pas de descarbonització per lluitar contra el canvi climàtic. Els grans fabricants de vehicles estan posant data a la fi de la producció de vehicles de combustió. Avui, en aquesta entrevista d’aquest nou suplement dedicat a la nova mobilitat del setmanari Hora Nova, convidem al naturalista i ornitòleg Jordi Sargatal a què ens parli d’aquesta transformació des del punt de vista d’un naturalista.

Vostè, quin ús fa del seu cotxe?
Sempre l’he hagut de fer servir força, en la meva etapa de director dels Aiguamolls per anar diàriament al Cortalet des de Figueres i ara per anar a l’Estartit, on tinc el despatx. En l’època de la Fundació Territori i Paisatge, que tenia el despatx a La Pedrera, a Barcelona, hi anava amb tren. Però sovint, per visitar llocs de natura o per observar ocells, també he d’utilitzar el cotxe.

Quan hagi de canviar el seu cotxe actual, ha pensat quin serà el proper?
Pensava en un cotxe elèctric 100 %, però dues amigues de la meva filla Ariadna, que gestionen concessionàries de cotxes, m’ho varen treure del cap pensant en els tipus de viatges que faig, ja que sovint estic perdut per zones remotes i poc humanitzades, on segur que no trobaria carregadors elèctrics, almenys fins d’aquí uns anys. Un híbrid endollable, que seria una altra opció, la trobo il·lògica, per haver de comprar un cotxe amb dos tipus de motor diferents.

Si tots fem el pas cap el cotxe elèctric, després què direm quan ens vulguin posar molins a la comarca?
Inevitablement hem de generar energia en algun lloc. Segur que primer de tot hauríem d’emplenar de plaques fotovoltaiques totes les teulades, abans d’empastifar camps o altres llocs naturals, però així i tot farà falta més energia. Les plaques també es poden posar amb seny i escampades, sense que malmetin extensions de paisatges. I els molins, m’estimo més que estiguin al mar que a terra, però, això sí, assegurant-nos que produeixin el mínim dels mínims impacte paisatgístic i ambiental.

Limitar la circulació, fer pagar per accedir a molts llocs, inclosos els paratges naturals, ampliar les zones de baixes emissions… No li sembla que restringeix la llibertat de moviment i discrimina una part de la ciutadania?
Restringeix la llibertat de moviments i discrimina igual que fer pagar per entrar a un museu o a un cinema. Hi ha vegades, i també s’ha de fer amb molt de seny, que inevitablement s’han de posar filtres i pagar per certs serveis n’és un, però els diners recaptats haurien de servir per millorar aquells serveis, recursos o llocs.

Sovint, molts dels que fan campanya anticotxes, a l’estiu fan viatges transoceànics per anar de vacances, com ho arreglem?
Això ha passat sempre, les incongruències i les contradiccions són també una característica de l’espècie humana. Sempre hem d’intentar de ser el màxim de coherents i, segurament, no agafar-nos les coses amb massa radicalitats.

Anem al transport de mercaderies, fa uns anys li vaig llegir en una entrevista que vostè deia que si ens miréssim des de l’espai, no entendríem que milers de camions anessin un darrere l’altre per fer milers de quilòmetres. Posar-los a dalt d’un tren, possiblement un bon corredor mediterrani, seria l’opció més sostenible?
El transport per carretera per fer llargues distàncies és de les coses més absurdes que hi ha, quan tindríem trens que ho podrien fer de forma molt més sostenible ambientalment. El que també és absurd és consumir a casa nostra Aigua de Lanjarón, per exemple, i que en llocs d’Andalusia beguin Font Vella, o qualsevol altra aigua de manantials catalans. Ens ho hauríem de fer mirar. Per sort, es van imposant les aigües filtrades de la pròpia xarxa municipal. A Figueres sempre he consumit aigua de l’aixeta. No compro mai aigua embotellada i menys amb plàstic.

Si parlem de sostenibilitat i reduir transport, la clau en un futur serà consumir més productes locals i béns de producció propera?
La selecció natural és implacable. Mireu què passa quan hi ha una pandèmia i es tanquen fronteres, o quan s’encareixen els combustibles. Passar una gran part de la producció industrial a la Xina i d’altres països asiàtics, o confiar en productes agrícoles vinguts de l’Àfrica o de l’Amèrica del Sud és insostenible ecològicament. No hi ha cap espècie animal que per ingerir unes certes calories en gasti 10 vegades més per anar-les a buscar. S’haurien extingit. L’espècie humana anem per mal camí.

Com li sembla que ens moure’m d’aquí 25 anys?
És difícil de dir, però m’imagino que tard o d’hora ens haurem d’estar més quiets i ser més conseqüents amb els nostres viatges. I això també ho dic per mi, que m’agrada recórrer el món per observar ocells. Espero que es trobin combustibles, com l’hidrogen per exemple, més respectuosos amb l’entorn.

La bicicleta, elèctrica o no, és el vehicle del futur?
S’hauria de fer molt més ús de les bicicletes i de passada més exercici físic. Parlant de contradiccions, hi ha gent que va a tot arreu amb cotxe i després es gasta els diners en un gimnàs. La bicicleta s’hauria d’implantar, igual que es va fer a Holanda per exemple, des de petits. A tots els nens i les nenes els agrada anar amb bicicleta. Haurien d’anar a l’escola amb aquest mitjà de transport, però pacificant totalment el trànsit a les ciutats en els horaris de desplaçament bàsic i amb aparcaments bons i segurs a escoles i instituts.

Preservar la natura i el planeta és compatible amb el progrés econòmic?
Tal com ho estem fent ara no. Estem explotant el medi i només l’hauríem d’aprofitar. Hauríem de viure dels interessos que ens dona el capital Planeta Terra, però em temo que de fa temps ja ens estem menjant el capital. Per sort cada cop hi ha més iniciatives econòmiques absolutament respectuoses amb el medi. Hi ha un llibre molt interessant que es titula Factor 4 que explica com podríem viure, més o menys bé com ara, amb el 25 % dels recursos i d’energia, només essent el doble d’eficients i estalviant-ne la meitat.

Altres països respecten els arbres al costat de les carreteres, sobretot a les secundàries. Potser ens caldrà fer pedagogia als ens locals sobre la que vostè anomena seducció ambiental, perquè els preservin i no els tallin com fan ara.
Darrerament hi ha hagut casos dramàtics a la comarca de tala de grans arbres a les vores de les carreteres. Em temo que hi tenen a veure algunes empreses amb molt pocs escrúpols que veuen així la manera d’obtenir biomassa fàcil. L’ús de la biomassa vegetal és molt interessant, sempre que s’extregui dels llocs on en sobra i on hi ha un veritable perill d’incendi forestal.

Què hauríem d’aprendre dels ocells o els animals en general a l’hora de moure’ns per millorar el nostre model de vida?
L’espècie humana ha evolucionat durant milers d’anys imitant la natura, aprofitant-la i respectant-la. No podem oblidar que som també espècie animal, sempre dic que uns més que d’altres, i necessitem aire per respirar, aigua per beure i aliments per menjar. I tot això ens ho dona només la natura. Fer-la malbé va en contra de totes les espècies, la nostra inclosa.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li