Jordi Comas, ‘Fert’: «El millor moment és quan faig els primers traços»

0
955

L’artista alt-empordanès, conegut sota el nom artístic de FERT, ve de passar uns dies a la setmana de l’art urbà de Miami, una de les cites anuals més importants del món


 

Hem vist que aquest mes ha estat treballant uns dies a Estats Units, què hi ha fet?
Durant els últims anys he anat diverses vegades als Estats Units i més abans de la covid. Aquesta vegada hi he anat perquè es feia la setmana de l’art de Miami, la Miami Art Week &Art Basel: durant aquests dies hi ha infinitat de fires per tota la ciutat i és un moment clau pel meu sector, sobretot per l’street art. Miami té un barri, que és Wynwood, i és com la meca de l’street art. Tot està tot pintat, és un barri gran com Figueres i està completament pintat amb murals a les parets, a terra, als sostres dels edificis… Havia d’anar-hi perquè tenia una exposició a una de les fires, també havia de pintar un mural i encetar un parell de projectes. I l’estada va allargar-se perquè després de Miami, de manera una mica improvisada, vaig anar a Chicago perquè tenia un client allà que ens havia encarregat uns quadres. La idea principal era produir-los aquí i enviar-los, però com que ja estàvem als Estats Units vam parlar amb el client i vam decidir llogar un estudi a Chicago, allargar una setmana més el viatge i fer els quadres allà mateix. 

Fa la sensació que l’street art no el valorem de la mateixa manera que el valoren altres països o cultures. Ho creu així?
Està clar que a Espanya i, bé, Europa en general, en l’àmbit cultural sempre anem un pas enrere, en molts aspectes. Estem pendents d’altres coses, però al final sempre estem en la mateixa estaca que no ens porta enlloc i una branca com la cultura, que realment fa avançar la societat, la tenim bastant oblidada. Tot i això, crec que tard o d’hora n’aprendrem.

A la comarca fa anys que hi deixa la seva petjada. Darrerament, hem pogut veure una obra seva a Vilamacolum. Els seus murals denoten valors com ara la vida, la cultura local… És el que vol transmetre?
Sí, el que m’agrada és intentar posar en valor les característiques de les persones que conviuen amb la mateixa obra o on s’emplaça l’obra. En el cas de Vilamacolum, tant la intenció del client com la meva, a l’hora de transmetre el missatge va anar molt de la mà perquè l’Ajuntament de Vilamacolum el que volia era fer un homenatge al món rural, la pagesia tradicional i a totes les generacions i generacions de famílies que havien posat la seva vida i el seu esforç al camp i al poble de Vilamacolum. Així doncs, tant la meva manera d’estructurar l’obra com el seu punt de vista a l’hora d’encarar aquesta inversió van seguir el mateix camí, i el resultat és genial. Realment estic molt content perquè penso que transmet molt tots aquests punts que em comentes.

Veurem més murals així en altres pobles de la comarca, pròximament?
Hi ha cosetes… Estic gestionant feines i, cada vegada més, els pobles ho veuen com una finestra d’oportunitats per fer promoció del seu municipi o per fer-se valer entre ells mateixos. I sí, tinc alguns temes entre mans, però ara he estat un mes fora i a veure si podem tornar a posar-nos en marxa en tots aquests projectes.

Ara sembla que les institucions comencen a apostar més per l’street art?
És un format relativament fàcil i permanent. És diferent a fer l’homenatge anual a la vellesa, per dir alguna cosa en l’àmbit local, com ara canviar les marquesines de l’autobús, però una obra d’art queda per sempre. I crec que és molt més transcendental el sentiment que tens sobre una obra d’aquestes característiques i el que transmet al públic.

Com és encarar-se a una paret blanca?
A l’hora de començar qualsevol obra sempre treballo amb un disseny previ. D’aquesta manera, el marge d’error que tinc, tant durant l’execució com el que li interessa el client, que és allò de «a ver que me vas hacer aquí» és del 0,2%. Així que quan començo una obra ja sé on va absolutament tot i la manera d’encarar-me a la paret, què suposa? No ho sé, per a mi és divertidíssim. És un «vamos allà», per a mi el moment més bonic és quan faig els primers traços i de fet, és quan més gaudeixo. I, per tant, no em suposa una por perquè com he dit, ja sé on va tot i a més a més, el client ha pogut corroborar-ho prèviament, així no té una sorpresa.

Li han preguntat més d’una vegada, però com definiria la seva manera d’expressar-se artísticament?
Es pot dir de moltes maneres… Si parléssim de l’estil, crec que és una barreja entre art urbà i disseny gràfic. Com qualsevol artista, agafo tintes i m’impregno de mons diferents per treure alguna inspiració. I el que m’han comentat últimament és que el meu art és «glocal», una barreja entre «global» i «local». I ho interpreto com que amb una mirada global fessis una mena d’homenatge a allò local… [entre riures] no recordo ben bé com anava, però un crític d’art em va fer aquest comentari i em va agradar bastant com a concepte. Al final es tracta d’això, intentar d’homenatjar els valors o posar en valor aspectes o trets característics del que m’interessa en aquell moment i que m’ajuden a recolzar el missatge de l’obra.

També juga amb una branca més comercial, a través de marques reconegudes com ara Fercace, que recorda a Versace. Com s’ha d’interpretar?
El Fercace més que res neix d’una conya entre amics… Hi ha una cançó en anglès que la seva lletra diu Versace i en comptes d’aquesta paraula semblava que digués Fercace i amb els amics ens va fer molta gràcia i vam dir: «va, fem-ne samarretes». I tot i que no deixa de ser explotar una altra marca comercial, vam posar-nos una mica més seriosos amb la broma i vam fer-ne jerseis i marxandatge, que sempre fa gràcia tenir-ne.

Foto: Fert

No ens podem oblidar de les adaptacions que fa amb la mítica imatge de les llaunes de sopa Campbell de Warhol.
En aquest cas, novament m’he apropiat d’una imatge ja coneguda i més popular que de sopa Campbell de Warhol hi ha poques obres… Però, precisament per això, la idea era ajuntar dos temes molt populars: per una banda, les receptes del que cuinem cada dia a casa o el que ens han cuinat sempre les àvies, és a dir les receptes tradicionals de la nostra gastronomia amb un factor molt més internacional com és l’obra de Warhol. I d’aquesta manera fer-ho proper a la gent i també fer un homenatge a aquestes receptes, i la veritat és que han tingut molt bona acceptació. De fet, és el que m’ha portat a col·laborar amb associacions de cuiners d’àmbit europeu, amb el govern de Castella-la Manxa i amb particulars. El govern de Castella em va demanar aquesta obra per fer un homenatge a les gachas manchegas, i realment són obres que han triomfat a EUA ara que hi he estat. Al final, la gastronomia espanyola agrada, i si l’ajuntes amb una bona fórmula ha d’anar bé per força.

Fert volta pel món, però treballes i s’inspira a l’Empordà. És així?
Correcte, per ara no he tret els peus de l’Empordà i de moment no els penso treure.

Què li dona aquest territori el seu vessant artístic?
Qué te voy a contar? Tenint la Tramuntana, què més vull?[Entre riures]. Qualsevol va al mig de Barcelona a sentir clàxons de cotxe tot el dia o a veure gent amargada… Aquí quan no és el moment de pintar, surto del meu estudi i el que tinc davant és un camp que m’espera per fer-hi una passejada i respirar una mica. I com a l’Empordà, no pots fer-ho enlloc… Per tant, per ara aquí me quedo.

D’on li ve la passió per l’art i cultura?
És una cosa que m’he trobat amb els anys… Els que som d’aquesta zona i de la nostra generació, hem menjat molt tot el factor Salvador Dalí i sense voler-ho, si paràvem una mica l’orella, sempre hem menjat molta cultura artística d’aquí l’Empordà. Hi ha molta riquesa en aquest àmbit i segurament això et fa de pont en molts aspectes. I després, també devia tenir algun tipus de predisposició des de petit amb el dibuix, l’art… Però realment penso que és el que em va sorgir. Vaig decidir estudiar batxillerat artístic perquè preferia no fer mates, encara que no em desagradaven, però preferia no fer-les. I al mateix temps vaig començar a pintar grafits i a fer enfadar les veïnes del poble, i d’aquesta manera una cosa va anar amb l’altra i… aquí estamos.

D’on ve el nom artístic FERT?
Després de passar per diferents noms, vaig decidir quedar-me amb aquest i el motiu és perquè m’agrada que les coses tinguin un significat més transcendental i que no siguin simplement lletres que queden boniques. FERT em va agradar ja que, conceptualment, és com que al moment de pintar una paret li dono vida, no? Passa de ser grisa o blanca i avorrida a tenir coloraines i explicar-te coses. FERT ve de la paraula fertilitzant i d’alguna manera es pot dir que fertilitzo les parets. [Entre riures].

Què té entre mans en un futur pròxim?
Coses que no puc explicar i espero imminent una tornada als Estats Units. A veure com evoluciona tot el tema de la pandèmia, però té pinta que d’aquí a poc temps tornarem a saltar la bassa. 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li