Joina Canyet: ‘Aquest disc és en bona part un inici de viatge, perquè neix d’un lloc de recerca’

0
1015

Joina Canyet (Biure, 1996) és una artista empordanesa difícil d’emmotllar en un sol gènere musical. Aquest proper dissabte cinc de febrer veurà la llum el seu segon àlbum, Òrbita 9:18. Un treball nascut de la introspecció, on la reflexió i l’estudi interior de la cantant es noten en cadascun dels tres episodis que el conformen. L’estrena del primer directe serà a l’auditori del CAT de Barcelona el 13 de febrer


Òrbita 9:18 és un treball dividit en tres parts. Per què?
Primer vaig compondre les cançons, i després em vaig adonar que hi havia tres conceptes que es repetien al llarg de les cançons. Així que vaig decidir crear l’univers conceptual d’aquests episodis. Cadascun parla d’alguna cosa, d’un sentiment, una emoció… Tenen un color diferent.

Quins són aquests conceptes?
Nonhome parla de la sensació de buit. De trobar-te entre dos moments. Del sentiment de no pertànyer enlloc, ni del que eres abans ni del que se suposa que vindrà. Pastorale és una mirada més al passat. El formen les cançons que vaig escriure a l’Empordà quan estava confinada i evoquen reminiscències del passat amb una mica de nostàlgia. La mirada d’on vinc i cap a on vaig. Out of time és una mirada futura. La sensació de trobar-te fora del temps. Com que el món va molt de pressa i que ja és ahir tota l’estona.

Com ha afectat la situació actual a la creació d’Orbita 9:18?
Aquest 2020, en l’àmbit global i social, ha estat un any molt estrany. D’incertesa, de canvis, de reflexió per a molta gent. Aquest disc està influenciat per aquesta casuística vital i global que fan néixer aquests temes molt més de dins.

Podríem dir que estàs buscant el teu lloc?
Sí. De fet, aquest disc és en bona part mica un inici de viatge, perquè neix d’un lloc de recerca. Companyes tenia un missatge molt explícit, molt clar. De denuncia. Estic aquí, i et vull dir això, que és el que penso. Òrbita 9:18 té un aire de recerca personal. D’intentar trobar aquesta casa de la que parlo en tot el disc.

Qui t’acompanya en aquest projecte?
L’Abril Saurí, que repeteix de Companyes a la bateria , Sebastià Gris a la guitarra i en Kevin Díaz al teclat i als sintetitzadors. Són fantàstics.

Com ha anat el treball de producció?
Em vaig trobar amb en Kquimi Saigi i l’Arnau Figueres abans del confinament, quan ja tenia bona part del disc. Ells dos s’entenen molt bé, però alhora tenen visions molt diferents. Després ens van confinar i tot va quedar aturat. Al juny per fi, vam començar a treballar. Ha estat un treball fet a poc a poc. M’han obert moltes mires musicals, són uns artistassos. M’han inspirat molt.

Has rebut alguna ajuda?
Doncs sí. Estic molt agraïda. He pogut fer aquest treball amb dues beques. Una de l’Espai Marfa de Girona, i l’altre és diu Kreas i la dona l’ajuntament de Girona.

Primera actuació el 13 de febrer a l’Auditori CAT de Barcelona. Com teniu el directe?
Fem el que podem. Amb la banda tenim un local d’assaig i això facilita que puguem muntar tot el que serà el directe. No sabem si la gent es podrà moure pel primer concert, però igualment el farem, ja sigui per 100 o per 50 persones.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li