Joan Trayter recull la història d’Avinyonet

0
718

El compositor empordanès va ser guardonat per les Fires del 1902, però la peça no s’ha tornat a tocar fins ara


 

Joan Trayter i Sabater (Avinyonet de Puigventós, 1944) ha estat sempre una persona inquieta i des de la seva prejubilació del sector de la banca als 55 anys ha desplegat una constant i intensa activitat en el món cultural. Una d’aquestes vessants ha estat el seu interès per la història del poble on va néixer i que ha anat plasmant en articles periòdics al butlletí municipal. Ara, uns quants d’aquests treballs s’han aplegat en el llibre El nostre racó, el títol de la seva secció, presentat en el marc de la Festa Major de Sant Jaume.

L’historiador i expresident de l’Institut d’Estudis Empordanesos, Pere Gifre, va ser l’encarregat de presentar i glosar la figura de Trayter, remarcant la seva constància i tenacitat i la necessitat de preservar tot aquest patrimoni escrit que nombroses persones plasmen als butlletins municipals i revistes locals, circumscrits a l’àmbit de cada població, però que ajuden a conèixer la història del país. Val a dir que bona part d’aquestes publicacions estan digitalitzades a l’Arxiu Comarcal.

En aquest sentit va recordar que «en un moment que Avinyonet i molts nuclis de l’Empordà s’han convertit en pobles dormitori, és bo donar a conèixer peces d’aquest passat, d’un passat que no és tant llunyà, que encara el trobem en les llindes de les portes, en el paisatge ondulat i en el de la plana, i també en el registre de la propietat». Pel que fa al llibre, assenyalà que la documentació sobre la que es fonamenta l’autor procedeix, bàsicament, de l’arxiu parroquial, l’arxiu municipal i testimonis orals o documentals.

Tot plegat és el que ha permès a Joan Trayter anar aplegant un conjunt de dades que «ens ajuden a preservar la memòria del poble», com va destacar també l’alcaldessa, Júlia Gil, en el mateix acte de presentació, celebrat dissabte passat a la plaça Pous i Pagès. Nombrosos veïns i amics de l’autor es van aplegar a l’acte, per donar-li suport i adquirir el llibre que ha estat editat per Nord, dins la col·lecció Norfeu, i amb el patrocini de l’Ajuntament.

Durant la presentació, Gifre va esmentar alguns dels capítols del llibre, des dels orígens de la Festa Major de Sant Jaume, la presència dels templers, les cases nobles del poble, el masos més emblemàtics, la figura de l’insigne escriptor local, Josep Pous i Pagès, i el territori de la Garriga, caracteritzats per les seves construccions de pedra seca, actualment posades en valor i objecte d’una nova iniciativa de les administracions, finançada amb fons europeus.

Precisament, en un dels annexes del llibre s’inclou una descoberta recent relacionada amb aquest espai. Es tracta de la troballa d’un conjunt de creus esculpides que, juntament amb Vicenç Armangué, expert en megalitisme, han estat analitzades, sense que hagin arribat a cap conclusió ferma. «Hem recollit diferents informacions d’experts i les principals són que podria referir-se a limitació de finques, lloc de trobada de pelegrins… Una darrera versió apunta a símbols d’exorcisme contra el lloc, tota vegada s’ha dit que era un espai de reunió de nigromants i bruixes a l’alta edat mitjana», explica l’estudiós local.

L’AUTOR. Joan Trayter assenyala que «el mes de desembre de 1995 va aparèixer el número 1 del “Butlletí d’Avinyonet”, a partir del qual vaig col·laborar amb la secció, on donava a conèixer aspectes poc coneguts de la vida del poble, sobretot de documents que trobàvem a l’arxiu municipal, conjuntament amb en Pitu Puig, abans de dipositar-los a l’Arxiu Comarcal». D’aquesta publicació en van sortir set números. Més tard, l’abril del 2004, es va iniciar el «Butlletí municipal», amb una edició més acurada.

L’autor assenyala que «la majoria de la informació aportada és prou interessant per donar una mica més de llum al passat del nostre poble. Tenir aquest informació agrupada és el que m’ha mogut a la publicació d’aquest petit volum. En el cas d’alguns articles, des que es van publicar fins ara, ha aparegut informació que incloc en notes a peu de pàgina».

Trayter va néixer l’any 1944 en el sí d’una família pagesa d’Avinyonet de Puigventós. Va fer estudis primaris al poble i més tard el Comerç a Figueres. Durant un temps va compaginar la feina de pagès a casa dels seus pares i la de recepcionista a l’Hotel Duran de Figueres. L’any 1969, coincidint amb el seu casament amb Adela Malirach, va començar a treballar com a auxiliar administratiu al Banc de Bilbao. A partir d’aquell moment començà una carrera dins de l’entitat que el va portar a dirigir diverses sucursals.

La seva prejubilació molt primerenca el va portar a implicar-se com a tresorer, durant 16 anys, en la junta de l’Institut d’Estudis Empordanesos. També va ser regidor durant tres mandats i ha publicat diversos estudis sobre el poble als «Annals» de l’Institut d’Estudis Empordanesos. Pare de Joan Trayter, creador dels reconeguts estudis de gravació Music Lan, situats al mateix municipi, la seva mort sobtada el 2002 el va portar a agafar dels regnes del projecte que amb tanta il·lusió havia iniciat el seu fill. La seva actitud emprenedora va motivar-lo en aquell difícil tràngol per mantenir i incrementar aquesta activitat empresarial. 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li