Joan Manuel Soldevilla: ‘L’emoció de l’amistat entre Ministral i Kriegel només la podia explicar en una novel·la’

0
1771

El coneixem per ser un gran reivindicador dels tebeos, per escriure (i parlar) molt de Tintín, publicar assajos i comissariar exposicions. I ara fa el salt a la novel·la amb ‘L’amic de Praga’ (Columna), que presenta l’1 de febrer a Figueres. L’obra, fruit d’una recerca de fa més de vuit anys, parteix d’una història real. 


Què l’ha portat a fer el salt a la novel·la?
La recerca. La història té una base real, que vaig descobrint a mesura que faig recerca sobre la figura de Jaume Ministral: la seva amistat amb el polític i metge txec František Kriegel. És una història emocionant, d’amistat, de lleialtat, que no podia explicar en un assaig. De manera natural vaig veure que la millor manera d’explicar aquesta història era a través de la novel·la, on potser diria alguna mentida, com en tota novel·la, però podria explicar tota la veritat.

El 2014 ja va comissariar una exposició dedicada a aquest gironí, «Magistral Ministral», i uns anys abans en va escriure una monografia a la Revista de Girona. Què l’atrau d’aquest personatge, que és un gran desconegut?
Potser això, que era desconegut. Ministral havia fet moltes coses, i coses molt avançades per la seva època, perquè ara escriure novel·la queda molt bé, però als anys cinquanta no tant… També va escriure ciència-ficció, guions de ràdio i de televisió, teatre infantil i teatre en català durant el franquisme, però no el teatre compromès de Salvador Espriu, sinó un teatre comercial. Ministral és un personatge molt ric en matisos, amb una obra molt àmplia, molt eclèctic i molt oblidat. Ho tenia tot perquè jo intentés esbrinar coses del seu voltant.

Vostè és també un home eclèctic, una mica com Ministral.
Curiosament, això no ho vaig detectar al principi d’estudiar-lo. Va ser quan vaig fer l’exposició a la Casa de Cultura de Girona, que vaig pensar: «tu tens també alguna cosa de Ministral». Possiblement això, sense ser-ne conscient del tot, va propiciar que tingués aquesta simpatia pel personatge. Va ser una connexió inconscient.

L’amistat entre Ministral i Kriegel és ben curiosa, sembla una relació impossible.
Efectivament. Quan la vaig descobrir em vaig quedar molt sorprès, perquè posava en contacte dos mons absolutament diferents. Kriegel va ser un personatge políticament molt important en la història txecoslovaca de llavors, i Ministral, un noi de vint-i-pocs anys, que havia estudiat Magisteri, que venia d’una Girona missaire, catòlica, tradicional. A les brigades internacionals es va trobar amb comunistes, anarquistes, txecs, russos, americans… I es fa secretari personal de Kriegel, que, tot i que no era pas molt més gran que ell, el considera un pare. Kriegel tenia un bagatge molt gran de lluita i compromís polític, i això el fascina. De fet, en alguna carta, Ministral explica que ell i el seu pare havien sigut les persones que més l’havien influït.

A partir d’aquesta relació la novel·la fa també un recorregut per la història, en un moment molt interessant de l’Europa del segle passat, amb la Guerra Civil espanyola, la Primavera de Praga…
La revolució de Cuba, la Segona Guerra Mundial, el sud-est asiàtic, Moscou, Xangai… Sí, perquè si vols explicar aquesta història has d’anar fent aquest recorregut tan divers, cosmopolita. Tot això, explicat ordenadament, perd.

I en això suposo que rau també la dificultat d’escriure la novel·la: ordenar tota la documentació, cosir els temps verbals, organitzar els punts geogràfics pels quals transcorren els fets…
Exactament. Aquest ha sigut per mi el gran repte: teixir d’una manera àgil, dinàmica i engrescadora tota la documentació recollida durant set o vuit anys d’investigació, per construir una peça que pel lector fos il·lusionant. Sempre he cregut que el lector és molt llest, no li cal que li expliquis on és en cada moment. Si jo faig bé la meva feina, el lector no es perdrà. Em vaig esmerçar molt a teixir un artefacte que fos molt fluid, en què no es veiessin les costures.

Per documentar-se deu haver passat hores amb el nas entre cartes i documents…
La primera font de documentació va ser l’arxiu familiar de Ministral. La Teresa, filla de Jaume Ministral, guardava tot l’arxiu del seu pare, que era extremadament ordenat, cosa que com a investigador li agraeixo molt profundament. Allà vaig trobar les cartes que Ministral va rebre de Kriegel, però no les que el metge va rebre de Ministral. I això és el que em va dur a Praga: necessitava completar la versió de l’altra banda. L’arxiu Nacional de Praga té una secció específica dedicada a Kriegel, amb una carpeta sobre Ministral. I la veritat és que poder remenar i tocar els documents va ser molt emocionant. Vaig veure les cartes que va rebre Kriegel de Ministral, les que va bloquejar la policia secreta txeca, informes de la policia sobre Ministral…

Informes de la policia secreta?
Sí, la policia no sabia qui era aquell personatge «tan perillós» que enviava cartes a Kriegel… Tot plegat va ser una petita aventura.

Va trobar alguna sorpresa?
Sí, i tant! Em va sorprendre molt que Kriegel tenia relació amb molta gent de la vida política espanyola, com Santiago Carrillo o la Pasionaria. També amb escriptors i personatges relacionats amb la cultura.

Són fils que podria estirar en el futur?
Podrien donar molt de si, efectivament. Perquè Kriegel és un personatge molt gros. Tot i que actualment a Txecoslovàquia és incòmode: era comunista convençut, malgrat que en dues o tres ocasions el mateix règim comunista el va empresonar, purgar i torturar. I en la Txèquia postcomunista, es converteix en un personatge incòmode; suposo que ha de passar temps perquè se’l valori en tota la seva complexitat.

A la novel·la, el lector coneix la història de la mà de dos investigadors figuerencs.
Sí, la relació d’aquests dos investigadors introdueix un element més de complexitat en la novel·la però també la fa més àgil. M’il­lusionava que la figura de l’investigador fos present en la història, que tingués visibilitat.

Tornarà a escriure novel·la?
Jo ara vull pair aquesta obra, veure’n el recorregut, recollir el feedback del lector. De moment està sent una experiència molt maca, enriquidora i formadora. I un cop pugui tenir una visió de conjunt, no nego seguir en el projecte novel·lístic.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li