Joan Frank Charansonnet: ‘Tot i els accidents que porta la vida, hem volgut transmetre aquest missatge de positivitat’

0
1117

Tot i que oficialment és nascut a Granollers (1971) és declara empordanès de socarrel ‘em vaig adelantar i vaig neixer quan visitàvem la meva àvia a la Vall de la Santa Creu’. L’actor i director va presentar el dissabte a la tarda al cinema Las Vegas de Figueres, la pel·lícula Terra de Telers, un llargmetratge històric que es pot trobar a 28 sales de cinemes catalanes i virtualment a la plataforma Filmin


Acaba la presentació emocionat. En alguns moments del seu parlament s’ha dirigit directament a algunes de les persones que ocupaven les butaques de la Sala Dalí del cinema Las Vegas de Figueres. En aquest mateix espai hem parlat fa una estona.

D’aquí poc es projecta Terra de Telers. Què hi trobarem?
La pel·lícula parla amb senzillesa de la vida de qualsevol persona anònima. Un dels objectius de Terra de Telers és retre un homenatge sincer i clar a aquelles persones que tots, directa o indirectament, tenim a les nostres famílies. Aquelles que a principis del segle passat per culpa d’unes coses o d’unes altres, van tenir que marxar del camp per tenir un futur una mica millor, i acabaven com és el cas de Terra de Telers, en colònies tèxtils.

M’ha parlat d’objectius, en plural. Què més hi volia explicar?
Valorar i explicar el paper de la dona. Terra de Telers gira entorn de la figura d’una nena de sis anys, la Julieta, que d’un dia per l’altre arriba a una colònia. A l’inici la seva germana ja té deu anys, i quan arriba allà, li tallen les cuetes i la posen a treballar en un teler. Dotze hores cada dia, excepte el diumenge, on s’ha d’anar a missa obligatòria. Avui en dia se’n diria explotació infantil.

Com s’ha recreat aquesta vida a la colònia?
Hi ha dos punts de vista del record dels que van estar a les colònies. Un és molt negatiu, com si haguessin estat en un camp de treball, completament explotats. L’altre és molt positiu, van tenir una oportunitat de vida. Van tenir la oportunitat de criar els seus fills en una època dura, i que fins i tot els amos de la fàbrica n’enviessin algun a estudiar perquè tingues un punt brillant.

La història gira entorn dels 60 anys de la Julieta a la colònia. Quin dels dos punts de vista han agafat?
La Julieta l’hem volgut fer molt vital. Amb moltes ganes de viure. Tot i els accidents que porta la vida, hem volgut transmetre aquest missatge de positivitat, d’esperança.

L’interpreten quatre actrius diferents. Com és aquest treball?
Va ser un càsting llarg i tres mesos d’assajos amb les actrius. En la que es basava tot va ser la nena, interpretada per la Gal·la Charansonnet. Les altres actrius han fet un molt bon treball per encaixar-ho tot. Estic molt content de les 4 actrius. L’adulta és l’Alba López, la coguionista.

Com es fer un guió a quatre mans?
Ha esta un plaer absolut. Ella porta 15 anys fent molt treball de recerca per la colònia Vidal. Per tant, el guió ve de primeríssimes fonts. No podem dir que el personatge de la Julieta estigui basat en la seva àvia, però sí que hi ha tingut alguna influència. Era impossible que jo fes un guió així. Per a mi ella és l’ànima. És la Julieta d’aquesta pel·lícula.

El film explica seixanta anys amb molt fets històrics importants.
Sí. L’arribada de la llum, la irrupció de la guerra civil passant per l’etapa de la postguerra, la dictadura de Franco, la fi de la pròpia dictadura, i també el tancament de les colònies industrials. Això sí, sempre dins l’àmbit tancat de la mateixa colònia.

Perdoni. Se’l veu molt emocionat.
Aquesta és la primera pel·lícula que faig des de l’orfandat. Al principi de començar amb el guió, només em sortia ràbia, injustícia, tristesa absoluta. Aquesta pel·lícula a nivell personal m’ha ajudat a girar això. Tot aquest treball em va permetre canviar tot això cap a la nostàlgia. Una paraula molt diferent. Permet recordar els bons moments del que has viscut amb aquelles persones, i que la tristesa quedi com una part bucòlica. Crec que això és el resum de la pel·lícula.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li