Impudicia

GairebĂ© no miro la televisiĂł, però, d’entre els canals que aquesta tècnica ens ofereix, n’hi ha un que ni que sigui per casualitat no el veig mai: es tracta de TV3, qui sap si per allò de què com que ja Ă©s la d’alguns, no pot arribar a ser tambĂ© la meva. Això no obstant, no significa que no estigui al corrent de les seves malifetes, perquè com que avui dia sĂ­ que Ă©s ben cert que com deien a La verbena de la Paloma fa mĂ©s d’un segle, «hoy las ciencias adelantan que es una barbaridad…», disposem de mĂşltiples recursos per a rebre, com diuen ara, fake o true news.

És aixĂ­ com a travĂ©s del portal electrònic e-noticies.cat m’ha arribat el titular que en el darrer dels seus voluntariosos xamosos programes, el dirigit pel figuerenc Toni Soler, «Ayuso es fica una multa pel cony en un programa d’humor de TV3. La presidenta de la Comunitat de Madrid l’expulsa desprĂ©s triturada a la cara d’un policia». MĂ©s concretament, en el muntatge fĂ­lmic, acompanyant les corresponents imatges, el director li fa dir a l’actor-policia: «¿Se la está metiendo por el …, y la está triturando?», i a l’actriu-Ayuso: «Eso mismo. Soy del PP . Esto nos lo enseñan en los campamentos del partido».

M’he quedat bocabadat, estupefacte, anorreat i no sé quantes coses més que m’estimo més no pensar i molt menys dir per no ofendre el seu bon gust, lectors, davant la visió i l’escolta d’aquestes escenes, perfecta mostra de la grolleria, de la baixesa moral, en fi, d’uns pallassos que potser han arribat al límit de la seva competència i no tenen altra alternativa que caure en la impudícia.

Jo no apel·laré en aquesta denúncia de comportaments abominables a les modes a l’ús d’acusar de masclisme, d’odi o del llarg etcètera que contempla la legislació, perquè ha quedat suficientment demostrat que no és aquesta sinó un compendi de lleis de l’embut que, com se sap, es posen del dret o de l’inrevés segons convingui. Les «varas de medir» són diferents segons qui sigui l’ofès o l’ofensor, l’insultat o l’increpador, l’injuriat o l’infamant, les seves creences religioses, idees polítiques, llengua i costums.

No. Apel·laré només a la necessitat de la pràctica del bon gust, de l’educació, de l’elegància no ja en vestir, sinó en pensar i en el parlar, de la finezza; reclamo el respecte als altres, en no fer pràctiques vexatòries per a la dignitat humana, molt menys ara que s’estila tant, almenys de boca enfora per part de determinats mal autoanomenats progressistes contra les dones fent referència a les seves parts íntimes.

I si resulten improcedents aquests tipus de comportaments per grollers, malsonants, antiestètics (em torno a estalviar adjectius encara que registrats i admesos pel diccionari), siguin els qui siguin els mitjans, posar-los en pràctica en audiovisuals pagats amb els nostres impostos és del tot inadmissible moral i legalment. En definitiva, impúdic.