Homenatge a les dones

0
1498

Sovint m’agrada escriure articles de política, de vegades m’agrada sortir del guió. Avui faré un article especial, un article en homenatge a les dones que han format part de la meva família materna, des de la mare de la meva rebesàvia fins a la generació de la meva àvia. Les dones que m’han precedit fins a arribar avui en dia, massa sovint les dones som les grans oblidades de la història tant familiar com de la història del país, els homes sense les dones no haurien pogut tirar endavant sigui quin sigui l’àmbit.

Començo amb una dona que es deia Ignacia Corominas Paralols. Era la mare de la meva rebesàvia, es va casar amb l’hereu del mas on vivim actualment, el pare de la meva rebesàvia, en Lluís Pujol Serra. Ella va néixer lluny de l’Alt Empordà, era filla de Sant Miquel de Campmajor. No sé com va conèixer el Lluís ni com va arribar fins a Boadella, però estic segura que el mas va tirar endavant gràcies a ella. Va tenir quatre fills. La segona, la meva rebesàvia, la Rosa, aquí el meu petit homenatge a la Ignacia, que potser jo amb ella marco l’inici de la història de la meva família, ja que l’Ignacia va néixer al mateix poble que el meu pare i jo. Aquest petit paràgraf és un homenatge cap a tu, Ignacia, perquè siguis on siguis vas ser una dona que va aportar el seu gra de sorra a aquesta família.

La Rosa Pujol Corominas, la meva rebesàvia, era una dona que per amor va marxar a la Vajol a viure i allà va tenir els seus fills, però també sé que per amor va tornar a Boadella al seu mas a cuidar el seu pare, la gent del poble la coneixia com la Julianna. També sé que el seu pare li va fer la donació del mas on avui vivim: per ella va ser un tresor, fou mare de cinc fills, i sé que igual que jo va tenir inquietuds polítiques. Sé que va presidir el sindicat de l’oli que hi havia a Boadella i es va involucrar també en moviments polítics, però bé, això són temes que explicaré en algun altre moment. Va ser mare, àvia i besàvia, i sobretot una dona que va eclipsar-ho tot. Del meu rebesavi sé molt poc: només ser que es deia Martí Suñer i que encara avui jo porto el seu cognom perquè era la rebesàvia la qui marcava els passos. I ara em dirigeixo a tu, rebesàvia: tot sovint he dit que si pogués portar algú del passat per parlar, tu series l’escollida; no podies faltar al petit homenatge a les dones de la família. Per a tu, rebesàvia.

Ara seguiré amb una altra dona de la família, la meva besàvia Trinitat Duran Cantenys. Ella era la jove de la Rosa, l’admiro perquè va tenir dos fills que se li van morir de petits i tot i així encara va tenir dos fills més, i va treballar també com a pagesa. Va marcar un abans i un després en valentia, ella va ser important perquè va tirar endavant dos masos: un que era el del seu marit i un altre com a masovera. També és cert que ella va ser la padrina de la meva mare i per això la meva mare es diu Trini, com ella; una dona amb molt caràcter, que marcava perfil, va criar els seus fills i també la meva mare i tia. Crec que la política no la va motivar gaire mai però també es mereixia que li fes un petit homenatge; va per a tu, besàvia Trini.

I acabo amb la meva Ă via, la Maria Cantenys Pla, la iaia Maria, la iaia que em va començar a introduir a la Segona RepĂşblica i la Guerra Civil, tambĂ© la iaia que em va parlar de la rebesĂ via Rosa. De ben petita ja m’acollia a passar vacances d’estiu a casa seva, la iaia va ser pagesa sempre, i va tirar endavant primer el mas on vivia com a masovera i desprĂ©s el nostre mas. Ella em va explicar la seva història familiar i tambĂ© em va introduir sense saber-ho el meu amor cap a la història familiar i la història del paĂ­s. Als Ăşltims anys de la seva vida, ja jubilada, li va encantar llegir llibres i amb ella vaig descobrir Aloma, de M. Rodoreda, un llibre que a mi em va ajudar que la seva mort no fos tan difĂ­cil. La meva Ă via va demostrar que les dones podien amb absolutament tot, i amb tu, iaia, avui acabo aquest article…

Perquè massa sovint les dones som les grans oblidades de la història…

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li