Història d’un dol

0
1287

El periodista Toni Soler recorda la figura del seu pare, que va perdre amb només setze anys, amb el llibre El tumor


 

«El pare em va acompanyar fins als setze anys (…). Es va posar malalt als cinquanta-dos, que són els que jo tinc en el moment d’escriure aquestes línies. No soc especialment aprensiu, però la fita fa reflexionar, sobretot quan parlem de dos organismes vius que s’assemblen en tantes coses». Amb aquestes paraules, durant una entrevista amb l’Agència Catalana de Notícies (ACN), el periodista i guionista figuerenc Toni Soler explica les raons i el perquè del llibre El tumor, publicat per l’editorial Anagrama.

Tracta sobre la pèrdua i sobre com en l’adolescència «un s’enfronta a qüestions rellevants de la vida quan encara no té les eines necessàries per fer-ho». Entre les pàgines escrites, el periodista intenta fer un retrat fidel de qui era el seu pare i reconeix que ha quedat «alleujat», perquè el procés l’ha ajudat a fer aflorar «coses que evidentment tenia per dins des de feia dècades». I és que confessa que, quan va quedar orfe, «vaig contribuir que el record s’esvaís, perquè vaig bloquejar el record del meu pare per por al dolor». L’autor també detalla la relació pròxima que mantenia amb la seva mare, Carme Guasch, de qui es va poder acomiadar.

‘LLIBRE DE GÈNERE’. Soler considera que és un llibre de gènere perquè «és molt masculí» i «parla de la dificultat dels homes, siguin pares o fills, per transmetre les emocions a causa d’un excés de zel en l’exercici de la masculinitat». Amb tot, recalca que no és «un llibre de reivindicació dels homes, sinó que intenta explicar com el masclisme, que ha donat a molts homes una posició de superioritat en molts terrenys, els ha inutilitzat en la gestió de les emocions». Justifica el títol de l’obra pel bloqueig del dol i del record del pare des de la seva adolescència: «Vaig pensar que això era com un tumor, el mateix tumor cerebral que havia acabat amb el meu pare i estàvem parlant d’un altre tumor».

El fet de ser presentador de televisió considera que «l’ajuda i el perjudica»: «Les coses que faig que no són televisives estan contaminades per la meva figura televisiva per bé i per mal; és un reclam per una banda i un fre per l’altra perquè hi ha prejudicis en totes direccions».

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li