Héctor Ruiz: ‘Les tracto exactament igual que als altres, són tant o més vàlides que qualsevol’

0
1563

El vilamallenc Héctor Ruiz (1991) va haver d’aturar la seva prometedora trajectòria com a nedador en aigües obertes l’any 2016, en plena carrera per participar en els Jocs Olímpics de Rio, per uns problemes cardíacs. Des de llavors no ha abandonat l’aigua, ni de bon tros, tenint en compte que forma els joves valors del Club Natació Figueres. Entre aquests, l’Emma, la Jana i la Xènia, tres esportistes amb diversitat funcional


Com s’enfoca la preparació d’una noia com la Jana, amb una diversitat funcional auditiva?
L’enfoco de la mateixa manera que enfoco les altres preparacions, però és veritat que haig d’anar amb una mica més de cura, tant amb ella com amb l’Emma o la Xènia, tenint en compte que tenen una dificultat afegida. En el cas de la Jana, per exemple, vocalitzo molt i procuro mirar-la, per saber que em mira i m’està entenent.

I en el cas de l’Emma i la Xènia, que tenen dificultats visuals?
El que intentem fer amb l’Emma i la Xènia –en el seu cas l’entrena la Marina, perquè és benjamina– és parlar-los clarament, dir el seu nom perquè ens escoltin i ens atenguin. I, sobretot, abans que comencin a fer els exercicis hem d’assegurar-nos que han entès bé els procediments.

Els entrenaments són molt diferents?
Doncs la veritat és que no, no són gens diferents. De fet, les tracto exactament igual que a tots els altres esportistes, perquè són tant o més vàlides que qualsevol altre. Com dic, només hi ha l’incís d’explicar i assegurar-me que han entès bé les coses. Sí que és cert que al principi necessitaven un acompanyament per saber les dimensions de la piscina o el carril, i a més ens trobem amb la dificultat afegida que a Figueres hi ha molts nedadors per carril, i per tant s’han d’adaptar a aquestes condicions. Més enllà d’això, ho enfoco absolutament igual.

Com són totes elles com a esportistes?
La Xènia és molt petita i encara és aviat per dir-ho, però en el cas de la Jana, per exemple, ja s’observa que té molta empenta i ganes d’aprendre, tot i que té pujades i baixades: va començar molt a dalt, després va tenir una petita baixada, va tornar a pujar i, ara, ja em va explicar que de moment vol deixar de competir. Com ens passa a la resta de persones, i és ben normal, poden estar més bé o més malament, i això també li passa a l’Emma, que pot estar més o menys motivada, però quan està millor s’ho agafa amb moltíssimes ganes. No hem d’oblidar que són adolescents o preadolescents, excepte la Xènia, que és molt menuda i el seu cas requereix un altre enfocament: el que ha de fer és aprendre a moure el seu cos, dominar-lo dins l’aigua i practicar moltes habilitats motrius bàsiques, que és el que li toca per l’edat.

És un repte afegit la preparació de persones amb diversitat funcional?
Sí que és un repte afegit, però insisteixo: intento que se sentin part del grup sense que se sentin discriminades. És a dir, evito donar-los més atenció pel fet de tenir una dificultat auditiva o visual. Les tracto igual que puc tractar a qualsevol altra persona. Ara bé, sí que suposa un repte perquè s’ha d’estar pendent dels incisos que deia abans: a vegades, per exemple, explico l’exercici i m’adono que no he mirat la Jana, i llavors demano al company que té al costat que l’avisi perquè li pugui tornar a explicar. Són aspectes, però, que a la llarga ja van en sintonia amb el dia a dia de l’entrenador.

El grau d’exigència que els imposa és el mateix que a la resta de competidors?
És exactament igual, sí. Intento que s’esforcin igual que els altres, que s’ho guanyin com la resta de nedadors i nedadores. No distingeixo ni separo res, en aquest sentit.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li