
Des de la nit del temps, els autòctons sempre han tingut paraules amb cert menyspreu envers els forans o visitants: pixapins, “quemacus”, de can fanga, “guiris”; pocs saben que “guiri” és una transformació (apòcope) de la paraula “guiristino” que es com en euskera, anomenaven els Carlistes als fidels de la reina Cristina.
A Catalunya, s’esperen 8,3 milions de visitants, fent de la indĂşstria turĂstica, la principal font d’ingressos d’una comunitat que dia a dia, veu com grans empreses marxen degut a la pressiĂł fiscal, l’increment dels preus i a la incertesa polĂtica, provocada pels il·luminats de sempre i els seus “palmeros”.
MĂ©s turistes que es deixaran directament o indirecta, mĂ©s calerons a les nostres caixes, però es clar, ara que ens comencen a recuperar d’una crisi que segons ZP no existia (tot un visionari), han d’arribar quatre morts de gana que ben segur no saben el que Ă©s pagar una hipoteca ni mantenir una famĂlia, per tal de minvar la principal indĂşstria, atacant restaurants, hotels, autocars turĂstics, ports esportius i tot allò que una ment malaltissa unineuronal, pot identificar amb un turista que ha entrat al paĂs legalment, amb el seu passaport o carta d’identitat i la butxaca mĂ©s o menys plena.
Els que hem voltat una mica pel món mundial -cosa que recomano seriosament ja que cura narcisismes , paranoies , victimismes i sentiments de superioritat desmesurats- ens adonem quan tornem a casa del nostre carà cter obert i hospitalari, de les meravelles arquitectòniques, la gran diversitat gastronòmica, parcs naturals, el comerç de qualitat (del top manta i dels que ho permeten impunement ja en parlarem un altre dia) la diversitat climà tica, marines residencials, oferta cultural, museus, esports, oci nocturn, platges, muntanyes, les tradicions populars, fires i festes, espectacles, xarxes vià ries, transport públic, etc., que tenim al nostre abast i que gaire bé mai aprofitem.
Uns preus atractius, una indĂşstria turĂstica ferma i una diversitat ja esmentada, fan de Catalunya i com no, de l’Alt EmpordĂ , un paradĂs per als viatgers, malgrat que al mig i malhauradament hi vinguin barrejats brètols que nomĂ©s aprofiten per mostrar el seu incivisme, com queda demostrat a Calella, Lloret de Mar, Salou, la Barceloneta i a molts dels nostres barris.
Sort en tenim, que la situació econòmica-politico-social-terrorista que envolta bona part de la Mediterrà nia, han fet canviar de destà a molts europeus, asià tics i nord-americans i que coneixedors dels nostres encants, tornen any rere any a visitar-nos.
La manca de resposta contundent per part de les autoritats i dels mateixos cossos de seguretat, fan encara mĂ©s greu la situaciĂł, ja que mĂ©s envalentits que mai, els atacs a interessos turĂstics, continuaran impunes… fins que qualsevol pare de famĂlia, davant un perill o risc i per tal de protegir els seus, actuĂŻ amb conseqüències irreversibles.
Si encara hem d’afegir que bona part dels polĂtics que donen suport a l’equip de govern de la Gencat, sĂłn partidaris activament o passiva d’aquest atacs, reforça mĂ©s encara la meva peticiĂł endèmica de fer controls d’alcoholèmia, drogues i proves psicotècniques a les portes del Parlament i als Ajuntaments.
O potser estic equivocat? No sĂ©, però Ă©s clar, proclames com “Tourist go home”,”Stop destroying our lives” o perles d’origen nazi com “tourismus macht frei”, donen mostres de la indigència mental d’aquest turismòfobs, sense anomenar les darreres ocurrències, potser degut a un mal beure, mal fumar o ingesta psicotròpica diversa, d’expropiar parcs d’à traccions, hotels, catedrals…vindran molts inversors, segur.
Soc conscient que la massificaciĂł de turistes provoca problemes d’ordre, manca de pĂ rquings, saturaciĂł i sobreocupaciĂł als habitatges, cues, aldarulls, augment del preu del lloguer i d’hotels, etc. però per això hi ha unes ordenances municipals, codi civil, codi penal, llei de seguretat ciutadana, llei d’arrendaments, normatives sobre habitatges d’us turĂstic, (HUT) etc. i ben segur que caldrĂ adaptar-les als nous reptes, per tal que la convivència dels autòctons que s’han de llevar d’hora per anar a treballar i els que ens visiten, sigui cordial i sostenible.
No oblidem com des de la nostra estimada Gencat, cuidem els turistes i els autòctons amb el cobrament de les bosses de plĂ stics, l’impost a les begudes sucroses, les taxes turĂstiques per a l’allotjament, zones blaves, autopistes de peatge, l’impost de successions i ben aviat, per respirar.
Aturem i condemnem aquestes bretolades contundentment i seiem per escoltar els veĂŻns, professionals turĂstics, sociòlegs i d’altres parts implicades, però no matem a la Gallina dels Ous d’Or; amb el menjar, no es juga, almenys això pensem els que no vivim de nòmines institucionals, subvencions, ajuts, atur ni dels pares.
Leave a Reply