Genís Matabosch: «El circ internacional de qualitat avui és més necessari que mai»

0
1418

El figuerenc i president de Circus Arts Foundation ha rebut la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts i aquest febrer estrena la 10a edició del Festival Internacional del Circ Elefant d’Or


Recentment, ha estat guardonat amb la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts. Com ha entomat aquest reconeixement?
Sorprès, totalment inesperat. Creus sempre que aquestes coses, si arriben, seran quan siguis més gran i, de fet, dels 31 guardonats enguany soc el segon més jove. Estic content, d’una banda, pel que representa per al món del circ: situar-lo al nivell de les altres arts. I, d’altra banda, perquè és el reconeixement a una tasca que s’ha fet en equip i, per tant, és una medalla compartida.

Un guardó que arriba poc abans de l’estrena del 10è aniversari del Festival Internacional del Circ, com es presenta?
És una edició que estem preparant amb molt d’entusiasme: tenim moltes ganes de retrobar-nos amb el nostre públic i poder oferir-li moments màgics. En el context present, tirar endavant una edició en el format habitual i amb l’ambició d’un desè aniversari és producte d’una passió boja pel circ. Enguany el repte és majúscul i, malgrat, tot Circus Arts Foundation no només ha decidit tirar endavant aquest aniversari, sinó que no ha cancel·lat cap de les seves cites habituals amb el públic i, fins i tot, n’ha creat de noves com «Nits de Circ» el passat mes d’agost. El circ internacional de qualitat és avui més necessari que mai: la generositat i talent dels seus artistes són el millor antídot per combatre les pors i per promoure la concòrdia. D’aquí a pocs dies una nova Torre de Babel envairà de nou la pista d’Elefant d’Or. Arribats de tots els racons del planeta, aquest exèrcit multicolor d’artistes ha arribat a Girona amb el ferm propòsit de commoure’ns, d’evadir-nos, de convèncer-nos que l’esforç converteix els somnis en realitats tangibles. Durant dotze funcions màgiques l’anell de la pista serà l’única frontera entre les noves estrelles de la pista i els convidats a somiar amb els ulls oberts.

Què creu que sorprendrà més al públic aquesta edició que defineix amb «100% artistes nous»?
De fet, totes les edicions han estat amb artistes nous: la premissa del Festival, des del seu origen, ha estat de presentar només atraccions mai vistes prèviament dins la pista d’un circ a Europa occidental. En les seves nou primeres edicions (2012-2020) el Festival ha presentat 689 artistes que han ofert 209 atraccions mai vistes a Europa occidental a 255.788 espectadors en 46 dies d’espectacle, 32 funcions escolars i 91 representacions a públic general. L’estricta política artística de convidar exclusivament atraccions de primera divisió que ni un sol cop hagin trepitjat una pista europea ha convertit el Festival, en només nou edicions, en la cita de referència per a la descoberta dels nous talents, en la plataforma de llançament de les noves estrelles per a l’espectador del vell continent. Hi ha un marcat abans i després del seu pas per Girona en les carreres dels participants i aquest fet l’ha convertit en una cobejada iniciativa. Elefant d’Or és avui qui marca la tendència en el món del circ, la passarel·la de les novetats, i per conèixer les revelacions cada any desfilen pel Festival els responsables de càsting, directors artístics i cercatalents dels principals establiments de l’espectacle i festivals d’arreu. Així com en la moda per estar al dia cal viatjar a Milà o París, en el circ qui marca l’estil, qui sotraga el panorama existent any rere any, qui ofereix noves fornades sense fre, és Elefant d’Or a Girona.

Com va el ritme de venda d’entrades per a les sessions del 17 al 22 de febrer?
Creixent a mesura que les restriccions desapareixen, els contagis baixen i es recupera la confiança. Hem superat les 14.000 entrades venudes a vint dies de l’estrena, que ja són 3.000 entrades més que l’edició especial viscuda el passat mes de juny. Hi ha moltes ganes d’emocionar-se de nou i de passar-ho bé.

Hi haurà 94 artistes de 13 països. Com definiria el teixit o el talent circense que hi ha actualment a la península?
És una realitat molt diversa que va des de les escoles de circ de tots els nivells a l’autoaprenentatge o als membres de les famílies de circ, passant per esportistes de centres d’alt rendiment que reorienten la seva activitat professional cap al món de l’espectacle.

Com ha sigut la rebuda de Circusland a Besalú i per què està tancat temporalment?
Circusland està de vacances, com farà cada any des del dilluns següent al dia de reis i fins a la vigília de l’estrena del Festival. És el període de menys visitants a Besalú, i coincideix amb el de màxim volum de feina per a tot l’equip de la fundació que treballa aquestes dates en cos i ànima per a la complexa organització d’Elefant d’Or. El tancament anual s’aprofita per a reparacions i millores i per a la preparació de la nova temporada. Reobrirem perquè els espectadors que venen de tot el món al Festival puguin descobrir l’equipament.

Té «l’espineta clavada» per no haver pogut desenvolupar aquest projecte a la ciutat de Figueres?
Ja fa molt d’aquella etapa. A Figueres va fallar la manca de compromís, de paraula i d’alçada de mires d’algunes polítiques que es van deixar emportar pel populisme d’uns pocs que, incapaços d’acceptar l’èxit real del Festival del Circ, van conspirar contra el projecte del museu sovint des de l’anonimat que les xarxes socials ofereixen al covard que mai farà res per la ciutat. El temps, les actes i l’hemeroteca desvetllaran els canvis de vot a darrer minut o els interessos personals. A tots els qui varen torpedinar el projecte a Figueres avui els agraeixo haver-nos fet créixer fins al punt d’estar ara en un equipament totalment privat que en el seu primer any, en plena pandèmia, ha atret més de 33.000 visitants.

No creu, però, que era el mateix ciutadà qui havia de decidir-ho, a través d’alguna mena de consulta?
No conec cap consulta popular ni per la creació del Teatre Museu Dalí ni pel Museu del Joguet. Ni, de fet, per cap altre tema estratègic de ciutat en tota la història local. En el moment actual en què la competitivitat entre destinacions és tan forta i adquireix tant valor la singularitat dels projectes, perdre’s el gran equipament patrimonial sobre un espectacle que anualment atrau centenars de milers d’espectadors de tot el món no deu ser poca cosa. El temps s’encarregarà de posar els fets, persones i projectes al lloc que li corresponen. Però avui, quan Circusland ja és una realitat, m’agrada més pensar en Figueres com la primera pedra d’aquest somni realitzat i guardo un record preciós i preuat de les persones i empreses que varen recolzar un Festival que s’ha convertit en el major esdeveniment de circ d’Europa.

Foto: BERTRAND GUAY

A banda dels espectacles, també treballa en la investigació i divulgació de la història mundial del circ. En què treballa en l’actualitat?
Estic preparant l’edició de la meva tesi doctoral, que versa sobre els orígens eqüestres del circ a la península Ibèrica: una història apassionant de com es va gestar el circ ara fa un xic més de 250 anys.

Què ha adquirit, recentment, o quines novetats hi ha a la col·lecció de Circus Arts Foundation?
La col·lecció és viva i pràcticament hi ha noves incorporacions cada dia, avui mateix han arribat tres llibres i 21 gravats. Cada dia rebem propostes d’adquisicions o donacions que valorem. Circusland és l’únic gran equipament dedicat en exclusiva a la preservació del patrimoni circense a Europa i és un valor que assumim amb responsabilitat. D’aquests darrers temps el més destacable han estat les donacions dels suïssos Frederic Bollmann i Rolf Knie.

El traspàs de Lluís Raluy, «Lluïset» com l’anomenava en un post, ha deixat un buit al sector i al món de l’espectacle, en general. Què aporta la seva figura a la carrera professional de Genís Matabosch?
El Circ Raluy va ser la meva primera casa en l’àmbit professional: quan tot just tenia vint anys, mentre feia tercer d’Història de l’Art a la Universitat de Girona, i vaig dissenyar la primera gira d’aquell circ a Catalunya (1997) amb etapes com les fires de Girona o el Port de Barcelona que avui, més de vint anys després, continua fent, havent-se fet popular entre els catalans. Hi vaig durar poc, però em va permetre conèixer bé de dins la idiosincràsia de les velles nissagues de circ.

Quins projectes de futur té entre mans?
D’una banda, les futures edicions dels espectacles que seguiran a la celebració del Festival. I, d’altra banda, les noves fases de Circusland, que s’han de sumar a l’actual exposició permanent i cocteleria, nous espais per al desenvolupament d’exposicions temporals sota cobert i a l’aire lliure, sales de reunions i tallers pedagògics.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li