Folch i Camarasa, l’Escala en el cor

0
1954

Mor un altre membre d’aquesta nissaga d’activistes culturals que va mantenir vincles amb el poble


 

La setmana passada va morir Ramon Folch i Camarasa. Tenia 92 anys i havia tingut una intensa activitat com a novel·lista, dramaturg, traductor i activista cultural en la regeneraciĂł de la llengua i la literatura catalanes desprĂ©s de la Guerra Civil i durant tota la dictadura. NovĂš fill del recordat escriptor Josep Maria Folch i Torres (1880-1950), una de les seves aportacions mĂ©s conegudes a la cultura popular del paĂ­s van ser les adaptacions de Les aventures d’en Masagran, escrites pel seu pare, per convertir-les en una icona del cĂČmic catalĂ . Dels 15 Ă lbums publicats entre el 1981 i el 2002, se’n van arribar a vendre mĂ©s de 100.000 exemplars cada any.

Amb la defunciĂł de Ramon Folch i Camarasa desapareix el darrer fill de Folch i Torres, els Pastorets del qual han estat representats arreu de Catalunya, seguint una de les tradicions mĂ©s arrelades del paĂ­s durant les festes de Nadal, que va configurar juntament amb els germans dels pares tota una nissaga d’intel·lectuals i de gent del mĂłn de la cultura que van estar arrelats durant mĂ©s de mig segle a l’Escala, entre altres llocs de la comarca de l’Alt EmpordĂ .

En concret, Ramon Folch, juntament amb les seves germanes Maria LluĂŻsa i Roser i les respectives famĂ­lies, van ser estiuejants habituals de l’Escala i, concretament, a la singular construcciĂł que s’havia fet el seu oncle, Joaquim Folch i Torres (1886-1963), a la platja principal de la vila. Val a dir que un altre dels germans del difunt, el doctor LluĂ­s Folch i Camarasa (1912-1999), tambĂ© va ser un resident habitual del municipi desprĂ©s de quedar-s’hi enamorat en veure la panorĂ mica que tenia el poble sobre la badia de Roses. Els seus descendents han continuat estiuejant-hi.

LA CASA DEL GAVIÀ. En un dels extrems de la platja mĂ©s cĂšntrica de l’Escala s’hi alça la casa del GaviĂ , un edifici singular presidit per la imatge d’aquest ocell tan mariner. Aquest edifici de pedra, amb finestres d’ull de bou, va ser construĂŻt l’any 1951 en el solar de l’antic escorxador de la vila. Com ja hem dit, el seu propietari -que va inspirar les caracterĂ­stiques arquitectĂČniques tan singulars de l’immoble- fou l’historiador, crĂ­tic d’art i museĂČleg Joaquim Folch i Torres. AllĂ  hi va passar llargues temporades d’estiu fins a la seva mort, l’any 1963. Posteriorment, hi van anar residint altres membres de la famĂ­lia i de forma molt especial el seu nebot, que sempre havia portat l’Escala en el cor. L’edifici Ă©s des de l’any 1985 de propietat municipal, quan l’Ajuntament el va comprar als seus hereus.

Ramon Folch i Camarasa, nebot del propietari i fins al 2012 president de la FundaciĂł Folch i Torres -una entitat dedicada a promoure la figura dels cinc il·lustres germans, tots ells destacats intel·lectuals catalans-, va explicar fa uns tres anys, arran d’uns actes d’homenatge a Joaquim Folch en el cinquantenari de la seva mort celebrats a l’Escala, que «el meu oncle es va estimar molt aquest poble. Durant la darrera dĂšcada de la seva vida hi va fer llargues estades, sempre acompanyat per la seva esposa, Orsina». Una placa recorda aquest vincle, refermat posteriorment per una part de la famĂ­lia inclĂČs l’ara difunt.

La singularitat de la casa encara ho era mĂ©s a l’interior, avui prĂ cticament desaparegut arran de les obres de remodelaciĂł que va fer en el seu moment l’Ajuntament. Un conjunt de dibuixos, que encara es conserven, recullen de manera molt minuciosa com va dissenyar el museĂČgraf el sistema per subjectar la finestra d’ull de bou una vegada oberta, el passaplats que hi havia entre el menjador i la cuina o el mĂštode ideat per obrir els armaris en un espai minĂșscul. I Ă©s que en el seu moment, a l’Escala, tothom s’estranyava que algĂș poguĂ©s viure en un espai tan i tan petit. Joaquim Folch i Torres, que s’havia inspirat en com construir aquell edifici durant un creuer pel Rhin, ho va fer possible.

Fa uns anys, el mateix Ramon Folch havia lamentat que no hi haguĂ©s cap record a la casa del GaviĂ  sobre el seu oncle i que, al municipi, gairebĂ© no es recordĂ©s la seva vinculaciĂł. Cal assenyalar que aquesta relaciĂł va ser llarga i intensa. Joaquim Folch i Torres hi va arribar per qĂŒestions professionals, relacionades amb les ruĂŻnes d’EmpĂșries. Va ser deixeble de Josep Puig i Cadafalch, la persona que va recuperar de l’espoli aquell important jaciment a començaments del segle XX. I rĂ pidament va entrar en contacte amb Caterina Albert, amb la qual va mantenir una estreta amistat fins a la mort de l’escriptora.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li