Figueres també riu

0
1509

De tots els festivals que s’havien de fer i es van desfer, probablement el Festival CĂČmic ha estat el mĂ©s damnificat atĂšs que ja ho tenia tot a punt, tot fet fins al punt que nomĂ©s calia aixecar el telĂł… i no va poder ser. Malgrat tot, el Festival CĂČmic ha pogut finalment dur-se a terme, s’ha reinventat segons les circumstĂ ncies, i ha demostrat, com abans ho van fer el Festival AcĂșstica o el Festival de Jazz, que la cultura Ă©s segura.

I probablement, tambĂ©, el Festival CĂČmic era mĂ©s necessari que mai, atĂšs que ens ha permĂšs riure, tornar a esbossar un somriure amb un monĂČleg, una broma o el mateix ambient que es genera de bon rotllo que viu Figueres durant aquests dies. Poques vegades valorem en la seva justa mesura la rellevĂ ncia del bon humor i l’àmplia gamma de situacions que ens poden provocar del lleu somriure a la sonada riallada. No en va, el poeta anglĂšs Joseph Addison afirmava que allĂČ que ens distingeix de la resta de criatures –animals, s’entĂ©n– Ă©s la facultat de riure. No sempre l’aprofitem prou.

DesprĂ©s de mesos dramĂ tics, tristos, durs, llargs i sobretot incerts, en quĂš la cultura ha patit com pocs sectors econĂČmics –ja que de per si Ă©s un mĂłn molt vulnerable–, perĂČ alhora ha estat un espai que ha contribuĂŻt com pocs a omplir de vida i energia un mĂłn que havia quedat buit.

Per aixĂČ, Figueres ni que sigui durant uns pocs dies, ha rigut i ho ha fet, com cada any, amb el Festival CĂČmic. Coincidint, a mĂ©s, amb la iniciativa del Red Alert o Alerta Roja, sobre el mĂłn de la cultura, que posa de manifest la fragilitat del sector que no nomĂ©s ha contribuĂŻt com el que mĂ©s durant els mesos de confinament, sinĂł que s’ha adaptat rĂ pidament i eficientment a totes les normatives que han anat apareixent per tal de garantir la seguretat a totes les persones usuĂ ries de cultura.

Aquest cap de setmana hem tingut l’oportunitat de riure amb el CĂČmic, la setmana passada vam gaudir amb uns dies de jazz espectaculars i abans amb una AcĂșstica diferent perĂČ igual d’intensa; d’aquĂ­ a pocs dies Figueres tornarĂ  a moure’s a travĂ©s del seu festival de dansa, i tornarĂ  a fer-ho grĂ cies a la tenacitat i el valor dels que continuen creient en la cultura, en la cultura segura.

En aquesta incerta temporada cultural de tardor que hem encetat, volem que Figueres rigui, plori, s’emocioni, balli, s’impressioni o gaudeixi de l’àmplia oferta de quĂš podrĂ  disposar, amb totes les mesures necessĂ ries que hem pres i que han demostrat ser del tot efectives. MĂ©s que mai, fer cultura Ă©s fer ciutat, malgrat totes les dificultats viscudes, i que potser vindran.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li