Ferran Roquer: ‘Tinc la intenció d’actuar com un diputat de territori, més cap a l’estil anglosaxó’

0
823

És l’alcalde de Borrassà i també tindrà escó al Parlament de Catalunya, durant la pròxima legislatura, amb Junts per Catalunya. La seva formació va ser la més votada a l’Alt Empordà amb 12.508 vots (27,79%). En aquesta entrevista, el polític explica quins objectius té com a representant empordanès i quins plantejaments hi ha d’haver en diferents sectors com el turisme o la indústria


«Junts per Catalunya guanya a la comarca» va ser el titular postelectoral d’aquest setmanari.
Un titular que obeeix a la realitat que es va produir. La valoració és positiva, estem contents amb els resultats de Junts per Catalunya a l’Alt Empordà. Contents pels resultats de l’independentisme en l’àmbit de Catalunya, i una mica preocupats per l’alça que ha tingut VOX, el moviment dels vots de Cs i el PP han anat a parar a partits estrictament d’obediència poc democràtica. Com a ciutadans d’un país, ens ha de preocupar.

I fa pocs dies, el president Pedro Sánchez compara la seva formació amb el grup d’ultradreta. Com s’entoma?
De Pedro Sánchez no ens sorprèn gairebé res. Hi ha una frase de Josep Pla que diu « no hi ha res que s’assembli més a un espanyol de dretes que un espanyol d’esquerres» això té explicació a Espanya: no hi ha res que s’assembli tant a un governant de dretes que un governant d’esquerres, al govern nacional. Pedro Sánchez fa anys que no sap què passa a Catalunya i això n’és una prova més. No han sabut determinar què és el que està passant a Catalunya ni quina és la ideologia dels partits que hi ha ni el respecte per les llibertats o el respecte pels drets que tenen els partits que hi ha a Catalunya.

La pregunta, després de les eleccions, és clara: I ara què?
I ara què? [entre riures] Hi ha hagut eleccions i ens veiem amb l’obligació de fer govern. Com que nosaltres vam estar a un diputat de les forces més votades, són ara les forces més votades aquelles que han de moure fitxa per fer govern. Nosaltres ho hem dit sempre, si estem a govern estarem a un govern format per partits independentistes perquè el nostre objectiu és fer la independència. I es fa amb partits independentistes, no es fa amb biaixos més d’esquerres o dretes.

Hi ha, però, un plantejament clar?
En la conformació d’aquest govern independentista s’ha d’escollir quin és el full de ruta. No es pot fer govern pel sol fet de fer govern, s’ha de fer govern per fer algunes coses en l’àmbit social, econòmic, en les relacions amb Espanya i les relacions amb el món…

Hi ha qui defensa que amb la situació de crisi, s’hauria de treballar més en resoldre el moment complicat que no la independència. Què en pensa?
La independència és la millor solució als problemes de la crisi econòmica. La independència no és un objectiu en sí mateix, és un instrument per poder fer millors polítiques per la ciutadania de Catalunya i disposar de més recursos, per disposar de capacitat legislativa, per poder anar al Banc Central Europeu a buscar recursos, per poder ajudar a PIMES i autònoms… La independència no és excloent de la gestió del dia a dia, ans al contrari, és la millor manera de gestionar el dia a dia.

En l’hipotètic cas que es formi aquest govern, Ferran Roquer per a què batallarà al Parlament, en clau alt-empordanesa?
Ferran Roquer té la intenció d’actuar com un diputat de territori, a l’estil anglosaxó, i més del que s’ha fet fins ara. L’Empordà és una comarca que presenta unes peculiaritats molt grans. Hi ha moltes persones amb risc d’exclusió social, el Consell Comarcal en determinava 40.000 persones en risc d’exclusió social. Hi ha més aturats que la mitjana de Catalunya, i els aturats que hi ha a la llista de l’atur són els que tenen menys formació. La renda familiar bruta és també de les pitjors de Catalunya, i la taxa d’escolarització està 10 punts per sota de la mitjana. Per tant, s’han de fer polítiques en l’àmbit de la formació i l’ocupació de les persones. S’ha perdut una gran oportunitat de tenir treballadors més formats quan durant l’ERTO, no s’ha lligat l’ERTO amb la formació. Després de la crisi hi hauria hagut una plantilla més ben formada i això dona valor afegit. Un altre dels problemes que té l’Empordà és l’estructura productiva, s’ha de desenvolupar activitat industrial.

Estem a l’11% d’activitat industrial. És així?
Només un 11%, en canvi,a Catalunya és el 21% i Europa determinava que el 2020, el 20% de la producció havia de tenir origen industrial. A l’Alt Empordà estem a la meitat i això es nota perquè la producció industrial genera valor afegit i llocs de treball de més qualitat i que no estan lligats a l’estacionalitat, un dels problemes que té el principal sector productiu de la comarca que és el sector serveis, hostaleria, comerç…

I com s’ha de plantejar el model turístic?
El model turístic que tenim serveix, no podem menysprear el sol i la platja com si fóssim rics. Hem de millorar-lo i donar-li valor afegit, no hem de créixer en nombre de visitants, sinó en la qualitat del servei que donem a uns visitants constants.

Amb qui ens hauríem d’emmirallar?
Es compara amb la Provença, penso que el model de l’Empordà hauria de ser un model lligat al territori, a la cultura, a la gastronomia, als parcs naturals, a la costa, a la navegació… elements que si els vols tenir, has de venir aquí. No pots anar a Croàcia i tenir el cap de Creus, o menjar al Motel, l’Emporium, Els Pescadors o al Miramar de Paco Pérez. El que s’ha de potenciar és el producte local, tanmateix hem de fugir de productes de consum de masses en l’àmbit turístic que generi poc valor afegit. És a dir, la gastronomia ha d’oferir qualitat, les places hoteleres han de ser de qualitat, els parcs naturals han de ser un instrument de promoció de turisme. Tots aquests factors fan que vingui un turisme que utilitza menys intensivament recursos i deixa més diners. Estem obligats tots a repensar aquest sistema, viure de dos mesos de feina s’ho poden permetre societats que no estan avançades, però la societat catalana és una societat avançada. Hem de tenir treball durant 9-10 mesos l’any.

Foto: Àngel Reynal

Les empreses del sector serveis, hotels, restaurants, comerços… que han quedat afectats, com se’ls ha d’ajudar directament?
D’una banda, pagar-los als seus treballadors un expedient de regulació d’ocupació que mantingui una relació laboral, però com deia abans quan parlàvem de la independència, el que necessita és disposar dels recursos per fer polítiques de suport a les seves empreses i autònoms. Va sortir un informe del BCE que explicava quina és la despesa política fiscal de suport que havien fet els diferents països de la zona euro i el país que havia destinat menys percentatge sobre el PIB era Espanya, amb l’1,3% . El president Quim Torra va demanar al president Pedro Sánchez que demanés al MEDE 4.500 milions d’euros, en nom de Catalunya, al 0,5% a tornar en trenta anys per fer polítiques de suport a les empreses i autònoms que estan patint els efectes de la crisi. A hores d’ara, Pedro Sánchez encara no ha contestat la carta. La solució, per tant, ha de passar amb els 830 milions que va donar la Generalitat de suport als autònoms, als 630 de la convocatòria que hi ha oberta i tant important com això és que el país faci un pla de vacunes i un pla per acreditar la vacunació de tal manera que es pugui normalitzar el més aviat la possible l’activitat.

Quina relació ha quedat amb PDeCAT?
Les relacions personals són excepcionals, només faltaria. Hem estat companys durant molts anys, però al nostre entendre, el PDeCAT no era l’instument per fer arribar les nostres polítiques a la ciutadania. El PDeCAT partia d’unes lloses i d’uns lideratges que potser no eren els més adequats, com s’ha demostrat, per guanyar unes eleccions i fer arribar el missatge a la ciutadania. La majoria de persones ha entès que Junts era l’instrument que ocupava la centralitat política, igual que ho va fer PDeCAT o Convergència, al seu moment. D’altres, el nou projecte han vist que era un projecte més d’esquerres, que apostava per la DUI si no hi havia cap altra solució, i penso que també les postures s’han enconat molt i passa allò que els arbres no et deixen veure el bosc i no hem estat capaços, ni uns ni altres, de fer-nos conèixer com som, o els altres, d’entendre com som.

JxCat ha format part del govern en l’última legislatura. Quins errors n’han après?
No és el mateix quan es parla de confinament, quan es parla de vacunes, d’escolarització, d’establiments oberts pel barcelonès que per l’Empordà. A Borrassà no pots anar a rentar el cotxe o a comprar una càmera de fotos, has de sortir del poble i quan es parla de confinament s’ha de posar en la mesura de les coses. Quan es parla de tràmits administratius, no es pot exigir el mateix a l’Ajuntament de Borrassà o Agullana que a l’Ajuntament de Barcelona. Tenim un territori diferent, quan parlem de criteris de repartiment de recursos no podem tenir en compte només la variable de metres quadrats o habitants.

I per què no s’ha fet durant la gestió de la pandèmia?
Això que diré és collita pròpia i no obeeix a un gran estudi, però, les decisions a Catalunya són «barcelona-cèntriques». Quan neva a Barcelona es diu que ha nevat al país, i potser aquí ens estem ofegant d’aigua però si a Barcelona no plou, no plou enlloc. I això es pot aplicar a altres factors, com ara que és bàsic que els plantejament urbanístics dels municipis prevegin sòl industrial. Si volem un territori cohesionat i una república de les persones, s’ha de preveure, per exemple, que el dia que arribi el 5G a Passeig de Gràcia, també ha d’arribar als pobles i micropobles de l’Empordà.

De manera simple, a les persones contràries a la república,com els explicaria que, segons vostès, tindrien una «millor vida»?
Catalunya genera tributs i entre el 90-95% dels tributs els recapta l’estat. No tots els recursos que recapta l’Estat tornen a Catalunya, per tant, els recursos que s’han generat aquí serveixen per prestar serveis a altres zones. Si tots aquests recursos prestessin servei aquí podríem tenir millor sanitat, millor educació, millors infraestructures viàries, millors vies de ferrocarril, la gent gran tindria més serveis, podríem cobrar menys impostos… O si fem més centres de dia per a la gent gran, que hem de treballar-hi perquè s’està envellint la societat i hem de ser capaços de donar recursos sociosanitaris.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li