Èxit en les excavacions a l’entorn de la basílica de Castelló d’Empúries

0
843

A banda de determinar i datar amb certa exactitud les diferents èpoques d’ocupació, les restes trobades per l’equip arqueològic han permès estudiar l’evolució urbana al voltant dels successius temples dedicats a Santa Maria


«Crec que hem complert els objectius». Així de contundent es mostrava Anna Maria Puig, IP del projecte i presidenta de l’Institut d’Estudis Empordanesos, durant la presentació dels resultats de les investigacions realitzades al jaciment de l’entorn de la basílica de Castelló d’Empúries. Un projecte anomenat La fundació de la parròquia de Santa Maria de Castelló d’Empúries. L’evolució dels edificis cultuals (VIII-XV), que té els seus orígens l’any 2018 i que ha comptat amb diverses excavacions i estudis de caràcter pluridisciplinari que han permès tenir un coneixement ampli sobre les diverses fases d’ocupació en el cim del puig Salner.

A banda de determinar i datar amb certa exactitud les diferents èpoques d’ocupació, les restes trobades per l’equip arqueològic han permès estudiar l’evolució urbana al voltant dels successius temples dedicats a Santa Maria. A més a més, s’han pogut ubicar la planta i la ubicació dels temples anteriors al gòtic i al seu entorn immediat. Bona part d’aquestes determinacions i hipòtesis s’han fet a través de «petites restes de peces ceràmiques que confirmen que estaven aquí», ha detallat Puig. A través d’aquests petits trossets també s’ha pogut estudiar els utillatges emprats pels habitants del lloc en cadascuna de les èpoques.

L’EQUIP. L’estudi s’ha fet conjuntament amb un equip multidisciplinari format per especialistes de diverses branques. A banda d’Anna Maria Puig, hi ha participat l’arqueòleg Joan Frigola, l’arqueoantropòloga Bibiana Agustí, el documentalista Josep Maria Gironella, el geòleg Joan Solà, i Jaume Buixeda i Marta Valls realitzant els estudis arqueomètrics.

Aquest grup de professionals ha permès aconseguir moltes més respostes a tot el que s’ha anat destapant. Un exemple és l’anàlisi i la determinació i caracterització de la població a partir de les diferents descobertes necrològiques, que han estat clarament diferenciades en bona part per l’antropòloga Bibiana Agustí.

Treballs al turó de Vilanera

L’origen del projecte. Aquest projecte fou presentat per l’Institut d’Estudis Empordanesos a la convocatòria de la Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, i aprovat el mes de novembre de 2018. Ha comptat amb el finançament del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries i del mateix IEE, així com amb el suport de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), gràcies al conveni signat el 5 de maig de 2019, a més de la col·laboració del Museu d’Història de Catalunya. Els treballs realitzats, que tenen el seu origen en unes excavacions preventives fetes en el solar al nord de la Basílica, l’espai que avui és el pàrquing, promogudes per l’Ajuntament de Castelló d’Empúries, han donat excel·lents resultats.

MÉS ESTUDIS. Un altre dels estudis arqueològics que ha presentat resultats és l’efectuat per investigadores de la Universitat Pompeu Fabra al Turó de Vilanera. Els treballs d’excavació, dirigits per Ana Delgado i Lorena Marín, investigadores del Grup de Recerca d’Arqueologia Mediterrània (GRACME) del Departament d’Humanitats de la UPF, han posat al descobert diverses estructures, entre les quals destaca un gran edifici de forma absidal format per tres habitacions. L’edifici està construït amb sòcol de pedra i parets de tàpia, una tècnica de construcció comuna al món ibèric, emprada a la zona des del segle VI aC. Al costat d’aquesta constricció s’han documentat àrees d’activitat metal·lúrgica i s’han detectat algunes estructures rectangulars. Unes restes que seran excavades en campanyes futures i que per la seva forma podrien estar relacionades amb la producció agrícola i la gestió d’excedents. Els materials documentats, que pel moment estan en curs d’estudi, indiquen que l’edifici es va construir i ocupar entre els segles IV i III aC.

L’edifici excavat presenta un tipus d’estructura singular en època ibèrica, desconeguda fins ara en aquest territori. La seva forma remet a arquitectures tradicionals de les comunitats del Bronze Final i la primera Edat del Ferro d’aquesta regió, és a dir, de temps previs a l’arribada i l’establiment de grups grecs al territori.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li