Eufemismes, eufemismos i eufemismas

0
2080

Si bé ja en tenim prou amb la pandèmia de la covid-19 i la seva magnifica gestió per part de les autoritats sanitàries i del govern de pandereta declarant un estat d’alarma il·legal per tal de no tenir cap control per part del Senat ni del Congrés, un índex de risc descontrolat, la manca de civisme ciutadana al no respectar la distància de seguretat, l’ús incorrecte de mascaretes, etc., ens trobem amb la passivitat i desídia dels dirigents de tot arreu envers els problemes quotidians que sí que afecten i preocupen els conciutadans.

És que la casta dirigent, que viu al seu nĂşvol sense trepitjar gaire el carrer o quan ho fa, ho fa amb la seva cohort de pilotes, llepaesfinters i panxes agraĂŻdes, Ă©s normal que no vegi ni senti les preocupacions quotidianes com la por a no arribar a final de mes o no poder emplenar la nevera (normal, amb els sous que ells tenen i tot pagat, fins hi tot les cangurs ….) la inseguretat ciutadana (porten seguretat i sovint sĂłn les mateixes forces de seguretat estatal que tant insulten i denigren), la manca d’habitatge social (nomĂ©s hem de veure on viuen i els seus harems) l’atur, ERTOs i EROs ( a ells ja els recol·locaran desprès a una companyia elèctrica o qualsevol chiringuito groc bananer), però es veu que per a ells, les prioritats sĂłn altres.

Farts estem de sentir alts càrrecs que sovint no tenen competències conegudes i sense batxillerat, reclamar que el rei demani disculpes per la Conquesta d’Amèrica (alguns d’aquest països encara estarien sacrificant gent als altars), parlar del llenguatge inclusiu, demostrant la seva incapacitat de gestionar res, dels seus eufemismes (interrupció voluntària de l’embaràs en lloc d’avortament, progenitor no gestant en lloc de pare, cessament de la convivència marital en lloc de separació o divorci ) i d’altres perles vomitades per tal de distreure el personal i omplir la seva agenda de disbarats i d’intervencions públiques.

A qualsevol empresa privada, a part de tenir amics per entrar-hi, cal tenir un currículum una mica decent i seriós: no es pot incloure màsters ni experiència que no es tenen ni es pot ometre tampoc com s’ha arribat a segons quins llocs, ja sigui per mèrits propis o per habilitats mes íntimes no publicables en horari infantil, i jo aniria més lluny encara, demanant un certificat d’antecedents penals, un examen de coneixements de la matèria del càrrec, un certificat metge per tal de verificar possibles malalties i addiccions i, per descomptat, un certificat psicotècnic del seu estat mental, vist el que veiem.

De fet, en un futur no gaire llunyà serà matèria d’estudi psiquiàtric, a part de la revisió de la història tergiversada de Catalunya en mans dels feixistes grocs, tant els governs locals, regionals i l’estatal, com el que ens ha passat a la població, no tant sols per la pandèmia, la seva gestió i les conseqüències socioeconòmiques , sinó per l’adoctrinament i submissió que estem demostrant, així com l’egocentrisme, narcisisme i ansietat de protagonisme dels líders cap-pensants.

Per acabar-ho d’arrodonir, els grans dirigents, amb els seus cotxes oficials, exèrcit d’assessors, secretàries i concubines, tenen un problema amb el llenguatge o amb l’associació d’alguns conceptes, ja que es veu que no poden pronunciar les paraules Cuba i dictadura conjuntament però sí poden conjuntar España amb dictadura; potser encara no s’han assabentat que aquella historia es va acabar al 1975/1976, (molts que tant en parlen de la dictadura cobrant la paga extra, encara no havien nascut, ni tant sols estaven penjats dels «pensaments» del seu pare) emulant els herois espanyols del «Sitio de Baler» («Los últimos de Filipinas -1898/1899», pels que s’aixequen ara o han passat el curs sense aprovar l’assignatura d’Història), amb l’ànim pervers i perpetu de revenja i confrontació entre germans i veïns d’allò que varen perdre els seus avis i besavis al 39.

Al moment de redactar aquesta humil opinió, s’ha declarat un foc a Llançà, sembla ser, com massa sovint , amb origen de la mà de l’home; tant de bo ningú prengui mal ni hagin danys materials, (la natura és sabia i es regenera tota sola) ja que la història del foc de la Jonquera del 22/07/2012 sembla que es repeteix amb la barreja d’una burilla de cigarreta, tramuntana i vegetació seca; esperem que no truquin a la UME quan estigui tot arrasat.

En aquell incendi, varen perdre la vida 4 persones, habitatges i bestiar cremat i construccions il·legals malmeses que els mateixos ajuntaments varen permetre ; ja no parlo de la recaptació de bona fe que es va fer pels establiments, ja que els diners es varen destinar a traves del Consell Comarcal, no en ajudar als damnificats, sinó per redactar un estudi de cost descomunal que entre d’altres perles, indicava que s’ha de mantenir la xarxa de distribució elèctrica, s’han de netejar els boscos, mantenir els tallafocs i calen ramats per menjar l’herba, detalls que qualsevol pagès de la zona, si li haguessin pagat un tallat al bar del poble els hi hauria dit amb un estalvi considerable.

Però és clar, malgrat tenir gent a l’atur, ERTOs, EROs i cobrant ajuts i paguetes amb mantinguts de tota mena i origen, tenim boscos bruts, molt inflamables i amb un risc molt preocupant, no podem destinar aquests recursos humans ociosos a netejar boscos ja que deu ser molt complicat i es deu necessitar un currículum molt complert e impol·lut per tal d’agafar una destral, una falç, un pic i una pala, però és mes confortable treballar en negre o estar tot el dia al bar, a la platja o online.

Sortosament, l’Ajuntament de Roses ha habilitat un espai perquè tothom ( menys els partits polítics amb representació parlamentaria) pugui gaudir de col·locar el seu chiringuito al passeig marítim de Santa Margarita: l’únic requisit és vendre material il·legal i tenir menys documents que Tarzan a la butxaca.

Bon estiu i fins al proper confinament.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li