Estiu del 2021 i el teletreball A l’estiu tota cuca viu

0
1762

Aquest any tan complicat també té estiu, encara que pugui semblar estrany.

Malgrat que intentem fer veure que no passa res, la realitat és que el maleït bitxo coronat segueix tocant allò que no sona. Des que va arribar, a l’hivern de l’any passat, moltes coses han canviat. Algunes tant simples com la pregunta ritual quan et trobes algun amic. Abans li demanaves: on aneu aquest estiu? Ara: esteu vacunats? I més que mai ens encomanem a la saviesa popular desitjant que es compleixi la benedicció de les «cuques» i seguir vivint.

Fruit dels missatges subliminars amb què subtilment ens bombardegen, l’estiu, com passa amb el Nadal, l’associem al gaudi, al plaer i fins i tot a la disbauxa. Són dies de vacances, i aquestes han de ser forçosament plaents. Però us heu fixat que aquest plaer universal és una enganyifa, una trampa més dels de dalt, —potser fins i tot del Bill Gates!—, com el «xip» de les vacunes que segons en Miguel Bosé ens implanten per controlar-nos. Sinó, expliqueu-me perquè, si el mes d’agost és el millor mes de l’any, els funcionaris que per antiguitat o jerarquia poden, no el trien com a vacances? Fins i tot en el meu ram, el de l’advocacia, és habitual que a l’agost, que és inhàbil a efectes judicials, molts jutges treballin i, esperen a inicis de setembre, que és quan tornem la resta dels advocats a la feina, per agafar vacances.

En branques més o menys col·laterals que també pateixo professionalment, era habitual que en els mesos d’estiu, que en el nostre país s’allarga fins a la Festa Nacional de l’11 de setembre, quan anaves a fer qualsevol tràmit als Ajuntaments, a Hisenda i altres organismes oficials, no trobessis mai a la persona adequada, fos la que fos, perquè casualment estava de vacances. I et preguntaves què feien tots aquells funcionaris que veies darrera el mostrador, que teòricament estaven treballant però per alguna raó inexplicable, no eren adequats per atendre’t. Misteris insondables de l’administració que no estem preparats per entendre la resta dels mortals.

Aquesta propensió al caos kafkià, característica ancestral i pròpia de l’administració, ha estat molt treballada per la literatura universal, fins a l’extrem de merèixer un capítol apart dins del gènera narratiu, que recull títols tan emblemàtics com El procés de Kafka, El capot de Gógol, Vuelva usted mañana de Larra i tants altres texts d’alta literatura explicatius de les tortures que pateix el ciutadà de base quan ha de tractar amb els funcionaris administratius.

Amb la pandèmia i les seves conseqüències el relat ha canviat radicalment, al menys al nostre país, sense fer distincions entre Catalunya i la resta d’Espanya. El funcionament o disfuncionament (digues-li com vulguis) de l’administració ha tingut, —anava a dir: ha patit—, una profunda transformació, fins a l’extrem que podem dir que, a partir del 2020, en aquest camp res tornarà a ser igual.

El confinament ens ha portat alguns invents certament fastos, com ara les vacunes, i altres de nefastos, entre aquests un invent diabòlic que ha enverinat el cor funcionarial: el teletreball, que en molts casos es podria canviar l’ordre i definir-lo com treballar amb la tele posada. Lligat amb ell de forma col·lateral, han aparegut dos elements perversos tots dos, via Internet: la cita prèvia i la consulta telemàtica. Amb aquests requisits i l’escabetxada que el virus ha fet entre els més grans, s’han eliminat en els organismes públics les cues malhumorades i molestes d’una part important dels ciutadans del país. Ara, l’emprenyada monumental l’agafes dins la intimitat de la llar o davant la taula del teu despatx. Doncs quan tu, infeliç mortal!, truques a l’Olimp de l’administració, com vaig fer jo aquesta mateixa setmana trucant a Hisenda, desprès de quaranta minuts amb el telèfon despenjat, fart d’escoltar una musiqueta odiosa alternada cíclicament amb una veu enregistrada que repetia monòtonament: «Nuestras líneas están ocupades, manténgase a la espera, le atenderemos en breve», tens tots els números per acabar renunciant i penjant irat l’aparell, si no és que l’acabes estimbant contra la paret.

Com a bon Escorpí, soc malpensat de mena i sospito que la primera feina que deuen fer els funcionaris d’Hisenda quan arriben a treballar és despenjar els telèfons perquè als que no estiguin teletreballant, no els emprenyin. Vist des de l’òptica d’un funcionari té una certa lògica, ja que els que els hi toca el treball presencial són uns «pringats» amb tot el dret d’estar enfadats amb el món sencer.

La pretesa comunicació telemàtica ha deixat arxivada en el record les imatges arquetípiques dels funcionaris llegint el diari mentre els ciutadans feien cua esperant pacientment davant de la finestreta. Ara ho poden fer tranquil·lament al tresillo del menjador o a la vora de la piscina municipal, contemplant bucòlicament com es banyen els seus fills, mentre prenen el vermut calculant els ponts que els hi queden per fer al llarg de l’any i on col·locar els dies d’assumptes propis.

Les noticies de TV3 m’han sorprès corroborant les meves afirmacions sobre el mal funcionament de l’Administració, en aquest cas la local: La demora en la concessió de permisos d’obra per construir és demencial. El rànquing nacional de Catalunya està encapçalat pel pròsper Ajuntament de Sant Cugat, que supera àmpliament l’any d’espera. Arenys de Mar se li acosta perillosament amb un any de retard. La mitja catalana està en 7,5 mesos, que déu-n’hi-do! Així com volem rellançar l’economia? Hi ha estadístiques sobre productivitat dels funcionaris de l’administració? Jo no les he trobat.

Dani Torrent

De tota manera, el retard en les llicències d’obres no té color comparat amb el retard de la Justícia, on són uns campions imbatibles. De plets que han durat més de 15 anys en tinc la prova al meu despatx i no eren especialment complexos. Un d’ells, un plet civil per una disconformitat en unes factures extres sobre un pressupost d’obra tancat, quan va arribar la sentencia definitiva del Tribunal Suprem, la dona del demandant ja havia mort i l’home, fart de tot, s’havia venut el solar i tornat a França, el seu país. Parleu-li a aquest home, de justícia, i es posa malalt.

Vull deixar clar que entre els funcionaris públics hi han excepcions, i jo crec que venen marcades pel fet de pertànyer a professions vocacionals —medicina, ensenyament, bombers, etc. — o no.

Però deixem de banda aquestes consideracions que no farien res més que amargar-nos l’estiu i llencem una mirada a aquesta època venturosa en la que els mosquits campen desfermats, picant a tort i a dret, i les meduses els imiten amb ferocitat a les aigües calentes de les platges. Fa una calor sahariana i tot està ple de gent movent-se amunt i avall per no fer res.

No seria millor anar fent les vacances repartides entre tots els mesos de l’any i treballar a l’agost com fan els que poden triar?

Bon estiu!!

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li