Esteve Freixas: “El jove que aprèn un ofici, treballarà tota la vida i podrà escollir on vol treballar”

0
536

L’òrgan màxim de govern de la UEC és el Comitè Executiu, dirigit pel president i format per nou membres més: tres vicepresidents, un secretari, un tresorer, dos vocals i dos assessors. En aquesta entrevista, el president de la UEC fa una radiografia del sector a la nostra comarca i en destaca alguna problemàtica. Freixas destaca també que el sector de la construcció pateix la manca de relleu generacional


Fa la sensació que el sector de la construcció no ha patit tant la crisi econòmica del 2020. És així?
Entre els anys 2008-2014, el sector de la construcció va viure una crisi molt forta, i ara amb la covid-19 ens ha tocat viure el tancament dels primers mesos de pandèmia, que aquí es van perdre molts llocs de treball, però al poder tornar al cap de poc temps, es va recuperar ràpid. Estem ben bé als nivells d’abans de la pandèmia, hi ha molta feina i la gent que treballa al sector no té massa queixes.

A què es deu aquest increment?
Són molts motius… Si parlem de la pandèmia, la gent va saber el que era viure a casa seva. Hi havia molta gent que, per sort o per desgràcia, feia molta vida fora i penso que el fet d’haver d’estar a casa es van adonar que el bany s’havia de modificar, que la cuina era petita, i un llarg etc. Es van fer moltes obres d’interior i, d’altra banda, va haver-hi gent que es va sentir molt tancada i van tenir motivacions per canviar d’habitatge. Per tant, una mica d’aquí i una mica d’allà ha portat molta feina al sector.

Passàvem poca estona a casa.
L’habitatge s’ha de valorar molt, ho he dit sempre, però penso que hi havia molta gent que aquest fet no el valorava prou, i el 2020 ens va aparèixer la covid-19 i va canviar-ho tot.

Pel que fa a la província, hi ha comarques que destaquen més que d’altres en construcció?
Sí, però diria que totes les comarques estan treballant molt. Potser la que treballa menys és el sector del Maresme, però pel que fa a comarques com l’Alt i el Baix Empordà, està molt a l’alça. Un dia parlava amb un alcalde de població costanera i em deia que cada vegada hi ha més naus que s’ocupen amb negocis de l’àrea metropolitana de Barcelona, això vol dir que ara se n’han adonat que val la pena tenir el negoci i el domicili aquí i, de tant en tant, baixar a Barcelona. La vida és canviant i molta gent s’ha adonat que val la pena el canvi.

Fa temps va haver-hi l’èxode rural i ara sembla que hi ha èxode urbà?
I en aquest sentit hi ha ajudat molt la fibra òptica. Aquest factor ha demostrat que es pot fer la feina pràcticament des de qualsevol banda, tot i que malauradament no és ben bé així, eh? Hi ha moltes poblacions on encara no ha arribat…

Com definiria la situació, aquí a l’Alt Empordà?
La comarca alt-empordanesa la valoro molt positivament, sou una zona privilegiada —com penso que és tota la província de Girona— i sobretot pel que fa a clima i paisatge. Tot i que també tenim els nostres problemes, eh? Un és que a l’estiu, el sector de la construcció està penalitzat a moltes poblacions. La gent va de vacances i no vol sentir sorolls ni tenir obres ni pols. Sempre dic que la societat farà un pas endavant el dia que permeti fer la feina a tots els sectors. I ja que parlem de l’Alt Empordà, la primavera de l’any passat vam tenir una visita amb l’alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó, perquè la ciutat viu una problemàtica. Figueres es considera ciutat turística i comporta que quan algú vol fer una obra en determinades zones, també és penalitzat. L’alcaldessa va dir-nos que la situació canviaria, però últimament els constructors de la ciutat diuen que la situació és la mateixa i no ha canviat massa cosa. En aquest mateix sentit també ens vam trobar amb l’alcaldessa de Cadaqués, i a partir d’aquesta reunió sí que van canviar algunes dinàmiques. La setmana passada la vaig trucar per felicitar-la perquè no s’ha solucionat tot, però hi ha hagut voluntat, i s’han canviat algunes coses. La UEC treballa per col·laborar amb tothom i ajudar al sector.

Té relleu, la construcció?
Si no hi posem tots una mica de la nostra part, el que passarà és que quan busquem un industrial, no el trobarem. Tenim un atur de més d’un 40% i un dèficit molt gran en personal d’ofici. Els oficis són engrescadors, encara que es vegin malament des d’una part de la societat, són necessaris i ben pagats. Un jove que deixa d’estudiar als 16 anys no pot treballar a una obra fins els 18 i estic convençut que això ha de canviar. El jove que aprèn un ofici, treballarà tota la vida i podrà escollir on vol treballar.


  • Pots consultar el suplement d’Habitatge i Construcció, aquí.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li