
Els últims atemptats terroristes a Barcelona fan que un munt de reflexions i preguntes donin voltes constants dins el cap. Fins ara aquest tipus de successos havien tingut lloc als nostres països veïns europeus, sense oblidar els atemptats a Madrid és clar. De ben segur crèiem que aquà ens trobà vem segurs, pensà vem que a Catalunya això no passaria mai. Però aquest cop hem vist que pot succeir a qualsevol lloc. Els terroristes viuen entre nosaltres, més a prop del que ens pensem. No es tracta de criminalitzar a tota la societat musulmana que viu a la nostra ciutat, però si que hem d’estar més pendents i atents a aquesta massa social que ens envolta.
Estem davant d’una guerra amb estratègies fins ara mai vistes, per tant, els mètodes de defensa tambĂ© hauran de ser diferents. S’ha de preparar i conscienciar la societat, ja sigui amb xerrades informatives, donant instruccions per detectar casos de possibles conversions a la radicalitzaciĂł etc. La societat civil tambĂ© ha de poder col·laborar amb les forces i cossos de seguretat quan es detecti algun cas. No sempre voldrĂ dir que estem davant d’un cas de radicalitzaciĂł, però aleshores això ja serĂ feina dels cossos policials, seguir pistes, fer les investigacions oportunes… Hi ha molts musulmans vivint entre nosaltres i repeteixo, malgrat la gran majoria sĂłn gent que conviuen en plena normalitat i condemnen els atemptats, sempre que es detecti alguna anomalia s’ha d’informar: El fill del veĂ que ja no veiem des de fa temps, el treballador que deixa d’anar a la feina, el noi que canvia de vestimenta i d’hĂ bits… la nostra vida i la dels nostres fills estĂ en joc. Aquesta iniciativa segurament no acabarĂ amb aquesta barbĂ rie però podria ajudar molt.
Com és lògic també forces i cossos de seguretat i sobretot els agents de les guà rdies urbanes també han de rebre una formació especial i concreta, si és que ja no la tenen.
Per altra banda, el que tambĂ© ha quedat clar , Ă©s que totes les administracions han de canviar les seves polĂtiques i formes d’actuaciĂł, des dels ajuntaments fins l’Estat, s’han de posar les piles i adonar-se’n que el problema Ă©s real, i a Catalunya mĂ©s: primer perquè Ă©s un destĂ turĂstic molt important, i segon perquè Ă©s una de les zones amb mĂ©s poblaciĂł musulmana d’Europa. Això fa que gairebĂ© totes les poblacions puguin ser un blanc per als atacs terroristes , s’ha d’admetre, mal ens pesi, i començar a posar fil a l’agulla.
Fins ara, molts alcaldes de poblacions turĂstiques podien pensar que posar mesures preventives, era causar una alarma innecessĂ ria a la poblaciĂł i que aquestes mesures podien espantar el turisme. A aquests alçades, els Ăşltims successos han demostrat que al turista ja no li importa veure pilones de ciment a l’entrada d’un passeig o rambla, sinĂł el que vol realment Ă©s tenir seguretat i no tĂ©mer per la seva vida.
Per tant ,al contrari del que podien pensar els alcaldes potser les poblacions turĂstiques on les mesures preventives contra possibles atacs islĂ mics siguin mĂ©s visibles i conegudes farĂ que el turista Ă©s decanti pel destĂ o no. Aquestes mesures preventives han de ser Ă mplies i han d’encabir des de les mĂ©s visibles fins a les invisibles, plans d’emergència i evacuaciĂł, serveis mèdics extres, etc.
Figueres, a mĂ©s de ser ciutat turĂstica i tenir un alt nombre de poblaciĂł Ă rab, tambĂ© Ă©s una de les ciutats amb mĂ©s nombres de gasolineres que hi ha a l’Estat . Faig aquesta al·lusiĂł, pel perill que això representa, en cas que hi haguĂ©s una explosiĂł, per atac terrorista o sense aquest. Estem preparats per viure una situaciĂł d’emergència? Ho desconec.Si la resposta Ă©s sĂ, s’hauria d’informar a les comunitats veĂŻnals afectades per aquestes gasolineres i a totes les altres amb el pla d emergència i evacuaciĂł establert. Si la resposta Ă©s no: no hi ha cap pla, doncs potser serĂ hora de començar a pensar amb un tema tan important com aquest. I per cert, jo a part d’estar molt preocupada, sĂ que tinc por!
Leave a Reply