Enric Pujol: «Si tu no saps el que ha passat, no entens el present i no pots projectar-te cap al futur»

0
802

Enric Pujol i Casademont (Figueres, 1960) ha agafat la direcció del Museu memorial de l’Exili de la Jonquera fa menys de tres mesos. Una tasca que compatibilitza amb totes les altres branques professionals, com la docència que imparteix a la Universitat. Tot i que des de fa uns anys és membre de l’Institut d’Estudis Catalans, aquest proper gener farà la seva conferència d’entrada. Com a tema ha escollit l’exili


Des de l’1 de setembre és el director del MUME: com s’hi troba?
És com agafar un tren en marxa al que t’incorpores. Has de córrer per posar-te al corrent. Tot i que de fet, ja hi havia estat vinculat.

De quina forma?
Amb en Jaume Santaló vam fer el projecte museològic i museogràfic. És a dir, vam fer el MUME tal com se’l concep ara.

Creu que dedicar-ho a l’exili va ser un encert?
Si, jo crec que sí. Es va demanar assessoria al Museu d’història de Catalunya i ells no havien tocat el tema.

Per què?
Es va donar resposta a una demanda social que va afectar a molta gent. Historiogràficament era un punt que era fosc i responia també a una perspectiva de justícia. Després de la dictadura calia explicar aquesta repressió que havia afectat a molta gent. Estem tocant una temàtica que és una constant històrica.

Creu que se’n parla prou?
Tot i que ara es coneix mes bé, no acaba d’estar integrada. L’exili constitueix una història paral·lela de Catalunya al llarg dels segles. A més, és un tema d’abast internacional. Des dels principis dels temps fins ara. De fet, no va de baixa. Al segle XXI no ha parat de créixer, amb motius a vegades polítics o ètnics, que no responen a una necessitat de migració econòmica. No ha davallat.

Per què és important parlar de l’exili?
És lluitar contra un oblit que ho embolcalla tot. Si tu no saps el que ha passat, no entens el pressent i no pots projectar-te cap al futur. Aquest és el problema. Els recursos són limitats. Per parlar de l’exili era clau crear una institució. El MUME és importantíssim.

Parlava al principi de pujar en un tren en marxa. Com porta aquest procés?
Sempre és un esforç, però el fet d’estar vinculat amb la institució —recentment vaig comissariar l’exposició «Art i exili»—, ha fet que no em vingués tan de nou. En la gestió del dia a dia encara m’estic posant al corrent. Em trobo moltes coses en marxa i d’altres que he d’endegar jo. Estem en període de transició.

Canviaran les activitats que es fan habitualment el cap de setmana?
Més que fer moltes activitats, volem que tinguin repercussió. Que serveixin a la gent i que donin a conèixer el MUME. Un handicap normal que té és que és poc conegut mes enllà del territori més immediat. S’ha centrat molt, i molt encertadament, amb les relacions transfrontereres.

Quines mesures fareu perquè us coneguin?
Aquesta es la pregunta del milió (riu). Fer promocions perquè ens coneguin, a banda de col·laborar amb entitats. Fa temps que col·laborem amb col·loquis, com l’internacional de Walter Benjamin. Volem atraure públic amb les exposicions temporals que fem, fent que agafin més ressò. Ara n’estem preparant una d’en Robert Capa.

Aquesta política farà variar la composició de les mostres temporals?
No podem oblidar que les exposicions han de tenir un component de divulgació i també d’investigació. L’exposició ha de ser el resultat de l’estudi. Amb la de Capa mostrarem una faceta més desconeguda d’un personatge conegut.

De cara al 2022, hi ha alguna altra exposició preparada que ens sorprendrà?
A l’inici tindrem l’actual de Carmen del Castillo. Seguirem amb la de Joaquim Vicens Gironella: un agullanenc que es va haver d’exiliar i va crear la seva obra en aquell període. S’hi va interessar en Jean Dubuffet, fundador del Museu de l’Art Brut de Lausana, Suïssa, que el va acollir. El tercer trimestre tindrem a Capa.

Déu-n’hi-do, quina planificació.
Sí. De fet, el 2023 ja el tenim força avançat. Per captar públic nou buscarem vinyetes de còmic que facin referència a l’exili. A banda d’això hi ha d’altres iniciatives.

Me’n pot citar alguna?
De cara el novembre en volem fer una sobre els exilis coordinada amb els centres d’estudis de parla catalana. La idea seria obrir la temàtica de l’exili en la dimensió local. Parlem d’agafar una direcció molt important, ja que ens permetrà precisar molt més. Ara fem servir dates aproximatives, que surten d’una ponderació. En canvi, a partir dels llocs d’origen d’aquests exiliats, podrem fer projeccions més afinades. Gràcies a aquest congrés s’estimularien les recerques de caràcter local. I tindríem un paper molt important.

D’idees n’hi ha moltes, el problema és poder configurar-les.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li