En defensa del turisme

0
1135

Aviat es complirà un any de l’inici del confinament. Un any molt dur en pèrdua de vides humanes i amb uns efectes demolidors en l’economia. Especialment en aquells sectors que tenien a veure amb la mobilitat i la concentració de persones. La cultura, el comerç, l’oci i el turisme han estat sectors especialment afectats per la pandèmia i per les restriccions que s’han acordat per evitar-ne la propagació.

M’agradaria parlar però, del turisme, i d’aquest any que hem viscut sense la seva presència.

Certament el turisme té mala fama. Un contrasentit si tenim en compte que la majoria de nosaltres som turistes en un moment o altre. Com diria aquell: els turistes són els altres. En tot cas, alguna tipologia de turisme —el turisme de borratxera, el d’espardenya i el de tot inclòs— és el que injustament ens ve al cap quan parlem de turisme. Però a força de repetir-ho, alguns ens hem cregut que la majoria dels viatgers que ens visiten són d’aquest perfil. I no és cert. El turisme que tenim a l’Alt Empordà és eminentment familiar, bastant és cultural, tenim poc turisme d’oci —no hi han grans discoteques, ni carrers plens de bars per a estrangers— i a més, hi ha poca oferta «tot inclòs». Per tant, no tenim res a veure amb altres destinacions que tenen aquests públics com a principals. Tot i així, fins al 2020 teníem molts turistes. En només cinc anys (2015-2019) el nombre de turistes a l’Alt Empordà es va gairebé doblar: de 717.000 a 1.343.000, mentre que a destinacions més madures com La Selva (Lloret) l’augment no va arribar al 20%, de 1.650.000 a 1.980.000. Som doncs una destinació turística en creixement.

És bo? És dolent? Depèn del tipus de turisme i de l’impacte d’aquest creixement.

Per a mi, ho tenim tot per què sigui bo.

Quatre són les crítiques sobre l’impacte del turisme en un territori com el nostre:

La primera és que el turisme precaritza i que l’aposta turística suposa una pèrdua de poder adquisitiu per els treballadors de la comarca. Aquesta crítica sovint es generalitza als serveis. Crec que si bé és cert que en cert tipus de turisme és així, generalitzar porta sempre a l’error. Molts són els discursos que culpen a l’aposta pel turisme d’aquesta pèrdua de poder adquisitiu a la comarca. Quan en certa manera, el turisme n’ha estat la solució. El veritable culpable va ser la bombolla immobiliària que hi va haver del 2000 al 2008, que va suposar l’arribada de molta gent amb poca formació. Només a Figueres, abans de l’esclat de la bombolla es construïen 1.000 pisos a l’any. La frenada en sec de la construcció va abocar a una part important de la població a l’atur, i sense formació. El turisme va ser una de les poques sortides que va tenir molta gent que treballava en la construcció. El que va ser un error va ser l’aposta desenfrenada per la construcció per part de l’administració. Però és més fàcil culpar-ne al turisme.

La segona crítica és la gentrificació. Certament, hi ha llocs com Barcelona on el turisme expulsa els propis veïns. En canvi, a altres llocs el turisme pot ocupar espais del centre de les ciutats que actualment estan buits. El fet que Figueres sigui una de les ciutats mitjanes amb més apartaments turístics és una bona notícia. Bàsicament perquè s’han rehabilitat molts edificis del centre per convertir-los en apartaments de qualitat, i si més endavant deixen d’estar encarats al mercat turístic ,seran habitatges reformats i moderns al centre de la ciutat que poden passar al mercat de lloguer. Per tant, l’impacte turístic amb mesura, pot servir per regenerar espais urbans.

El tercer problema és que el turisme porta vinculada la construcció d’apartaments i segones residències, sobretot a la costa. Una altra responsabilitat de les administracions locals. Cap turista ha obligat a cap ajuntament a exhaurir el sòl del seu terme municipal. Han estat les plusvàlues que genera l’especulació urbanística i els ingressos per les arques municipals els principals estímuls. Hi pot haver turisme sense especular amb el sòl.

I finalment, la quarta crítica és que el turisme canvia la fesomia de les ciutats, sobretot del centre. Certament, això passa en alguns llocs, però depèn de l’aposta de l’administració local i dels propis veïns pel centre de les ciutats. Les ciutats on els ciutadans continuen vivint al centre i hi mantenen vius els comerços, aquest problema no existeix. És més, el turista esdevé un complement imprescindible per reforçar una oferta comercial, cultural i gastronòmica que podem gaudir tots i que seria molt menor si no tingués aquest plus exterior.

A més, a la nostra comarca, el turisme pot esdevenir el principal aliat per evitar la destrucció del nostre paisatge que volen fer les multinacionals energètiques aprofitant el diner que vindrà de la Unió Europea.

Tot i no ser «turistòleg», crec convenient començar a posar les coses al seu lloc i fer veure que si no en depenem en excés —d’aquí la importància d’una economia diversificada— el turisme continuarà essent un gran valor per la comarca. Si fem bé les coses. 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li