Emma Casals i Montserrat Subirós: «Sempre ens hem d’adaptar, però el que no canviarà mai és el servei al client»

0
738

L’establiment comercial compleix 100 anys amb Emma Casals al capdavant del negoci i el suport i l’experiència de Monserrat Subirós, amb prop d’una cinquantena d’anys a la botiga


Casals Promise, un dels establiments centenaris de la ciutat de Figueres. Com comença la història de Paquito Casals i Lola Reixach?
M.S.: Paquito Casals i Lola Reixach eren els pares del meu marit i la història de tot plegat comença quan ell, als nou anys, feia de dependent a Barcelona, una cosa impensable actualment. Van passar els anys i es va casar amb la Lolita Reixach, que eren d’Ordis, i al cap de poc temps ja van muntar la botiga al carrer Portella número 1, però l’any 1930 ja van venir aquí i fins avui. El 1968, el fill del matrimoni i jo ens vam casar i ben aviat vam començar a treballar a la botiga i jo m’hi he estat uns cinquanta anys, i ara l’Emma, que ja en fa un parell que és aquí.

No és fàcil que les noves generacions es posin al capdavant del negoci, oi?
E.C.: És el que ella sempre diu a les clientes: és una pena que no hi hagi relleu, però si no els agrada, és normal que no es vulguin quedar perquè és una feina que faràs tota la teva vida. I, a casa, hem tingut la sort que m’agrada. Sempre hi he estat vinculada i ha estat molt fàcil integrar-me perquè sé com funciona tot i m’agrada. Per tant, combinació perfecta. El que ara faig és formar-me més en el món de la gestió i de l’empresa; la part de la clientela la tinc solucionada i ara amplio coneixements.

Treballar i estar de cara al públic no és fàcil, oi?
E.C.: Gens. És difícil perquè per vendre ho has de portar una mica a dins, has de tenir cap, estar desperta i estar per la clienta. El que ens diferencia d’altres botigues de roba interior és que quan entra algú a l’establiment, hi ha una persona que està pendent de tu, des que entres fins que surts, i que et diu que quina talla necessites, et recomana això, prova’t aquest model, t’aconsella rentar-ho o cuidar-ho així, etc.

Això és el que sovint manca en grans establiments com ara les franquícies, no?
E.C.: I és quelcom important i penso que és el que ha fet que aguantem 100 anys. Per més bon producte o lloc bonic que tinguis, si no vens…

Com han vist evolucionar el món de la moda de roba interior?
M.S.: Ha evolucionat molt. El que sempre hem venut a la botiga són mitges, això sí. Des que van començar al carrer Portella, com que estaven vora de la plaça de l’Ajuntament i és on feien el mercat, van començar a vendre mitges. Però, és clar, va arribar el moment que les dones van començar a portar pantalons. I per això des de fa 30 o 40 anys que venem roba interior, pijames…

Per tant, els inicis eren mitges i prou?
M.S.: Als inicis només veníem mitges i potser algun complement com ara mocadors, guants…, i a finals dels 80-90 tothom va començar a dur pantalons i va ser quan vam introduir tot el que té relació amb els pijames i roba interior de dona i d’home. Cal adaptar-se; si no t’adaptes mors. I el fet d’introduir la marca Promise a la botiga, ens va molt bé.

A més, és una firma catalana, oi?
M.S.: Sí, és una firma catalana, de Sant Pol de Mar.
E.C.: A més, aquest és el primer any que tenim la col·lecció d’esport i és la primera col·lecció feta 100% a Barcelona, i també tenim la primera col·lecció 100% reciclada, que s’elabora amb xarxes i fil de pescar.

La sostenibilitat també ha arribat al món de la moda interior?
E.C.: Sí, Promise sempre busca el més innovador i és un dels factors que ens agrada de la marca, cal anar-se renovant i amb Promise no ens hem de preocupar perquè cada any ens serveixen productes totalment diferents, mai fan el mateix. Nosaltres els fem una llista del que ens demanen les clientes i l’any següent sempre hi ha productes dels que els hem demanat i això ens agrada molt, perquè no cal no ser una empresa molt gran, per la facilitat d’adaptar-se als canvis.

Quina diria que és ara la tendència en moda interior? Hem passat de l’encaje al cotó més còmode. És així?
M.S.: També depèn de la nacionalitat de la persona.

Ah, la nacionalitat influeix?
M.S.: Aquí a la botiga sí, totalment, les franceses, puntetes i coses maques i conjuntades…

I les catalanes?
M.S.: Les catalanes som més bàsiques… [entre riures].
E.C.: Tenim una part de la clientela que és un tipus de dona que busca talles una mica concretes que no troba a altres llocs, per exemple, nosaltres arribem fins la copa G, que és per a una dona o noia amb molt de pit, i això no es troba arreu. Amb això vull dir, que tenim clientes que busquen sostenidors que recullin molt, però que tampoc siguin de gent gran. La gent que té molt de pit s’ha de gastar 100 euros en un sostenidor beix amb poca cosa. En canvi, aquí poden trobar el mateix per menys preu i molt més bonic.

Un dels errors que cometem les dones a l’hora de comprar sostenidors és que no ens sabem la talla exacta. Per què?
M.S.: No tenim la cultura des de joves de buscar i trobar bé la talla. El que deia abans de les franceses, des de ben joves saben la talla que fan.
E.M.: No s’entén com funcionen les talles i realment ens va bé a nosaltres perquè és la manera de competir amb Internet. D’aquesta manera ens assegurem que les clientes venen a la botiga i les assessorem. El dia que tothom sàpiga la talla i com funciona tot…

No és per fomentar el comerç en línia massiu, però sí per ajudar la població: la lletra i el número del sostenidor, què signifiquen exactament?
M.S.: La lletra és el pit i el número és el contorn. B, C i D és el pit, com més lletra més gran. I el 85, 90, 95 és el contorn. Però la majoria de noies i senyores no ho saben…

S’ha notat, pel que fa a les vendes, el comerç en línia?
E.C.: Apostem molt pel servei al client i ella (referint-se a la mare) té més de cinquanta anys d’experiència al sector, i a Internet estàs sol davant d’una pantalla. Tots i cadascun dels sostenidors que tenim aquí exposats estan fets de manera específica i en coneixem cada centímetre, i quan veiem entrar una dona, ja sabem cap on hem d’anar.

Encara hi ha l’estigma que als homes els fa vergonya comprar roba íntima femenina?
E.C.: No, ja no hi ha aquest estigma. Venen a comprar regals per a les parelles, però això sí, van ben perduts [entre riures]. Les que treballem a la botiga tenim les tres talles i sempre els diem: a quina de nosaltres s’assembla? O ens diuen directament: té una talla M o L. Fa molta gràcia.

Foto: Àngel Reynal

Què és el més estrany que us han demanat mai a la botiga?
M.S.: Per mi el més estrany va ser un home que em va demanar un cosset vermell i li anava a embolicar per regal i em va demanar si se’l podia provar. I li vaig dir, sí, sí, i tant, passa a l’emprovador.
E.C.: No és res concret, però a vegades et trobes demandes incoherents com ara una samarreta tèrmica sense mànigues, o a vegades et demanen coses que no existeixen.

Com ha vist evolucionar la Figueres comercial, al llarg dels anys?
M.S.: Ha canviat per les franquícies, sobretot. Abans de l’arribada de grans establiments, la gent venia a comprar a la ciutat perquè era on trobaven de tot i el que ha canviat és que el pastís s’ha hagut de repartir diferent.

Per anar acabant, quin és el futur de l’establiment?
M.S.: Això ho ha de respondre l’Emma… Tot i que l’establiment ha d’anar cada vegada millor i anar-se reciclant i adaptant sempre.
E.C.: Ostres, la meva idea és formar-me en l’empresa i aplicar les noves tècniques de gestió a l’empresa, i fer més publicitat a llocs estratègics o començar a fer fitxes de clientes, que no n’hem tingut mai amb tota la informació d’elles. Més reformes per mantenir el local bonic, afegir tecnologia… El que no canviarà mai és el servei al client, ho mantindré sempre i avui dia és cada vegada més difícil trobar-ho. I pel que fa a la marca, amb Promise hi treballem molt i tenen botigues arreu: a França, a Olot a Barcelona, i ens ve gent d’aquestes zones expressament aquí, i quan et diuen això, penses: «ho estem fent bé». La meva mare té una clienta de Rússia que ve cada any, això és fidelitat i és per alguna raó.
M.S.: És d’agrair quan veus que ve gent de lluny i valores molt que vinguin cada any.

Ara sembla que es remunta una mica, però com va afectar la pandèmia?
E.M.: Va passar el que no ens esperàvem per res del món, vam tornar a obrir i com que no som primera necessitat, vam pensar que la reobertura seria molt lenta, i ben al contrari, a la gent li van venir ganes de renovar armaris i vam tenir la sort que va venir moltíssima gent. Vam vendre més que a l’estiu del 2019. La gent va fer neteja i es va notar, va ser una sort per a nosaltres. El que sí que hem notat és que la gent ha canviat els hàbits de compra, però no sabem explicar per què.
M.S.: Els mesos de tancament van ser durs i vam patir, però va ser obrir i tornar a vendre molt.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li