Els ‘pieds-noirs’ a l’Alt Empordà

0
1379

Alguns dels antics colons francesos procedents d’Algèria es van establir a la comarca ara fa més de mig segle


Aquest estiu s’han complert 60 anys del reconeixement de la independència d’Algèria, fins llavors colònia francesa. El procés va culminar després d’una guerra contra els ocupants que va finalitzar amb una allau migratòria cap al sud d’Europa, on els antic colons, coneguts com a pieds-noirs, van iniciar una nova vida en diferents ciutats. Alguns d’ells, assentats inicialment a la Catalunya Nord, van arribar a establir-se a l’Alt Empordà. La majoria han desaparegut i, com a molt, avui queden els seus descendents per recordar tota aquella història. El nom prové del fet que tots portaven sabates (peus negres), a diferències dels autòctons (descalços o en el millor dels casos amb espardenyes).

Passejant per Riells, a l’Escala, per la riba del Port de la Selva, per l’avinguda Carles Fages de Climent d’Empuriabrava o fins i tot per la plaça Catalunya de Roses encara ens podíem creuar, fins a començaments del segle xxi, amb alguns supervivents de la guerra d’Algèria, convertits en venerables jubilats arrelats des de feia dècades a la comarca, sigui en primera residència o en lloc d’estiueig.

Havien deixat enrere, tot i que ben vius i amb cicatrius morals i físiques, els records d’aquella segona pàtria situada al nord de l’Àfrica, de la qual van haver de sortir precipitadament, després de la rendició francesa. Segons diversos treballs històrics fets a la Catalunya Nord, fins a 30.000 pieds-noirs van arribar a establir-se inicialment a Perpinyà, Portvendres i rodalies en els primers anys, però les regions de més al sud els atreien per diverses circumstàncies. Hi tenia influència el clima, però també el recel amb el govern francès de l’època, que des del seu punt de vista els havia abandonat, així com els preus més baixos en habitatge i en els productes de consum en general.

ARRIBADA A L’ALT EMPORDÀ. Qui fou alcalde del Port de la Selva, Genís Pinart, que professionalment s’ha dedicat al món de la construcció, sempre explica que un dels moments més interessants de creixement urbanístic del municipi es va produir precisament a la dècada dels 60 amb l’arribada dels pieds-noirs i també dels belgues procedents del Congo, una altra colònia africana a mans d’un país europeu que va aconseguir la independència a la mateixa època. «Era gent que portava diners i va comprar algunes cases», recorda. Un fenomen semblant es va produir a Roses i a l’Escala en aquells mateixos anys i, una mica més tard, al complex residencial d’Empuriabrava.

Val a dir que els refugiats que no van voler tornar a França es van establir en un primer moment a la costa valenciana, sobretot a Alacant, però al cap dels anys es van anar dispersant —alguns van tornar al seu país, quan la seva criticada actitud durant el conflicte ja començava a ser oblidada—, i també van ser nombrosos els que van escollir l’Alt Empordà per viure-hi, una zona que els permetia anar sovint al seu país. Per això, entre els de la Catalunya Nord i els procedents del País Valencià, es calcula que la presència de pieds-noirs va ser significativa a la comarca, tot i que no es disposi de xifres concretes.

En general, eren persones que no exterioritzaven massa la seva condició d’antics colons. Simplement passaven com a residents francesos i prou. Tot i això, en la intimitat, no oblidaven aquell passat i ho commemoraven d’una manera més o menys discreta. «No hem d’oblidar el que va passar, però tampoc hem de fer cap reivindicació política, només recordar i pregar pels nostres desapareguts, especialment tots aquells que van caure durant la guerra», m’havia comentat un d’aquests residents en més d’una ocasió.

POLÈMICA A L’ESCALA. L’estiu del 2002, coincidint amb el 40è aniversari del conflicte, més de 300 antics residents francesos d’Algèria es van concentrar a l’Escala per recordar la mort de 3.500 colons a la ciutat d’Orà —d’on procedien la gran majoria—, uns fets ocorreguts el 5 de juliol de 1962. A les instal·lacions del port escalenc, els pieds-noirs van celebrar una missa i van sortir en processó portant la Verge de la Santa Creu d’Orà, en la darrera concentració d’aquest col·lectiu a la nostra comarca que hagi transcendit a l’opinió pública. Un portaveu va explicar aleshores que l’acte se celebrava únicament per recordar els difunts registrats en els enfrontaments amb les tropes del Front d’Alliberament Nacional (FLN) d’Algèria, que liderava el mític Ben Balla.

Van voler desvincular la celebració religiosa de qualsevol acte polític, tot i que alguna formació política va protestar públicament per l’autorització donada per l’Ajuntament a la celebració, en considerar que aquell era un acte d’afirmació colonial de l’antiga extrema dreta francesa. També van censurar el Bisbat de Girona per haver autoritzat la celebració. Les dues institucions es van desvincular de qualsevol signe polític de l’acte, en considerar-lo una celebració històrica, per una banda, i religiosa, per l’altra.

Sembla que els dos anys següents es van celebrar noves concentracions d’aquest tipus per la mateixa data, tot i que els organitzadors van tenir molta cura de passar desapercebuts per evitar noves polèmiques. Enguany hi ha hagut un acte a Perpinyà, que hagi transcendit públicament, però és clar que de supervivents en queden cada cop menys i que, en tot cas, ara són els fills i els nets dels pieds-noirs els que mantenen el record. A Portvendres, a pocs quilòmetres de la costa empordanesa, està previst que enguany s’inauguri un monument commemoratiu de la guerra per no oblidar aquella dramàtica pàgina de les seves vides o dels seus avantpassats, tot i que fa anys que ha passat a la història.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li