Els pescadors de Llançà lluiten per recuperar la propietat de la Casa del Mar

0
1028

Al·leguen que Seguretat Social ja no compleix els condicionants que van motivar la confraria a cedir-li el terreny el 1974


El ple de Llançà va aprovar la setmana passada –per unanimitat– una moció per donar suport a la confraria de pescadors del municipi, i participar en les gestions que està fent davant les administracions superiors per recuperar la plena titularitat de l’edifici de la Casa del Mar. Tal com explica l’alcalde, Francesc Guisset, es tracta d’una reivindicació que fa anys que dura, i que requereix una entesa entre el Govern espanyol  (propietari oficial de l’immoble) i la Generalitat de Catalunya (gestora del servei que s’hi va oferir durant molt de temps).

La història de la Casa del Mar de Llançà va començar el 1974, quan la confraria de pescadors va cedir el terreny on està ubicada a l’Institut Social de la Marina (ISM), un organisme que en el seu dia depenia de la Secretaria General de la Seguretat Social i que gestionava l’atenció als treballadors del mar en diversos sentits. Allà l’ISM hi va construir un edifici que incloïa un local per als pescadors (tant actius com jubilats) i una zona d’atenció als pensionistes, entre d’altres. I el 1998, amb el desenvolupament de l’estat autonòmic, tots els serveis de benestar social i atenció a la gent gran es van cedir al Departament de Benestar Social de la Generalitat.

El Govern català hi va treballar fins al 2014, i durant tot aquell període la confraria de pescadors i la Generalitat es van fer càrrec conjuntament de totes les despeses de conservació i manteniment. Aleshores, la gent gran la vila marinera es va constituir en un casal i va continuar operant de manera autònoma. Paral·lelament, l’Ajuntament es va fer càrrec de tots els cursos de dinamització que també s’hi imparteixen. Però el 2016 la Generalitat va desocupar l’espai, i d’aleshores ençà la confraria n’ha d’assumir tots els costos (al local de la part de baix hi ha un restaurant el lloguer del qual ajudava a pagar el manteniment).

Ja en aquell moment els pescadors van començar tots els tràmits per poder recuperar l’edifici, al·legant que la cessió del terreny es va fer amb uns condicionants (que s’hi prestés servei a la gent gran del mar) que ara ja no es compleixen. Però malgrat que el 2017 el restaurant sí que va rebre la comunicació que havia de desallotjar el local, d’aleshores ençà no han rebut cap més informació. La confraria assegura sentir-se «en una situació de total oblit per part de les dues administracions, tant l’autonòmica com l’estatal». I per això ara demanen a l’Ajuntament que intercedeixi per ells fent les gestions corresponents per evitar haver-se d’embrancar en processos judicials.

El problema, segons l’alcalde, és que l’edifici és propietat de la Secretaria General de la Seguretat Social, que depèn de l’Estat espanyol, però fins ara tenia l’ús delegat a la Generalitat. I per desencallar la situació cal que el Govern català comuniqui oficialment a l’espanyol que ja no l’utilitza. Només així el Govern espanyol podrà decidir si cedeix la propietat de l’edifici a la confraria de pescadors perquè així en pugui treure un rendiment que li permeti continuar-hi prestant els usos socials.

Durant el ple en què es va aprovar la moció de suport, Guisset va assegurar que l’Ajuntament ja ha començat a fer gestions.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li