Els indults (i els insults)

0
1202

En els millors dies de tot l’any, els dies de més llum i més bonica, quan els camps són daurats però encara no rostits, i les ones de cereal es van transformat en enormes bales rodones que dormen mandroses sobre els camps, en la que el nostre Empordà ens regala les cireres més delicioses, i les vinyes ja ens mostren els gotims que vindran, arriben els indults.

I arriben com una poma de la discòrdia, a vegades fins i tot, acompanyats de les desqualificacions, el menyspreu i la desconfiança. Justament per això els promouen. Per pura necessitat tàctica davant el món, i per veure en quina mesura ens poden dividir, com va dir aquell infame del bigoti: «antes se partirá Cataluña». Us podeu arribar a imaginar la ingent quantitat de recursos que deuen destinar a sembrar-nos la zitzània, a calcular com ens poden dividir, a difondre informacions interessades i falses, a comprar voluntats i corrompre les persones com han corromput la seva mísera democràcia? La revelació documental, amb testimonis i en directe arreu d’Europa i del món (darrerament, les declaracions del regne del Marroc, però una setmana sí i l’altra també a la Unió Europea o davant les ambaixades de tot el món) de la manera descarada i barroera com volen anorrear, destruir i invisibilitzar la nostra existència, la nostra voluntat i el nostre dret a ser lliures, ens hauria de fer pensar en tot el que es cou a les seves clavegueres. No els promouen per bona voluntat, ni per cap altre motiu que no sigui la pura necessitat i l’oportunitat política. Són els de la guerra bruta, els de les clavegueres de l’estat. Són els de sempre, amb els moviments tàctics de sempre quan els han necessitat.

Parlar d’indults no és allunyar-nos del que ha estat la nostra lluita durant els darrers anys, durant les darreres generacions o els darrers segles. La independència és la nostra fita i totes les etapes que hem passat i passarem seran el camí que totes i tots triarem, amb els errors i encerts que sens dubte viurem. No és bo deplorar, ni menystenir cap de les opinions ni les decisions d’uns i altres dels que estem junts en aquest camí cap a la llibertat nacional. La diversitat de visions no només no és perjudicial sinó que és imprescindible en tot projecte comú i plural. I la independència de Catalunya ho ha de ser, per força.

Jo vull la llibertat de totes i cadascuna de les 3.000 víctimes de la repressió, l’arxiu de tots els casos oberts, el retorn de les persones exiliades, seguir avançant en aquest camí ple d’entrebancs però també de determinació. Que no ens ofusquin els indults, ni els insults, ni els falsos o interessats debats entre els que anem cap a la mateixa fita. Els adversaris són els que han desfermat la repressió, els que no han volgut mai, ni voldran, la nostra llibertat. Els que veuran la nostra República, mal que els pesi.

Bona entrada a l’estiu i bona nit de Sant Joan!

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li