Els escenaris empordanesos del 23-F

0
846

Aquest dimarts farà 30 anys de l’intent de cop d’estat a Espanya produït al capvespre del 23 de febrer de 1981, després de l’ocupació del Congrés de Diputats per un escamot de la Guàrdia Civil, encapçalat pel tinent coronel Antonio Tejero, i de la revolta del capità general de València, Jaime Milans del Bosch, que va arribar a treure els tancs al carrer. Aquells fets, produïts en la incipient democràcia espanyola -el general Franco havia mort el 20 de novembre de 1975-, van deixar petjada entre tots els ciutadans. Qui ho va viure, se’n recorda perfectament de què feia aquella tarda, quan per la ràdio es va sentir allò de “quieto todo el mundo. Todos al suelo…”.
Com es va viure el 23-F a la comarca? Aparentment amb absoluta normalitat. Bàsicament amb la gent tancada aviat a casa, esperant notícies per la ràdio i la televisió -que van ser segrestades pels colpistes durant unes hores- i respirant tranquils quan va aparèixer el rei Joan Carles I manifestant-se al costat de la democràcia i ordenant als militars revoltats que deposessin de la seva actitud. Però, realment, hi va haver tanta tranquil·litat a l’Alt Empordà en aquella data?
La història no es va saber fins uns quants anys més tard i, encara avui, hi ha algun aspecte obscur. Per exemple, el capvespre d’aquell dia es van reunir un grup de figuerencs, identificats ideològicament amb els colpistes i antics membres de la Falange i de la Jefatura Local del Movimento -els ressorts polítics del franquisme desmantellats pel nou règim- i van escollir el nou alcalde de la ciutat. Un militar retirat, per a més dades.
El cop va fracassar, aquella reunió no es saber i, lògicament, la ciutat va continuar amb el seu alcalde democràtic, Eduard Puig i Vayreda (CiU). La versió oficial, en boca del governador civil del moment, Pere Codina, era que “no s’havia produït cap incidència a la província”. No era cert, clar que possiblement ni ell mateix en fos coneixedor.
A la caserna de la Guàrdia Civil de Figueres, per exemple, hi hagué l’aquarterament de tots els agents sota les ordres del comandant Juan Carretero Fernández, que suplia el capità que en aquella data es trobava fora de la ciutat. Els guàrdies, amb la capa i l’armament reglamentari, es van desplaçar fins a les dependències del carrer Nou per passar-hi la nit, però les ordres eren confoses. A la comarca, des de la Comandància de Girona, s’havia comunicat a totes les casernes que es mantingués la calma, sobretot que no se sortís al carrer per evitar qualsevol mala interpretació, que s’estigués a l’aguait de qualsevol anomalia i que tampoc hi hagués cap aquarterament, és a dir que els serveis i les guàrdies continuessin amb normalitat. Per què a Figueres es va donar una ordre diferent?
Testimonis d’aquells fets, amb la natural reserva que això encara comporta avui en dia, han explicat que durant aquella nit es va plantejar la necessitat d’ocupar l’Ajuntament, una actitud clarament arrenglerada amb les tesis colpistes i que, a la resta d’Espanya, només havien secundat els ocupants del Congrés i els militars valencians. Ningú més. Lògicament aquella postura va enfrontar els guàrdies fins al punt que es van arribar a desenfundar les armes, però la situació no va arribar més enllà.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li