“Els col·lapses a la Jonquera es formen en dies i hores concrets. Demanaria a la gent que fos més tolerant”

0
3410

El cap del sector del Trànsit de Figueres dels Mossos d’Esquadra, Jesús Suárez, remarca que el municipi fronterer “té un problema de senyalització”


El sergent Jesús Suárez Tejero és cap del sector de l’Àrea Regional de Trànsit Girona Sector Figueres dels Mossos d’Esquadra de la Generalitat de Catalunya, la comissaria situada a la sortida 4 de Figueres de l’autopista AP-7, on treballen 54 agents de Mossos d’Esquadra.

La seva trajectòria professional comença el 1991 quan accedeix a l’Escola de Policia de Catalunya. El 1992 i durant la seva formació, va fer un intercanvi policial amb l’Escola Nacional de Policia Francesa a Tolosa. El maig del 1992 quan va acabar els seus estudis de Mossos d’Esquadra, primer el van destinar el centre penitenciari de Girona –actualment està tancat– i un any més tard el van destinar a Figueres. El maig de 1997, quan inauguren l’Àrea Bàsica Policial de Figueres (ABP de Figueres), el destinen a aquesta comissaria després opositar i guanyar la plaça dintre de la policia científica. Aquest mateix any va accedir al càrrec de caporal. Un any després, s’obra el sector de Trànsit de Borrassà i entra a formar-hi part com a caporal. El 2001 oposita per ser sergent i el destinen a Vielha com a cap del sector. A l’agost de 2002 torna a la regió policial de Girona, com a cap de sector d’Olot, finalment el maig de 2006 el nomenen cap de sector de trànsit de Figueres fins avui dia.

Les dades ens indiquen que en els darrers anys hi ha hagut un descens de l’accidentalitat i mortalitat. Per part de Mossos d’Esquadra, com s’ha arribat a aquest descens? Per mitjà de quines mesures?
Cal destacar que a la província de Girona hi hagut un descens de l’accidentalitat més pronunciat que a la resta de Catalunya. Les mesures que es prenen per part dels Mossos d’Esquadra per aconseguir aquests descens es basen en l’aposta per a l’educació i els controls de seguretat viària. Pel que fa a aquesta última, mitjançant un projecte conjunt amb els municipis de la comarca de l’Alt Empordà, es fan formacions a través de jocs de rol a les escoles i instituts per ensenyar als nens i joves la disciplina viària. El fet que s’involucrin els municipis té l’objectiu d’aconseguir una circulació més segura dintre dels pobles i ciutats de la comarca. Així mateix i en aquest sentit, notem que aquest tipus de formació està donant els seus fruits, perquè l’accidentalitat ha disminuït dintre de la franja d’edat de menors de 30 anys, que són els que han adquirit coneixements d’educació viària. Respecte als controls de seguretat viària, des d’aquest sector es fan controls de velocitat, d’alcoholèmia i de distraccions. És una feina activa amb l’objectiu que els usuaris de la via respectin la disciplina viària. En aquest sentit, i respecte als controls de distraccions, la denúncia més comuna és per als usuaris que circulen fent ús del mòbil. Des de Mossos d’Esquadra contínuament estem fent esforços per eradicar aquest problema, mitjançant l’educació viària esmentada anteriorment i els controls a la via amb cotxes de paisà estàtics que controlen els usuaris que circulen utilitzant el mòbil i els denuncien.

Les millores de les infraestructures a la comarca de l’Alt Empordà, han estat clau per aquest descens de l’accidentalitat?
Correcte, la millora de la xarxa viària ha influït molt pronunciadament en aquest descens, sobretot pel que fa al desdoblament de la comarcal 260, la nova C-31 de l’Escala, i la restricció del pas de camions per la N-II. Aquesta última mesura ha estat clau en la reducció de l’accidentalitat, perquè actualment el nombre d’accidents mortals amb camions és zero, concretament en els últims anys no n’hi hagut cap; s’ha passat d’una accidentabilitat elevada a zero. També és important remarcar que les millores tecnològiques en els vehicles i el control d’ITV també hi han influït.

Des d’aquesta àrea es col·labora o es treballa amb entitats, associacions, escoles, federacions, etc. de la comarca?
Si, mitjançant l’educació viària cada any fem formacions tècniques a les associacions de pagesos, els quals solen fer moltes preguntes respecte a com circular amb els tractors. També en fem a gent gran, a col·lectius d’immigrants, casals d’estius i projectes amb el Consell Comarcal de l’Alt Empordà. En aquest sentit, col·laborem amb el Pla OKUP’ALT, dirigit a joves “ninis” que ni treballen ni estudien, als quals fem una xerrada de seguretat viària per fer-los reflexionar sobre la disciplina viària.

Com responen els joves a aquest pla d’educació viària?
Els fem una entrevista abans de començar la formació i una després, i la forma de respondre és diferent cada vegada: on responien “sí” responen “no” i a la inversa. Per tant, la formació en algun sentit els influeix, tot i que també hi ha joves que no en fan cas.

Quins tipus de dispositius especials es munten al llarg de l’any, a la comarca de l’Alt Empordà, pel que fa a períodes festius i dates concretes?
A l’Alt Empordà portem a terme les campanyes genèriques que s’apliquen a tot Catalunya i a vegades en l’àmbit de l’Estat espanyol, que solen ser controls d’alcoholèmia, velocitat, distraccions i de transports de mercaderies i viatgers, dintre dels quals hi ha els que es fan als transports escolars. En ponts i festius com Setmana Santa o quinzenes especials de l’estiu –quan alguns usuaris finalitzen les vacances i d’altres les comencen– s’augmenten les patrulles de Mossos d’Esquadra i els controls per obtenir la màxima visibilitat, i així cridar l’atenció als usuaris de la via. Concretament a l’Alt Empordà, a les fires i festes de Santa Creu o al Carnaval de Roses, el que es fa des d’aquest sector és incrementar la patrulla, sobretot durant el torn de nit per poder fer un major nombre de controls d’alcoholèmia i estupefaents. Un altre dispositiu especial que es duu a terme durant l’estiu i en llocs concrets com la Jonquera és el control de vehicles sobrecarregats, els conductors dels quals solen ser d’origen magrebí que es dirigeixen al seu país.

El fet que estiguem a nivell 4 d’alerta de seguretat influeix pel que fa als controls de pas que es fan en punts com la Jonquera?
La Jonquera és un pas fronterer i per tant el nivell 4 hi ha influït, però els controls policials fronterers són competència exclusiva del Cos Nacional de Policia Espanyola (CNP). A la Jonquera contínuament hi arriben unitats de la CNP per fer controls de persones, i Mossos d’Esquadra col·labora en aquesta tasca, igual que altres cossos policials. Respecte als Mossos d’Esquadra estar en un nivell 4 és tenir una alerta per sota de la màxima, i pel cos policial implica que s’ha d’utilitzar una sèrie de mesures d’autoprotecció, com l’ús continuat de l’armilla, no baixar la finestra del vehicles fins que s’observi que l’ambient és distès i segur, no parlar amb un conductor a través de la finestra del cotxe, sinó fer-lo baixar del vehicle, etc. En aquest sentit, tot els agents que formen part del cos policial hem estat formats per aprendre les mesures que s’han de duu a terme des del nivell 1 fins a 5 d’alerta.

Cada estiu els mitjans de comunicació parlen de les retencions que hi ha en punts com la Jonquera. Considera que aquestes retencions són tan greus com a vegades ens mostren els mitjans?
Els col·lapses circulatoris no es creen diàriament, sinó en dies puntuals. T’explicaré una anècdota: abans de ser mosso d’Esquadra quan passava per la Jonquera, la infraestructura de la N-II era completament diferent a la d’ara, els camions hi circulaven i es paraven els vorals de la carretera perquè havien de gestionar els seus papers a les duanes. Per tant, a banda i banda del voral, es creava un calaix de camions i els vehicles hi circulaven pel mig. Era el que hi havia i tothom circulava amb aquesta situació, com un fet normal. Actualment, ens trobem amb una circulació molt més fluïda i segura, però a la mínima que hi ha un petit col·lapse circulatori, els residents de la Jonquera es posen les “mans al cap” i de seguida es posen en contacte amb nosaltres perquè hi busquem una solució immediata. Això no és possible perquè quan a la carretera hi ha 40.000 persones que han dinat, han fet les compres i volen marxar tots a l’hora, és difícil descongestionar la via. Està clar que el tema dels camions al voral ha passat a la història, ja que els comerços i les estacions de servei han creat pàrquings privats que permeten l’estacionament de camions per proveir-se de carburant i fer l’aturada respectiva. Com a Mossos d’Esquadra també hem fet accions per solucionar aquesta problemàtica amb els camions, per exemple l’any 2007 vam dur a terme un dispositiu perquè ens trobàvem que quan arribava les sis de la tarda tots els camions marxaven de la Jonquera, feien 6 km, i quan arribaven al km 0 abans de creuar la frontera, s’havien de parar perquè les autoritats franceses no els deixaven continuar fins a les deu de la nit. Per tant, es creava un col·lapse circulatori a l’autopista. Des del nostre cos policial vam fer molts esforços per aconseguir que els camioners s’esperessin fins a les deu de la nit per marxar de la Jonquera, i ho vam fer gràcies a que el Servei Català de Trànsit va fer pública una restricció de pas de camions per l’AP-7, amb la conseqüent denúncia si els camioners no complien. Actualment, aquest esforç no es recorda però ha estat clau per a la millora de la circulació a la Jonquera.

I concretament, dels col·lapses circulatoris a l’estiu, què en diu?
La Jonquera és un punt d’atracció per als nostres veïns del nord que vénen a comprar tabac i alcohol. Normalment, les queixes són les dels mateixos veïns de la Jonquera o dels pobles del voltant, que no entenen que aquest municipi és un municipi comercial, en què gairebé tot el seu PIB prové del comerç. Per exemple, si a la Jonquera hi hagués un camp de futbol com el Camp Nou del Barça, i hi hagués partit, segurament tots els veïns del municipi preveurien no agafar el cotxe per evitar el col·lapse, a més a aquest fet hi afegim que hi ha un pas diari de 5.000 a 10.000 camions. S’ha de tenir clar, que els col·lapses es creen en dies concrets i festius, perquè la carretera N-II té una densitat màxima, i quan el centre comercial Gran Jonquera hi ha 30.000 persones i el Tramuntana 10.000 més, entre els dos centres poden reunir 40.000 persones i per tant es crea un col·lapse. La Jonquera també té un problema de senyalització, per exemple, si surts a la sortida 2 de l’AP-7, vols anar al Gran Jonquera o al Tramuntana i no coneixes el municipi, cap a on vas? En cap lloc indica el nom dels comerços quan és un municipi comercial. Quan tu vas a França tots els comerços estan senyalitzats. Per tant, els cartells s’han de consensuar i posar un cartell únic que indiqui el nom dels comerços, perquè els visitants sàpiguen a on han d’anar. Des del nostre sector hem fet esforços per intentar posar en marxa un pla de viabilitat, conjuntament amb el consistori del municipi, ACESA, el Ministeri de Foment, el Servei Català de Trànsit i els comerciants, però de moment no ens fan cas i la nostra proposta no acaba de tenir-hi cabuda.

En què consisteix aquest Pla de viabilitat?
Es basa en diverses mesures: la principal és que el pont de la N-II que enllaça amb la sortida de l’autopista 2 de l’AP-7, en aquestes dates tan concretes, es canviï el sentit de circulació, de manera que tot el trànsit passi per la illeta del Gran Jonquera, per darrere de la benzinera la Tortuga i els vehicles entrin directament a l’AP-7. D’aquesta forma s’aconseguiria que la N-II quedés neta. S’ha de tenir en compte que això només es faria en dies i hores puntuals, perquè els col·lapses no són tot el dia, sinó de les tres fins a les sis de la tarda. Això no vol dir que s’obligués a tothom a entrar per l’autopista perquè els que volguessin continuar en sentit nord, direcció al centre de la Jonquera, ho podrien fer enllaçant amb la rotonda de les dependències del cos de bombers. És una solució fàcil de fer, però no sé perquè no volen posar -hi fil a l’agulla. Ara ens trobem que quan es formen retencions, nosaltres intentem agilitzar el trànsit i evitar que alguns vehicles s’aturin al voral, posant els semàfor en taronja, agilitzant el trànsit de l’AP-7 i bàsicament amb mesures encaminades a ordenar el trànsit, però això en definitiva són solucions a curt termini que quan està tot col·lapsat té poca influència, el que s’hauria de fer és una acció de prevenció, com aquest pla de viabilitat.

En aquest sentit, considera que les actuacions que es prenen són necessàries? Encara que les retencions es creïn en dies molt puntuals i durant poques hores?
Les mesures que es prenen actualment ajuden a apaivagar el col·lapse circulatori, però tal com he comentat anteriorment s’ha de dur a terme una mesura que ho previngui. Pensa que les retencions es produeixen a l’estiu quan els turistes que fan estada al sud de França o a l’Alt Empordà, quan fa mal temps aprofiten per anar a la Jonquera per gaudir del comerç. Com també passar quan van a Figueres a visitar el museu Dalí. Amb això vull dir que les retencions es produeixen perquè els turistes van als mateixos lloc en el mateix moment del dia, i per tant a la Jonquera es concentren 40.000 persones que volen tornar a les seves llars o allotjaments turístics, a la mateixa hora. Però reitero que es produeixen en moments puntuals i amb les mesures proposades podrien diluir-se molt més ràpidament. En aquest sentit, vull dir que una mesura basada en un bon pla de viabilitat faria que hi hagués un trànsit més fluid. Potser la gent es queixaria que hauria de pagar una mica més de peatge, perquè se li aconsellaria entrar per l’accés 2 de l’AP-7, però són uns pocs cèntims, que recuperarien en no fer cua per la N-II.

En aquests dies puntuals de retencions, s’han trobat que els usuaris dels vehicles aturats hagin estat violents? Han hagut d’intervenir en algun cas per aquest fet?
No tenim constància de cap fet violent per les retencions. Els turistes francesos, que són els més comuns al municipi, estan acostumats a les retencions perquè a les autopistes de França també en tenen moltes, ja que tenen la costum de pagar amb monedes i quan hi ha molts vehicles, s’alenteix el trànsit. Per tant, vénen a Catalunya ja educats en aquest sentit. També pensa que un dels motius que hagin incrementat les queixes per les retencions, pels residents de la Jonquera o dels pobles veïns, és perquè hi ha la comissaria dels Mossos d’Esquadra de la Jonquera, ja que hi ha un contacte més directe amb el cos policial i una proximitat, que fa que tinguin més a l’abast poder trucar de seguida al cos policial quan es crea aquesta problemàtica. Llavors ens truquen a nosaltres i si que hi anem, però el col·lapse ja s’ha creat i encara que intentem regular el trànsit és difícil eradicar-lo de forma ràpida. En aquest sentit, demanaria a la gent que fos més tolerant i que observés les retencions com situacions en dies i hores concretes, que com en altres municipis de Catalunya passen. Si tu viatges a Barcelona i t’enganxa el trànsit en hora punta, segurament no podràs circular ni per la Ronda Litoral ni per la de Dalt, i quedaràs aturat durant una bona estona. No trucaràs als Mossos d’Esquadra Barcelona, en canvi a la Jonquera sí que es fa, i sembla que no es vegi que en altres localitats de Catalunya això també passa, i en canvi aquí sembla que ens exigeixin més.

Tenen intenció de posar més radars de tram a la comarca, tenint en compte que el primer es troba a la Jonquera? Com valora aquesta iniciativa? I per què s’ha pres?
Primer de tot, cal destacar que la competència d’instal·lar radars al territori català, és del Servei Català de Trànsit. Els Mossos d’Esquadra els assessorem en la decisió d’on col·locar els radars, però directament no és la nostra competència. Pel que fa els radars fixos a l’Alt Empordà n’hi ha bastants: el primer es va instal·lar a Pont de Molins, el segon a la C-31 que passa per Viladamat, però avui en dia ja no hi és perquè un tractor se’l van dur. Un altre a la variant de Figueres i a Orriols. Actualment, hi ha tres radars fixos a la N-II i a la C-31 se’n va instal·lar un altre al trencant de Siurana, per substituir l’anterior de Viladamat i a la comarcal N-260 n’hi ha un altre al trencant de Banyoles. Alguns radars fixos estan connectats en xarxa amb el cos policial dels Mossos d’Esquadra, en què per exemple una patrulla pot estar en un punt estàtic a 3 km del radar, passa un vehicle a una velocitat més alta del límit fixat a la via, els salta una alarma a la PDA que porta la patrulla amb una fotografia del vehicle, i si aquest els passa per davant poden aturar-lo i fer la denúncia de forma immediata. En definitiva, és un sistema de comunicació entre el radar, un servidor i la PDA dels Mossos. Respecte al radar de tram que hi ha a la Jonquera, el Servei Català de Trànsit ens va demanar assessorament per prendre la decisió d’on millor posar-lo de la N-II, perquè estava clar que havia d’anar en aquesta via. Hi havia tres opcions, una a Pontós, l’altra a la variant de Figueres i per acabar a la Jonquera. Per condicions tècniques es va decidir posar-lo a la Jonquera.

La iniciativa dels radars fixos i de tram facilita la feina dels Mossos d’Esquadra pel que fa als controls de velocitat?
El que facilita més clarament és la disciplina viària i per tant la feina dels Mossos d’Esquadra. Per exemple, si passes per la variant de la vall de Sant Daniel (Girona) tots els vehicles van a 80 km/hora perquè hi ha un radar de tram, en canvi abans quan no hi era els conductors sobrepassaven el límit de velocitat. En definitiva un radar de tram és un control de velocitat d’un tram determinat d’una llargada entre 3 i 10 km o més. Els Mossos d’Esquadra som pioners en aquest tema, perquè el Servei Català de Trànsit disposa de deu caixes mòbils que de forma escrita indica “radar” i que nosaltres utilitzem per instal·lar radars de tram de forma manual. Com ho fem? Ens trobàvem que molts conductors quan passaven per davant d’un radar disminuïen la velocitat, però quan ja l’havien passat tornaven a accelerar. Per solucionar aquesta problemàtica, es vam inventar la tècnica de col·locar entre cinc i sis caixes d’aquest tipus i entre mig d’alguna d’aquestes hi havia un radar mòbil, com que l’usuari no sabia quina de les caixes tenia el radar, durant 10 km circulava amb la velocitat adequada. Així és com van començar els primers radars de tram.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li