
Fa una setmana, un amant de la cuina de temporada explicava que cada cop Ă©s mĂ©s difĂcil trobar cuina de temporada a Barcelona i a la resta del paĂs. No restaurants que facin algun plat de temporada, sinĂł cases de menjars que sĂ piguen tractar els plats mĂ©s caracterĂstics de les estacions de l’any. Ja sigui innovant i modernitzant-ne els plats tot i respectar el producte, o bĂ© cuinant-los com s’ha fet sempre.
Aquesta piulada va tenir moltes respostes i la majoria confirmaven el lament: queden pocs restaurants que tinguin una carta de temporada rigorosa.
De fet, la majoria de ciutats del nostre paĂs, no nomĂ©s han perdut la cuina de temporada, sinĂł que han perdut el seu passat gastronòmic. Tots viuen en el present. Costa trobar ciutats que mantinguin els seus restaurants «clĂ ssics». DifĂcilment s’arriba a trobar restaurants de qualitat amb mĂ©s de vint anys de vida.
Hi ha excepcions, com la Fonda Europa a Granollers o el Via Véneto i el 7 portes a Barcelona.
Per això tĂ© tant de valor el que ha passat a Figueres. No nomĂ©s, a diferència de la majoria de ciutats del paĂs, ha sabut mantenir els seus restaurants clĂ ssics, sinĂł que a mĂ©s, com molt bĂ© explicava l’enorme exposiciĂł «El paĂs dels cuiners» que es va realitzar fa uns anys al Museu de l’EmpordĂ , aquests clĂ ssics figuerencs sĂłn justament els pares de la revoluciĂł culinĂ ria a Catalunya. Amb ells va començar tot, que diria aquell. Amb el Motel i amb l’Hotel Duran.
Però a Figueres tenim la sort de tenir com a mĂnim quatre clĂ ssics: l’Hotel Duran i Can Jeroni amb mĂ©s de cent anys a l’esquena, el Motel que acaba de celebrar el 60è aniversari i el Shang Hai que aviat en farĂ mig segle. Poder gaudir d’aquest pòsit de cuina tradicional i moderna, de temporada i amb un servei d’alta qualitat, Ă©s un luxe per a una ciutat petita com Figueres. I el mĂ©s interessant Ă©s que la clientela valora aquest pòsit culinari i aquests restaurants estan mĂ©s en forma que mai.
Pels figuerencs, això pot semblar normal, però si viatges una mica veus que Ă©s difĂcil trobar en una mateixa ciutat una oferta de clĂ ssics de tanta qualitat i diversitat. I això no nomĂ©s ho hem de començar a valorar sinĂł que ho hem de posar en valor.
I posar-ho en valor vol dir fer d’aquests establiments un element diferencial i singular.
En aquests sentit, les rutes enogastronòmiques que parteixen d’aquests clĂ ssics de la gastronomia i acaben a les noves propostes gastronòmiques sorgides en els darrers anys, tot degustant vins de l’EmpordĂ , en sĂłn la mostra mĂ©s evident. És un luxe poder gaudir d’aquest patrimoni que s’ha perdut a la majoria del paĂs. I que aquĂ es mantĂ© intacte. A mĂ©s, tambĂ© tenim un complement fantĂ stic per aquest pòsit: el mercat de la fruita i la verdura, un mercat excepcional que emergeix tres dies a la setmana i amb productors de l’entorn. Això tampoc Ă©s habitual. No podem deixar perdre l’oportunitat que tothom vinculi aquesta tradiciĂł, aquest savoir faire, aquests clĂ ssics amb la nostra ciutat. Amb els anys, han d’estar incrustats en la nostra oferta turĂstica. Ja ho deia Raimon, qui perd els orĂgens perd la identitat. A Figueres, no els perdem, gastronòmicament parlant.Â
Leave a Reply