Fa una setmana, un amant de la cuina de temporada explicava que cada cop és més difícil trobar cuina de temporada a Barcelona i a la resta del país. No restaurants que facin algun plat de temporada, sinó cases de menjars que sàpiguen tractar els plats més característics de les estacions de l’any. Ja sigui innovant i modernitzant-ne els plats tot i respectar el producte, o bé cuinant-los com s’ha fet sempre.
Aquesta piulada va tenir moltes respostes i la majoria confirmaven el lament: queden pocs restaurants que tinguin una carta de temporada rigorosa.
De fet, la majoria de ciutats del nostre país, no només han perdut la cuina de temporada, sinó que han perdut el seu passat gastronòmic. Tots viuen en el present. Costa trobar ciutats que mantinguin els seus restaurants «clàssics». Difícilment s’arriba a trobar restaurants de qualitat amb més de vint anys de vida.
Hi ha excepcions, com la Fonda Europa a Granollers o el Via Véneto i el 7 portes a Barcelona.
Per això té tant de valor el que ha passat a Figueres. No només, a diferència de la majoria de ciutats del país, ha sabut mantenir els seus restaurants clàssics, sinó que a més, com molt bé explicava l’enorme exposició «El país dels cuiners» que es va realitzar fa uns anys al Museu de l’Empordà, aquests clàssics figuerencs són justament els pares de la revolució culinària a Catalunya. Amb ells va començar tot, que diria aquell. Amb el Motel i amb l’Hotel Duran.
Però a Figueres tenim la sort de tenir com a mínim quatre clàssics: l’Hotel Duran i Can Jeroni amb més de cent anys a l’esquena, el Motel que acaba de celebrar el 60è aniversari i el Shang Hai que aviat en farà mig segle. Poder gaudir d’aquest pòsit de cuina tradicional i moderna, de temporada i amb un servei d’alta qualitat, és un luxe per a una ciutat petita com Figueres. I el més interessant és que la clientela valora aquest pòsit culinari i aquests restaurants estan més en forma que mai.
Pels figuerencs, això pot semblar normal, però si viatges una mica veus que és difícil trobar en una mateixa ciutat una oferta de clàssics de tanta qualitat i diversitat. I això no només ho hem de començar a valorar sinó que ho hem de posar en valor.
I posar-ho en valor vol dir fer d’aquests establiments un element diferencial i singular.
En aquests sentit, les rutes enogastronòmiques que parteixen d’aquests clàssics de la gastronomia i acaben a les noves propostes gastronòmiques sorgides en els darrers anys, tot degustant vins de l’Empordà, en són la mostra més evident. És un luxe poder gaudir d’aquest patrimoni que s’ha perdut a la majoria del país. I que aquí es manté intacte. A més, també tenim un complement fantàstic per aquest pòsit: el mercat de la fruita i la verdura, un mercat excepcional que emergeix tres dies a la setmana i amb productors de l’entorn. Això tampoc és habitual. No podem deixar perdre l’oportunitat que tothom vinculi aquesta tradició, aquest savoir faire, aquests clàssics amb la nostra ciutat. Amb els anys, han d’estar incrustats en la nostra oferta turística. Ja ho deia Raimon, qui perd els orígens perd la identitat. A Figueres, no els perdem, gastronòmicament parlant.
Leave a Reply