Els artistes de la Santa Creu

0
674

Des de mitjan segle XIX les festes de Figueres s’anuncien amb un cartell de gran format


La ciutat de Figueres viu unes Fires i Festes de la Santa Creu atípiques a causa de la pandèmia. Si el 2020 van quedar suspeses, enguany han tingut oficialment una durada del 29 d’abril al 3 de maig, que és la diada pròpiament dita de la Santa Creu. Tot i això, encara hi ha actes programats fins el proper de cap de setmana. La difusió de la festa major de la ciutat a través de cartells i programes ve de lluny. Si aquest cop l’encarregat de dissenyar-lo ha estat l’artista Jordi Mitjà, al llarg de les darreres dècades són nombrosos els protagonistes que han estampat la seva signatura en allò que representen a primer cop d’ull les festes de la ciutat.

Una de les primeres referències històriques la trobem en el llunyà any de 1854, quan es van començar a imprimir uns cartells, amb tot el programa sencer, que es penjaven per les parets de la ciutat i que permetien a tots els veïns —els que sabien de lletra, és clar— assabentar-se de les activitats que s’organitzaven. Fins llavors, la programació s’havia transmès a la ciutadania en forma de pregó. Avui, malgrat les noves tecnologies, els programes de mà continuen essent l’element principal de difusió de les activitats de la Festa Major de Figueres.

Des de l’any 2012, la Biblioteca Carles Fages de Climent de Figueres va posar a l’abast de tothom, en format digital, la col·lecció històrica de programes de les Fires i Festes de la ciutat. En una primera fase, el projecte va contemplar la digitalització de gairebé un centenar de programes, editats entre 1913 i el 1950. En els anys següents se n’han digitalitzat molts més fins que, enguany, s’ha arribat als 200, en haver-se incorporat les edicions recollides fins al 1978.

Els programes es poden consultar i descarregar lliurement des de l’adreça d’internet http:// pandora.bibgirona.net/figueres/ programes/. La col·lecció està ordenada cronològicament, però es poden fer recerques per paraula clau. El primer dels programes que es pot consultar data del 1913 i inclou a la seva portada una fotografia panoràmica de la ciutat agafada des de l’església de Sant Pere, amb el barri del Garrigal als seus peus. A l’interior es poden veure imatges en blanc i negre de l’època, com la del desaparegut edifici de la Cambra Agrària, que estava situat a la placeta baixa de la Rambla.

El dissenyador Pere Prats va il·lustrar el cartell de 1968

El més recent és el programa oficial de 1978, dissenyat per Pere Prats. Tot i les lletres del cartell, el text del programa era bilingüe i també tenia imatges de la ciutat. En aquest cas, a tot color, i també amb un element de la ciutat desaparegut misteriosament, l’escultura d’un nen amb un peix al capdamunt d’una font de la plaça de l’Estació. Va ser la darrera Santa Creu presidida per una corporació municipal no democràtica, ja que a l’any següent ja hi havia un ajuntament que havia passat per les urnes, tot sigui dit, unes setmanes abans i que, per tant, havia heretat la programació. Curiosament, Pere Prats va ser, uns anys més tard, regidor de la ciutat.

ARTISTES I POLÈMIQUES. La riquesa gràfica de molts dels cartells de Fires dibuixats i dissenyats al llarg de la història és destacable només donant un cop d’ull a aquesta col·lecció digitalitzada. Hi ha obres de pintors reconeguts a la història de la ciutat com Marià Baig, Ramon Reig o Josep Martínez Lozano, i de dissenyadors com Eduard Bartolí. Això només si ens referim als noms de figures ja desaparegudes. Durant diferents etapes, el cartell ha estat encarregat directament per l’Ajuntament o per la comissió de festes de l’època, tot i que en altres ocasions s’ha organitzat un concurs per escollir-ne la millor obra. En qualsevol cas, el cartell, sigui escollit a través d’un concurs o directament, sovint ha estat objecte de controvèrsia i d’opinions dispars, però molt especialment des de l’aparició de les xarxes socials.

Entre les moltes anècdotes que s’han recollit al llarg de la història, una de les primeres data del 1895, quan va aparèixer sense la corona reial l’escut d’Espanya que presidia la publicació. Segons les cròniques de l’època, aquest fet va causar veritable sorpresa a la població i va promoure llargues discussions entre els veïns. Mai es va poder aclarir oficialment si l’omissió de la corona havia estat un simple error, un descuit del dibuixant o bé una indicació de la comissió de festes. El 1931, ara fa 90 anys, recent proclamada la República, es va tapar la corona reial amb una barretina. D’altra banda, entre 1934 i 1936, la celebració va passar a anomenar-se Fires i Festes de Maig, en suprimir-se el nom de la Santa Creu per una política de laïcitat extrema. A causa de la Guerra Civil no es van celebrar festes, reprenent-se el 1940, en ple franquisme, i òbviament amb tots els noms i textos en llengua castellana.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li