
Ovelles, ratpenats, aus de rapinya o gallines ajuden els viticultors empordanesos a mantenir en bon estat les vinyes
Una de les conclusions mĂŠs recurrents dâaquests dies de pandèmia ĂŠs la que apunta que el medi natural, i especialment els animals, han anat recuperant el terreny que havia estat seu, atesa la minsa presència humana, especialment durant els dies de confinament total. Hi ha llocs, però, on lâactivitat dâaquest tipus es mantĂŠ inalterable, hi hagi una crisi sanitĂ ria o no.
Uns dâaquests indrets sĂłn les vinyes de la denominaciĂł dâorigen EmpordĂ , que en els Ăşltims anys han posat en marxa diversos projectes pioners amb la participaciĂł activa de tota mena dâanimals per tal dâaplicar solucions ecològiques o biodinĂ miques en la gestiĂł de les seves terres. El celler Vinyes dâOlivardots de Campany nâĂŠs un exemple, i la Carlota Pena, enòloga i responsable del projecte juntament amb la seva mare, la Carma Casacuberta, explica que la tradiciĂł animalĂstica ja ve de lluny: ÂŤEls nostres avis mai havien entès lâagricultura sense la ramaderia. La natura mai sâha entès sense els animals, i els viticultors podem treballar conjuntament amb ells i aportar coses molt positives a les nostres finquesÂť. En el seu cas, el vinyar compta amb un ramat dâovelles que mengen una gran varietat de plantes i escampen les seves llavors a travĂŠs de les femtes, propiciant aixĂ la colonitzaciĂł de la flora de nous terrenys. ÂŤA banda, tambĂŠ hi ha ratpenats, que surten a la caiguda del sol i ens netegen de petits insectes que poden afectar-nos els cepsÂť, detalla la Carlota. De fet, i mĂŠs enllĂ de Capmany, a altres terres de Garriguella, Mollet de Peralada o RabĂłs fa anys que hi ha instal¡lades caixes niu i sâha aconseguit crear colònies estables dâaquests animals en alguns dâaquests espais. Sobretot, la presència de ratpenats ĂŠs crucial per combatre el corc del raĂŻm, una petita papallona que pon els ous a les vinyes i que, un cop transformada en larva, es menja el raĂŻm.
DES DE FALCONS FINS A GALLINES. Però no nomĂŠs dâovelles i de ratpenats es beneficien les vinyes locals. En aquest sentit, sâhi poden trobar altres animals com gallines, com ĂŠs el cas, tambĂŠ, del Vinyes dâOlivardots, que aprofiten la closca dels ous per produir el preparat biodinĂ mic anomenat Maria Thun, que ajuda a restaurar i millorar la fertilitat del terreny.
I tambĂŠ hi ha les aus de rapinya. Una de les quals, el xoriguer petit, ĂŠs el darrer ajudant. AixĂ, el celler Espelt i Paisatges Vius han posat en marxa un projecte per propiciar la presència dâaquest falcĂł colonial a la finca Mas MarĂŠs, de Roses, que tĂŠ una extensiĂł de 170 hectĂ rees i que estĂ situada al Parc Natural del Cap de Creus i la Xarxa Natura 2000. AixĂ, els impulsors han construĂŻt una torre de nidificaciĂł on el juliol de lâany passat van alliberar trenta-dues cries dâaquesta au criades en captivitat. La intenciĂł, expliquen els promotors dâaquesta iniciativa, ĂŠs que alguna de les cries torni a la torre per establir-hi una nova colònia reproductora, un objectiu previst a llarg termini. En el cas del xoriguer, la seva incidència a la vinya recau a ajudar a reduir les poblacions dâinsectes que ataquen i malmeten els terrenys.
Leave a Reply