El Teatre Sindicat de Lladó, un espai popular

0
1010

Des d’aquest any una associació de voluntaris del municipi s’encarrega de la programació cultural del renovat espai


 

Està situat a una segona planta, amb capacitat per a 160 espectadors. És un espai remodelat, sí, però encara respira l’encant d’altres èpoques. Una sala càlida, amb un terra de fusta polit i net. Uns altaveus, col·locats de forma precisa a cada paret, confirmen que es tracta d’un espai ben equipat. Al fons, un escenari. Lladó torna a tenir teatre, més ben dit, un senyor TEATRE.

L’ESPAI. Es tracta d’un edifici històric, de dues plantes, situat al centre del poble. Els seus orígens daten del 1905, quan era la seu del Sindicat Agrícola de la Garrotxa d’Empordà. Tenia un bar social i un espai de teatre, que es va estrenar el dia de Reis del 1905 amb la representació d’Els Pastorets. Després d’un període en què va passar per mans privades, el consistori va decidir comprar-lo ara fa deu anys, quan l’emblemàtic restaurant Can Quico va abaixar la persiana.

Quim Tremoleda, l’alcalde de Lladó, explica el procés de remodelació: «d’entrada es van fer els tràmits per poder-lo declarar com un bé cultural d’interès local. I més endavant es va iniciar la remodelació. Sempre des de baix cap a dalt. Hem trigat 4 anys a habilitar la primera planta amb el bar, i tres més per a la segona planta».

Aquesta segona planta, equipada amb el que es coneix com a escenari italià, havia estat testimoni de nombroses representacions, sobretot en època de postguerra. Per aquest motiu, Tremoleda valora aquesta remodelació molt positivament: «no només tenim un teatre a Lladó, sinó que ho fem en un espai que ja ho havia estat i això és també una recuperació de memòria històrica».

RETORNA A LA VIDA. Quan fa tres anys el consistori va decidir fer el pas final i remodelar la part superior, va haver de decidir si simplement acabaven les obres o si s’assessoraven per equipar-lo correctament. Van optar per la segona via: «vàrem consultar especialistes i tècnics de diferents sales, com la Planeta de Girona. Això no és una sala, és un teatre i havia d’estar equipat com cal», afirma el regidor de Cultura, Jordi Puig.

La situació geogràfica de Lladó, situada a l’Alt Empordà, però molt propera a altres comarques, ha fet que el projecte s’hagi plantejat «per influència comarcalment i també supracomarcalment», admet Puig.

El regidor també explica com van decidir abordar la gestió del projecte: «un poble de 800 habitants no pot tenir una programació professional, però sí que en podem tenir amb participació ciutadana». Per aquest motiu van demanar la implicació de la gent del municipi, amb la idea de deixar la programació a les seves mans i mantenir-se com una figura que els dona suport.

LA GESTIÓ. Tot i que es va inaugurar el juny del 2021, des d’aquest any la programació està en mans de l’associació de voluntaris del Teatre Sindicat de Lladó. Es tracta d’un grup d’unes vint persones que col·laboren de forma conjunta i que tenen com a pilars principals dues idees: «es tracta d’una gestió comunitària i participativa, i tot i que no busca el lucre, s’ha d’autofinançar», explica Laia Rispau, portaveu de l’equip de voluntaris.

Gran part dels integrants té un bagatge previ en diferents àrees, una experiència que es posa al servei de l’associació. Un cop al mes es reuneix una assemblea general, el que s’anomena «comissió permanent», on hi assisteix com a mínim un membre de les quatre comissions de treball: arts escèniques, música, comunicació i pensament. A més a més, cada comissió de treball s’organitza per gestionar i preparar les seves propostes.

L’associació organitza tot el calendari de programació, espaiant les propostes, que han de ser «de qualitat i de dimensió extracomarcal. Els espectacles que proposem van més enllà dels nostres interessos, són pensant en tota la comunitat», explica Rispau.

L’ÚLTIMA OBRA. Aquest diumenge es va poder veure la segona proposta artística de l’entitat, Las Muchas. Una obra creada i dirigida per Mariantònia Oliver, acompanyada de dones que superen els 70 anys que escenifiquen un espectacle de dansa. Una obra realment singular, ja que, com explica la coreògrafa, «arribo tres dies abans i treballo amb gent del poble. No es tracta d’una coreografia, és un espectacle que mostra com ens entreguem i complicitem».

Això converteix Las Muchas en un espectacle desenfadat, amè i alegre, amb dones que en la seva joventut havien de demanar permís per a tot i que es mostren completament alliberades. Un projecte únic on s’estableix una complicitat entre totes elles, tal com explica una de les participants: «em van venir a buscar a casa i vaig dir: “ bé, els faré el favor i hi participaré… I què va, me l’han fet ells a mi. Això no es paga amb diners». 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li